19 de juliol de 2019
19.07.2019

Serge Ibaka: «Estic obert a tornar a la selecció estatal»

L'ala pivot visita Manresa per primer cop des que va guanyar l'anell i explica que no jugarà el Mundial per «un tema personal»

19.07.2019 | 00:01
Serge Ibaka a Manresa.

Un mes i quatre dies després de proclamar-se campió de l'NBA, Serge Ibaka va visitar Manresa. L'ampliació de la seu de les Assegurances Santasusana a l'edifici de ca la Buresa, a la plaça Sant Domènec, s'ho valia. Ibaka i el seu germà Igor van viure a casa de l'exdirectiu del Manresa Josep Santasusana quan l'actual jugador dels Raptors va actuar al Bages. Ahir va apadrinar l'estrena acompanyat del seu entrenador a l'estiu, Hugo López, i del seu germà George.

Ja ha tingut temps d'assimilar que és campió de l'NBA?

Doncs sí. M'ho he passat molt bé, però ara ja toca tornar a treballar per intentar una altra vegada guanyar. La vida és així, no t'has de parar per haver aconseguit una cosa important. Sempre s'ha d'intentar una altra vegada. Hugo López m'està preparant tàcticament des de l'estiu passat.

En quin moment dels play-off vau creure que podien aspirar a guanyar el títol?

És un procés que dura tota la temporada. En la lliga regular sentíem que teníem aquesta possibilitat. Vam treballar per aconseguir-ho i llavors vam anar millorant en cada eliminatòria fins arribar al final al màxim.

En els play-off eren el segon classificat de l'est, darrere de Milwaukee, però se sentien més favorits vostès?

No sé si ho érem, però confiàvem en nosaltres mateixos. No hi havia gaire diferència entre el número 1 el número 2. A més, juntament amb Philadelphia i Boston, el 3 i el 4, tot estava molt igualat i podia passar de tot. Els que se'n surten són els que sempre mantenen el mateix nivell, sense alts i baixos i millorar al final.

A la plantilla van tenir un canvi important a mitja temporada amb l'arribada de Marc Gasol, que el va relegar a vostè a sortir des de la banqueta. Com ho va afrontar?

No va ser una situació fàcil mentalment. No ho esperava, però al final tots teníem un sol objectiu, el de guanyar l'anell. Buscàvem arribar el més lluny possible. Quan desitges alguna cosa important, cal un sacrifici. Tant el Marc com jo ho sabíem. Tothom sap que puc ser titular en qualsevol equip de l'NBA, però la situació era aquesta i per a l'equip era millor que el Marc sortís de titular i que nosaltres poguéssim aportar molta energia des de la banqueta. Ho vaig entendre i al final tot va anar bé.

Comentava abans que després d'un èxit ningú no es pot aturar, però és cert que hi ha canvis a Toronto. Ha marxat la seva estrella, Kawhi Leonard, i també Danny Green. Arriba Stanley Johnson i recuperen Anunoby. Què pot fer, Toronto, l'any que ve?

Kawhi Leonard va ser la nostra estrella. Perquè un equip pugui guanyar en cal una, i ell ho era. Clar, també cal que la resta de l'equip sigui bo, perquè un jugador sol no pot fer-ho tot.

Com LeBron als Lakers...

Exacte. Érem un bon equip de play-off i faltava una estrella. Se n'ha anat. És un canvi importantíssim i potser no podrem guanyar l'anell o quatre partits seguits a Milwaukee, però encara som un equip perillós que si no s'equivoca pot fer mal. I som equip de play-off, dur i que costarà de guanyar.

Ja fa deu temporades que juga a l'NBA. Va passar per Oklahoma, llavors per Orlando, un equip sense aspiracions, i ara és campió amb els Raptors. Sent que els jugadors no poden controlar el seu destí, a l'NBA?

Depèn. Les estrelles, sí. Pel que fa a la resta tothom et pot enviar on vol fins que no ets agent lliure per escollir. Això és dur i tu només pots estar preparat, seguir treballant per aprofitar el moment.

Entén que un jugador com Mirotic, per tant, hagi decidit deixar l'NBA en el seu millor moment?

Hi ha coses que des de fora no coneixem. Mirotic té talent i pot jugar a l'NBA. Ha pres aquesta decisió i no la puc comentar sense saber-ne res.

Va dir que ho feia perquè buscava estabilitat familiar i no anar donant voltes sempre de ciutat en ciutat.

Tothom té maneres diferents de veure les coses. Segurament això a ell no li ha agradat i ha mirat per la seva família. Si ell és feliç aquí, és el més important. Juguem a aquest esport per ser feliços.

S'ha plantejat mai tornar a Europa?

Mai no pots dir mai, però de moment les coses em van bé allà. El futur no el sabem. Em puc llevar un dia, que les coses hagin canviat i ja no tingui ganes de seguir-hi. Però ara m'ho passo bé.

Ha seguit l'any del Manresa?

M'han comentat que ha estat una temporada increïble. Sempre que m'expliquen que les coses van bé me n'alegro molt. He vist imatges del pavelló i estava satisfet perquè sabia que si l'equip jugava bé, la gent tindria ganes d'anar al Congost i hi estarien contents.

Vostè té una relació amb el Baxi a través de la seva fundació. Enguany ha debutat a l'ACB David Efambé, sorgit d'aquesta fundació. N'està orgullós?

Sí, ho és perquè conec el David des que era petit al Congo. És com un germà petit. Que pugui ser a l'ACB, on jo també vaig jugar, em fa estar content. Amb el Manresa mantenim aquesta col·laboració. Aquí hi tinc família, com els Santasusana, també amics, i el club és com casa meva.

Aquest estiu ha decidit no anar al Mundial amb la selecció. Per quin motiu?

És un tema personal. Sempre em fa feliç anar-hi. Quan em van cridar i podia anar-hi, ho vaig fer un parell o tres de vegades. D'altres vegades també estava lliure, i no em van cridar. Les coses són així perquè la norma diu que només podem jugar-hi o Mirotic o jo. Aquest cop m'han cridat i no podia per un tema personal. Això no vol dir que tanqui aquesta porta, estic obert a tornar-hi.

Però la seva relació amb Scariolo, el seleccionador, que també està d'entrenador a Toronto, és bona?

Sí, amb ell i amb la federació. Simplement aquest cop no hi he pogut anar per un tema personal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any