Fa un any l'ACB era una bogeria de canvis de peces a les banquetes dels equips. L'arribada de Joan Peñarroya al Nou Congost va tenir lloc el 28 de juny, només quatre dies després de la de Pedro Martínez enguany. Però les setmanes anteriors van ser molt diferents. L'egarenc va sonar llavors amb força per a quatre conjunts (València, Unicaja, Gran Canària i Fuenlabrada), que se li van anar negant. Amb els madrilenys ja tenia un principi d'acord quan Diego Ocampo va decidir marxar al Barça B i el Baxi va estar ràpid de moviments per endur-se una peça cobdiciada. El Fuenlabrada ho va pagar amb una temporada difícil, amb el comiat d'Agustí Julbe en la quarta jornada, el canvi per un Ché García que va dimitir per una mala ratxa de resultats i la salvació final a càr-rec d'un Jota Cuspinera que segueix.

Aquest estiu no ha passat el mateix. Després d'una temporada en què tretze dels divuit equips de la lliga, inclòs el descendit Delteco GBC, van apostar per aguantar fins al final l'entrenador en qui havien confiat a l'inici, l'estiu tampoc no ha estat mogut. Fins a catorze dels divuit equips, amb els ascendits Betis (Curro Segura) i Bilbao (Àlex Mumbrú), han quedat tal com estaven i aquest fet ha reduït molt les possibilitats de traspassos. En aquesta situació, només el Baxi, el Gran Canària i un conjunt que encara no té tècnic, l'Estudiantes, han viscut dos estius seguits calents a les banquetes.

Arriscant

I dels quatre conjunts que canviaran de tècnic, dos no haurien volgut fer-ho. El mateix Baxi s'hauria quedat encantat Joan Peñarroya i el Gran Canària hauria fet el mateix amb Pedro Martínez. De fet, els insulars van fer una oferta en ferm per a la seva renovació. Martínez va arribar a l'illa el març per salvar l'equip del descens en una temporada marcada per la participació a l'Eurolliga, i el desgast que això suposava. Salva Maldonado no va aguantar la pressió i el seu substitut, un home de la casa, Víctor García, va tenir un bon inici però tampoc no semblava capacitat per fer surar la nau. L'arribada del barceloní, que ja havia estat en dues etapes anteriors a Las Palmas, va dotar de tranquil·litat tothom. La seva decisió de no seguir-hi cal veure-la més des de l'aspecte personal que no pas esportiu.

La seva és una decisió arriscada i també ho és la de Peñarroya. Molts aficionats es van fer la pregunta del milió: «Per què ha triat Burgos?». Doncs, a part del projecte de creixement de la franquícia, segurament perquè no tenia més opcions a l'ACB, a part de quedar-se a Manresa, on disposaria de menys possibilitats econòmiques. Va rebre una oferta de l'Estudiantes, el quart equip, juntament amb el Gran Canària, el Baxi i el Burgos, que canviarà d'entrenador. Però no la va acceptar. Els madrilenys són inestables i la temporada passada van salvar els mobles amb un Chema Berrocal que tampoc no continuarà.

Potser si Pedro Martínez hagués desestimat abans l'oferta canària i els illencs n'haguessin fet una a Peñarroya, l'egarenc hauria preferit anar a un club amb més tradició i que, segurament, invertirà molt durant les properes setmanes per tornar a estar a l'elit. Cal no oblidar que el Granca no jugarà cap competició europea la temporada que ve, després de no rebre la invitació per ser present a l'Eurocup. Entre tot el que quedava, que era poc, va triar Burgos, on cal no oblidar que el contracte que hi ha firmat només és per un any, quan al Baxi el va signar per dos, com ha fet ara Pedro Martínez.

Pot pensar que, després d'un estiu en què Madrid, Barça, València, Unicaja, Baskonia o, en un graó inferior, Joventut, Tenerife i Andorra han estat quiets, el que ve serà com el del 2018 i, depenent com vagin les coses a Burgos, tingui més crèdit i les mans lliures per decidir el seu futur en una conjuntura més favorable.