Als 26 anys, Andrea Vilaró viu els millors moments. L'escorta ha completat una gran temporada amb el Cadí La Seu, semifinalista a la Copa de la Reina (dins el cinc ideal) i de la Lliga Femenina, s'ha compromès amb un dels grans de la competició com el Perfumerías Avenida de Salamanca i ara acaba d'arribar de l'europeu de Belgrad amb la medalla d'or al coll. Està a punt d'acabar, li queden poques assignatures, educació infantil.

Què li ha suposat aquest punt final del curs, amb la selecció i el títol europeu?

Una gran alegria, no pensava pas poder estar entre les dotze de la llista definitiva. Poder estar en la concentració prèvia ja era per a mi un premi per a la temporada que havia fet. De mica en mica, però, em vaig anar adonant que el seleccionador sí que confiava en mi, que podia tenir possibilitats. I vaig ser de les escollides. La primera vegada en la selecció absoluta, i m'hi he sentit molt ben acollida. És un grup fantàstic.

Lucas Mondelo té un enorme prestigi com a entrenador, ha guanyat 7 medalles seguides al davant de la selecció. Després de la seva experiència personal, com valora la seva feina?

Té tant prestigi i guanya tant perquè tant ell com tot l'equip tècnic que té al seu costat fan les coses molt bé. Preparen els partits de forma meticulosa i, en el cas del Lucas, mai no perd els nervis durant els partits, la seva gestió és excel·lent. Sap escoltar molt les jugadores, sobretot a les que són més veteranes.

La seva participació en pista va ser minsa, però se sent molt partícip del títol?

Sí, i tant. Només vaig jugar en els quarts de final contra Rússia i els darrers minuts de la final amb França, però he compartit tota la preparació, i tota la feina. Tenia molt difícil jugar tenint al davant meu Anna Cruz, Queralt Casas, Cristina Ouviña, Marta Xargay...

El partit contra Sèrbia, en la semifinal, va suposar la prova més dura de passar?

Hi havia deu mil persones que animaven a Sèrbia, que té un gran equip i era el matx que ens podia assegurar medalla. Un cop més es va demostrar la fortalesa que té aquest grup de jugadores, tota la seva qualitat i maduresa.

La temporada vinent serà ben diferent per a vostè, a les files del Perfumerías Avenida. Està ben preparada per al canvi de rol que li espera?

Serà un repte esportiu i també personal. Crec que precisament ara ha arribat el moment de fer un pas i assumir responsabilitats. Sé que hi haurà competència, que les exigències són molt grans tant a nivell de competicions estatals, la lliga i la Copa de la Reina, com també a Europa. Tindrem, això sí, una gran plantilla amb companyes de selecció com Sílvia Domínguez i Laura Gil.

Ha estat dur deixar el Cadí i la Seu d'Urgell?

Sí que ho ha estat, molt. La Seu ha estat casa meva durant quatre anys, m'hi he sentit molt bé. Em van plantejar una bona oferta de renovació, però vaig creure que el millor per a mi era fer el canvi i anar a Salamanca.

Què n'opina de qui ha estat el seu entrenador al Cadí durant les dues últimes temporades, Bernat Canut?

Crec que el Bernat, en aquests dos darrers anys, ha demostrat de forma sobrada les capacitats que té. Aquesta última campanya ha estat extraordinària i, en gran part, gràcies a ell. Quan ell vulgui pot demostrar les seves virtuts en altres equips. És un gran amic.

Serà un gran desgast per al Cadí haver de jugar l'Eurocup?

Espero que no, que es preparin bé i que tinguin una plantilla per afrontar totes les competicions.

Amb l'or europeu s'ha parlat molt aquests dies de basquetbol femení. Costa més durant l'any?

Hem de guanyar encara molta més visibilitat, però anem pel bon camí. La Lliga Femenina té cada cop més difusió i és positiu que 7 de les 12 campiones jugarem, la temporada vinent, a Espanya.