En una competició llarga com una lliga de futbol de 34 partits, pot semblar que, al final, un gol més o menys no té cap importància. Doncs en té. El que ha viscut l'Igualada n'és un clar exemple.
El club de la capital de l'Anoia va viure diumenge l'ascens a Tercera Divisió en compensació per la gesta del Prat, que en la tercera eliminatòria (després de sis caps de setmana) va aconseguir una plaça a Segona B en un duel dramàtic del Portugalete. Per arribar aquí, però, l'Igualada havia d'haver fets uns mèrits previs en la seva lliga, en aquest cas ser el millor tercer equip dels dos grups de Primera Catalana (el segon de l'altre grup, el Girona C, no podia pujar) per si hi havia alguna plaça vacant per ascensos compensats de Tercera a Segona B, com així finalment ha estat.
I la tercera plaça, darrere de l'Andorra i el Manresa, la va aconseguir l'Igualada en la darrera jornada i pels pèls. En cap moment de la temporada els igualadins havien estat tan amunt a la classificació. Abans de la darrera tanda de partits, l'Igualada era quart amb tres punts menys que el Viladecans i amb el gol average particular empatat entre aquests dos equips. En aquesta última jornada, i amb horari unificat, els igualadins rebien la Muntanyesa i el Viladecans (que encara tenia possibilitats matemàtiques de ser segon) jugava a Andorra, on els locals amb una victòria eren campions. L'Igualada va fer la feina i es va imposar 2 a 1 i el Viladecans va caure al Principat. Així les coses, els dos equips quedaven empatats a 60 punts i havia de ser el gol average general el que dictés sentència. Abans dels partits amb la Muntanyesa i l'Andorra, respectivament, l'Igualada tenia un average de +15 gols i el Viladecans de +18. Amb el 2 a 1 a les Comes, l'Igualada necessitava que el Viladecans perdés com a mínim de tres gols de diferència. El resultat al camp dels andorrans va ser de 3 a 0, el marcador que donava la tercera plaça a l'Igualada, que se situava amb un average de +16, i el Viladecans en un de +15.
Dos mesos esperant
El president de l'Igualada, Francesc Jorba (fa 30 anys va portar el Prat a Tercera Divisió com a porter), reconeixia ahir que «tenia al cap que podíem tenir possibilitats d'ascens, si hi havia ascensos de Tercera a Segona B. Per això calia una bona classificació. Vam confiar en les nostres possibilitats i al final, tot i que era molt difícil, ens van situar tercers per un sol gol de diferència respecte del Viladecans. Durant el temps que hem hagut d'esperar l'ascens del Prat per certificar el nostre, la veritat és que hem seguit treballant amb un únic objectiu, el de renovar el màxim de jugadors de la temporada passada, independentment de la categoria en la qual estiguéssim finalment. Vindran quatre jugadors nous que ens ha reclamat el nostre tècnic Moha i amb això lluitarem per defensar la nostra plaça a Tercera, que tenim clar que no serà gens fàcil perquè és una categoria molt complicada».
Jorba creu que «la Tercera Divisió és la categoria que ens pertoca, per ciutat i per història del nostre club. Econòmicament no és cap trasbals, tot i un increment pels arbitratges. Nosaltres hem de ser estrictes en el pressupost».
