L'Espanyol és, sens dubte, l'equip que actualment aporta més futbolistes i tècnics de les nostres comarques al futbol d'alt nivell. El màxim exponent és el surienc David Gallego, que el 6 de juny passat va ser oficialitzat com a relleu de Rubi a la banqueta del primer equip dels blanc-i-blaus. Abans, Gallego dirigia l'Espanyol B, on actualment hi haurà el manresà Lluís López, el calafí Carles Soria, l'olesà Víctor Gómez i el santjoanenc Erik Sarmiento.

Però si anem al futbol base del club trobem encara més jugadors de les nostres comarques, i tres d'ells han aconseguit la gesta de guanyar els tres títols més importants que han jugat: la lliga de Divisió d'Honor, el campionat de Catalunya i el torneig MIC. Són el cabrianès Roger Hinojo, el santjoanenc Izan Sarmiento (germà de l'Erik) i el solsoní Pol Fornell, jugadors de l'infantil A de l'entitat.

El títol principal de la temporada, la lliga de Divisió d'Honor infantil, va ser molt disputada entre els blanc-i-blaus i el Girona, ja que el Barça, l'altre equip que per nom havia de ser el favorit, va perdre tres partits en les nou primeres jornades i llavors ja era a novè, a onze punts de l'Espanyol. Segons Sarmiento, el moment clau per la consecució del títol va arribar a principi de maig, quan faltaven tres jornades per disputar-se i els espanyolistes duien quatre punts de marge als gironins. «Veníem de jugar el MIC i un altre torneig al País Basc, i en només tres dies ens havíem d'enfrontar al Gimnàstic de Tarragona i a l'EF Mataró. Portàvem molta càrrega de partits, però al final això no ens va afectar tant com temíem i en tots dos vam poder ensortir-nos-en per proclamar-nos campions abans de tancar la lliga, precisament contra el Girona».

El MIC, la primera conquesta

Però la lliga no va ser la primera competició que van guanyar els joves jugadors dirigits per Julián López de Lerma. Aquest honor va correspondre a un dels tornejos més importants del futbol base mundial, la Mediterranean International Cup, més coneguda com a MIC. Després d'una còmoda fase de grups, on es van imposar a l'Atlètic Bisbalenc (3-0), l'Escola de Futbol Premier Barcelona (3-0) i l'Asociación Estadio la Unión (0-8), als setzens de final els blanc-i-blaus van tombar el Queen City Mutiny (3-1), i als vuitens es van imposar al Nama Sports Club per la mínima (1-0).

Als quarts esperava el PSV holandès, un dels favorits de l'edició, però l'Espanyol es va mostrar superior i va guanyar amb més facilitat de la prevista (0-4). En les semifinals, els espanyolistes es van haver d'enfrontar al Celta, en el partit més difícil de tot el torneig. Van començar perdent, però van aconseguir empatar i passar a la final a la tanda de penals. En el partit pel títol, els blanc-i-blaus es van veure les cares amb el Xakhtar Donetsk ucraïnès, un dels altres equips més potents de la competició. Segons expliquen els tres joves jugadors, era un equip molt físic que els va costar molt de superar (1-0).

El campionat català, la darrera

Entre final de maig i principi de juny, l'infantil A espanyolista tenia l'oportunitat d'arrodonir la seva gran temporada amb la consecució d'un tercer títol, el campionat de Catalunya, que disputaven els vuit primers classificats de la Divisió d'Honor. El partit de quarts, al camp del Reus Deportiu, va ser un dels pitjors partits de la temporada. Van començar perdent per 2-0, però abans del descans ja van empatar. Al minut 64 els locals es van tornar a avançar i van estar a punt de tombar l'Espanyol, però cinc minuts després va aparèixer Fornell per establir l'empat definitiu. A la tanda de penals, novament Fornell va ser l'heroi del seu equip en convertir el llançament decisiu. En les semifinals, a casa davant la Damm, els blanc-i-blaus van sortir molt motivats, i això els va ajudar a obtenir un triomf mínim (2-1). La final va ser l'esperada, amb els dos millors equips de la competició (l'Espa-nyol i el Girona) cara a cara. Els blanc-i-blaus van sortir més concentrats i van ser molt superiors a uns gironins molt nerviosos (3-0).

A títol personal, Hinojo, Sarmiento i Fornell estan contents dels minuts de què han disposat aquest curs. El cabrianès explica que «jugava uns 35 minuts per partit, especialment a les primeres parts». Per la seva banda, el santjoanenc comenta que «jugava bastant, i vaig tenir l'oportunitat de marcar uns 10 gols». Finalment, el solsoní afirma que «vaig començar tenint molts minuts, ja que hi havia un altre central lesionat. Quan aquest es va recuperar, els meus minuts van disminuir».

Hinojo es defineix a si mateix com «un lateral esquerre amb visió de joc, que fa bones centrades i li agrada donar assistències als companys». Sarmiento es veu «com un extrem dret ràpid, més assistent que golejador», i Fornell és «un central ràpid i dur en defensa, però pateixo en la sortida de pilota».

L'any vinent, sense gaires canvis De cara al curs vinent, el 2019-20, tots tres creuen que continuaran al club i passaran a formar part del cadet B, que jugarà a Preferent (la segona divisió catalana) contra, majoritàriament, equips amb jugadors un any més grans. Tot i això, s'han fixat l'objectiu de gua-nyar la lliga. De moment, sembla que la plantilla no canviarà gaire, ja que actualment hi ha previstes dues baixes (la de Pol Fortuny al Reial Madrid i la de Pedro Mula a l'Atlètic) i cinc incorporacions, entre elles la de Jan Moreno, del Gimnàstic de Manresa. Sobre les possibilitats de disputar algun partit amb el cadet A, tots tres ho veuen difícil.

Com a curiositat, Hinojo, Sarmiento i Fornell van admetre que de ben petits no eren de l'Espa-nyol, sinó del Barça, però van passar a ser seguidors blanc-i-blaus a partir que van fitxar pels seus equips base. Fins i tot, Sarmiento té com a referent un dels joves espanyolistes més destacats, Óscar Melendo. «El coneixem, ja que havia jugat amb l'Erik, i és un jugador constant i humil».