Dues futbolistes de la Catalunya Central al llindar de l'elit estatal

De blaugrana a campiona 'rojilla'

La migcampista organitzadora Nerea Valeriano ha defensat, per segon curs, els colors del primer equip femení del Club Atlético Osasuna. Després de conquerir set títols en set temporades com a blaugrana i d'iniciar l'etapa sènior a l'EFD Logronyo, la manresana es va incorporar a l'equip navarrès l'estiu del 2017.

Aquest exercici, l'objectiu de las rojillas era classificar-se entre els quatre primers del grup 2n de Segona Divisió i, en conseqüència, garantir-se una plaça a la Primera B femenina, la categoria que s'estrenarà la propera temporada amb 32 equips dividits en dos grups de 16, el Nord i el Sud, com a avantsala de la Lliga Iberdrola.

Nerea Valeriano assenyala que «no ens esperàvem guanyar la lliga. Vam assolir el lideratge en la penúltima jornada». Les pamploneses van protagonitzar una lluita aferrissada per les posicions capdavanteres amb el Deportivo Alabés i l'Eibar durant tot el curs.

El segon diumenge de març van començar a creure en el títol. «Aquell dia vam rebre l'Eibar al Sadar. Habitualment, juguem al Tajonar, davant un centenar d'aficionats. A les grades del Sadar s'hi van aplegar 10.250 espectadors. Vam guanyar el partit gràcies al seu suport», explicita. La manresana va ser titular com en 25 dels 26 partits de lliga. Una centrada seva va derivar en la pena màxima que va suposar el 2 a 0. Finalment, l'Osasuna va vèncer per 2 a 1. «No oblidaré mai aquest partit!», exclama Nerea Valeriano.

Cinc setmanes després, el 14 d'abril, una victòria al Sadar amb el líder Alabés va atorgar el primer lloc a les navarreses, que a l'última jornada havien de visitar el cuer At. Revellín. «Aquest cop, els aficionats havien de pagar 5 euros per assistir al partit. Els socis, només 3. Els quasi 8.000 espectadors van tornar a ser decisius per gua-nyar, altra vegada, per 2 a 1», relata la manresana.

L'equip pamplonès va cedir per un mínim 1 a 0 en el partit d'anada de la primera eliminatòria de les fases d'ascens a Badajoz, contra el Santa Teresa, i Nerea Valeriano es va lesionar de gravetat. «Vaig patir un trencament parcial del lligament lateral intern del genoll dret que requereix dos mesos de repòs». Sense la migcampista, l'Osasuna va vèncer per un insuficient 2 a 1 a Pamplona. «Des del partit amb l'Eibar, la gent ens coneix i ens atura pel carrer o al supermercat per demanar-nos autògrafs». L'ascens a Primera Divisió de l'Osasuna no s'ha concretat, però a la ciutat «totes les nenes volen ser com Mai Garde, la capitana de l'equip», conclou.

Signar el tretzè títol a Saragossa

La vilanovina Laura Martínez ha viscut, aquest curs, la seva primera experiència professional a l'Aragó. La seva estada als equips formatius i al sènior B del FC Barcelona també es va allargar durant set exercicis esportius. Un període que li va reportar onze títols de club i un campionat estatal de seleccions autonòmiques, a més de ser reconeguda, el 2017, com la millor esportista de Vilanova del Camí. Martínez explicita que «després de fer dues pretemporades amb el primer equip del Barça i de debutar-hi en un amistós a Marsella, contra l'Olympique, necessitava un canvi per continuar progressant, tot i que el FC Barcelona m'oferia la renovació».

Martínez va acceptar l'oferta del Saragossa CFF, tal com s'anomena ara l'històric Transportes Alcaine, que ha competit 13 temporades a Primera Divisió. El conveni que l'entitat té signat amb la Universitat de Saragossa, que va permetre a la mitjapunta continuar els estudis de fisioteràpia, i l'ambiciós projecte esportiu, van ser clau en la seva decisió. «Es va conformar un equip per pujar a la Lliga Iberdrola. Per exemple, a la plantilla hi havia tres jugadores xilenes, una d'argentina, una de romanesa i una davantera de Guatemala», detalla la vilanovina.

El tècnic Cristian Aleza va atorgar la titularitat a Laura Martínez durant tot el campionat al grup 3r de Segona Divisió. «Parlàvem el mateix llenguatge futbolístic. L'equip trenava el joc a partir de la possessió. El sistema tàctic era un 4-3-3 on jo actuava com a interior per la dreta», explicita Martínez. La dificultat de jugar al grup on hi ha els equips catalans potents va retardar la conquesta del ceptre fins a l'última jornada. Després, el madrileny CD Tacón va esvair l'anhelat somni de l'ascens.