Les paraules del vicepresident del Barça, Jordi Cardoner, durant una roda de premsa que va tenir lloc dijous per valorar la situació social de l'entitat van poder marcar un abans i un després en la relació entre el Barça i Neymar, i van demostrar que hi ha interès de totes les parts perquè la tornada del brasiler sigui una realitat. Tot i que Cardoner va afirmar que el club no havia fet res per assumir el fitxatge del davanter brasiler, sí que va deixar la porta oberta a qualsevol cosa en cas que Neymar demani perdó. Recordant les paraules del seu company de junta, Jordi Mestre, quan va assegurar fa dos anys que el jugador no marxaria del Barça, Cardoner ja no va negar al 200% que la tornada pugui ser realitat.

Va ser el segon senyal d'una de les tres parts en qüestió. Fa un parell de setmanes, el president del PSG, Nàsser al-Khelaïfi, habitualment contrari a vendre les seves figures, va dir que obririen la porta a qui no s'adaptés a la manera de funcionar de l'equip. La frase no anava per Mbappé, Cavani, Di María o Verratti. Anava clarament per Neymar.

Ara falta que el jugador digui alguna cosa. Sembla que ho farà després de diumenge vinent, un cop acabada la Copa Amèrica, en la qual Brasil ja es troba a semifinals sense ell, lesionat en un amistós previ contra Qatar. Però no fa falta. Neymar vol tornar, la directiva del Barça, que ho faci, i el PSG, treure-se'l del damunt. Només falta saber com.

Blanquejant la imatge

Pel que fa al Barça, a part dels diners que costaria la repatriació del crac, cal vèncer el nivell baixíssim de popularitat de la mesura. Almenys fa unes setmanes. Molts socis, per orgull, no volen que algú que va deixar-los plantats per diners fa dos estius, ara torni. Per això, el Barça ja s'ha encarregat de deixar anar missatges, pels canals extraoficials i per premsa afí, presentant Neymar com algú que s'ha reformat i que demanarà perdó. Com a resultat, les enquestes dels darrers dies, en què l'animadversió ja no és tan alta.

El Barça necessita que Neymar torni per recuperar una davantera que funcionava. Els intents de refer-la no han resultat productius. Dembélé no ha tingut continuïtat per les lesions i per pecats de joventut, i Coutinho no ha trobat en cap moment el seu lloc a l'equip i la pressió l'ha tenallat.

A més, el club veu com Messi es fa gran. Dilluns va fer 32 anys i, per tant, va perdent oportunitats de ser hegemònic a Europa amb ell. Bartomeu necessita títols de cara a les eleccions del 2021, ja sigui per a ell, o per al seu successor, que podria ser el mateix Cardoner, i Neymar és una aposta segura, de rendiment immediat, abans de fer-ne una per a la qual es pot haver de necessitar paciència.

Reflotar la carrera

Però més que el Barça, qui necessita que tingui lloc el fitxatge és el mateix Neymar. En els dos anys a París, ha perdut notorietat. De fet, cap canal de televisió brasiler no retransmet els partits d'una lliga de segon nivell com la francesa, que el PSG ja té guanyada abans de començar a causa de la diferència amb la resta d'equips.

Aquesta falta de competitivitat sostinguda li ha afectat, també, el rendiment. Només s'ha d'emprar a fons quan juga els partits de la Champions, una competició en la qual el seu equip ha estat eliminat dos anys seguits a vuitens de final, pel Reial Madrid i el Manchester United, amb ell lesionat.

Tampoc no ha estat feliç al vestidor. En la primera temporada va tenir enganxades amb Cavani per llançar els penals i, en la segona, la relació amb un Mbappé que sembla que serà la propera gran estrella del futbol mundial ha estat tensa. Els aficionats estimen més el francès, que, a més, va guanyar el Mundial. Neymar volia ser el millor del món, però no ho és ni del seu equip.

I aquí entra la tercera pota, un París Saint-Germain que sembla que aposta per fer més un equip que una col·lecció d'estrelles per mitjà del tècnic alemany Thomas Tuchel. Els fitxatges que està fent, com el del sevillista Sarabia o el del basc Ander Herrera, van en aquest sentit i Neymar seria una interferència. Al-Khelaïfi ha assumit que convé vendre'l.

Les tres parts saben que és una operació necessària i també que hauran de fer renúncies perquè sigui realitat. Però si convé a tothom, el més normal és que es faci.