El futbolista de Calders -ara resideix a Manresa, on també treballa- Gerard Puigoriol Putxi va viure diumenge un dia de glòria esportiva amb l'ascens del seu equip, el Prat, a Segona B, després de superar, durant sis caps de setmana, tres eliminatòries de promoció difícils, amb viatges llargs. Per al migcampista Putxi, un habitual del seu entrenador Pedro Dólera, aquesta ha estat la quarta temporada al club pratenc. Es va formar als equips inferiors del Manresa i del Manlleu (també al primer equip) i també ha jugat a l'Europa.

Diumenge va ser un dia de satisfacció molt gran.

No es pot explicar amb paraules. S'ha de tenir en compte que el Prat ha assolit, en la seva centenària història, tres ascensos a Segona B i jo n'he pogut viure dos, aquest segon molt especial, sens dubte. Especial perquè ha estat força inesperat. Havíem quedat quarts a la lliga i, per tant, els rivals a la promoció serien molt qualificats, amb millors classificacions en els seus respectius grups de Tercera Divisió. El plantejament que teníem era el d'anar passant eliminatòries i hem arribat al final. L'altre ascens, el del 2016, potser va ser més previsible perquè veníem de quedar campions de Tercera Divisió. El primer cop que el Prat va pujar a Segona B va ser el 2012.

I els desplaçaments en la promoció, sobretot els dos primers, a Ceuta i a Canàries, van ser complicats.

I el pitjor encara no és això. Com que són sortides subvencionades per la Federació Espanyola, aquesta busca els bitllets d'avió més barats, en horaris intempestius, sense pensar en uns futbolistes que no som professionals del futbol. Al final, tot i que certament s'ha fet molt llarg, ha valgut la pena, és clar.

Equips com l'Igualada i la Jonquera també estaven pendents del Prat i del seu ascens.

Sí. Diumenge notàvem que tothom estava pendent de nosaltres, fins i tot TV3. En tot cas, és una satisfacció afegida que altres clubs com el mateix Igualada hagin pogut aprofitar el nostre ascens.

Tan llarg, que gairebé ha enllaçat el final dels play-off amb l'inici de la pretemporada.

Tant com això..., però sí que és cert que en poc més de vint dies haurem de començar a entrenar-nos per preparar la temporada.

Se sent valorat al Prat, on ha jugat les darreres quatre temporades?

Molt. Fins ara sempre he comptat per a l'entrenador i soc el segon capità. Em sento valorat.

Això vol dir que la seva continuïtat al Prat està assegurada, tot i que deu haver tingut altres propostes?

N'hem d'acabar de parlar, no ho tinc clar, però també reconec que difícilment puc estar millor en un altre lloc. Em faciliten els entrenaments si no em va bé per la feina i el grup és molt maco. Aquest segon aspecte penso que ha estat la clau de l'èxit d'aquesta temporada perquè hem estat un equip; tant els jugadors més habituals com els que no han jugat tant, hem fet pinya.

Quin paper pot jugar el Prat a Segona B el proper curs?

S'ha de tenir en compte que molt possiblement tindrem el pressupost més baix de la categoria. Per tant, la permanència serà molt difícil, però crec que hem de fer valdre l'experiència de l'anterior pas del Prat per aquesta categoria. El tècnic Pedro Dólera sabrà trobar la manera de millorar aspectes que al final ens van portar al descens, tot i que aquella temporada vam competir fins al final, ningú no ens golejava.

Quines diferències destacaria entre Tercera i Segona B?

A Segona B tot és més professional. I, a més, el davanter és una mica més bo, el migcampista és una mica més fort, el central va una mica més bé de cap, el porter para una mica més... La lliga és més tàctica, més resultadista. A Tercera Divisió els equips exposen molt més.