Superar el tercer lloc de la temporada passada és un repte (gairebé) impossible. Prou que ho saben, a la Seu. Però això no treu al Sedis Bàsquet l'ambició de poder millorar. Com a mínim, de poder oferir més i millor bàsquet a la ciutat, en general, i als seus aficionats, en particular. «De lluny, tenim un equip molt més complet» que el del curs passat, diu el director esportiu de l'entitat, Pep Ribes. «Estic content amb el grup que hem creat. Penso que tenim jugadores amb molts perfils diferents i això ens dona polivalència», afirma el tècnic, Bernat Canut. Tots dos coincideixen en moltes coses sobre una plantilla que jugarà per primer cop en la història del club urgellenc, dues competicions. El Cadí la Seu de molts caps de setmanes esdevindrà EuroCadí, segurament, els dimecres al vespre.
La primera ronda de l'EuroCup -tres partits a casa, tres a fora- està garantida. Dimecres vinent es fa el sorteig a Munic i el Cadí la Seu coneixerà els seus rivals. El fet de guanyar-se el dret esportiu de poder jugar competició europea sumat al suport econòmic mínim necessari ha servit d'esquer per poder garantir algunes de les contractacions. Per poder assegurar algunes de les peces. Per a Yurena Díaz i Georgina Bahí, referents que continuen de l'any passat, l'EuroCup ha estat important a l'hora de renovar. Poder convèncer l'americana Sydney Wiese, ara disputant l'NBA femenina, també ha estat en gran part gràcies al torneig continental.
Seguiment de lluny
Als despatxos del Sedis Bàsquet hi ha satisfacció en relació amb la plantilla assolida. «Tal com el teníem dibuixat, ens ha sortit l'equip que volíem», garanteix Ribes, que afegeix: «L'equip que volíem sent conscients de qui som i fins on podem arribar». El director tècnic del club és qui majoritàriament s'encarrega de rastrejar el mercat. Coincideix amb ell Bernat Canut quan tots dos afirmen que de les sis jugadores que s'han fitxat, cinc se les seguia o se les pretenia ja des del mes de març o abans.
Per exemple, a la pivot americana Tinara Moore se la va temptejar l'estiu passat. Però el València va ser massa competència. Ara, «és una incògnita», en paraules de Ribes, però a la Seu hi ha el convenciment que allò que no ha pogut demostrar a la Font de Sant Lluís, perquè Moore va quedar eclipsada per altres jugadores, a l'Alt Urgell ho podrà explotar. Al Sedis Bàsquet, com cada curs, li toca arriscar-se, aventurar-se. «A nosaltres ens agrada apostar per joves talentoses. Venen al Sedis a explotar i amb la il·lusió de començar una carrera professional», remarca l'entrenador, que ja sap el pa que se li dona al club urgellenc. És home de la casa.
Que ningú no s'enganyi, i ho recorda Pep Ribes, el calé ha tornat a arribar al bàsquet femení i això es deixa notar. «Hi ha unes plantilles per treure's el barret. En alguns llocs hi ha molt calé. Una altra cosa és que s'hagi fet una bona inversió», recorda el director esportiu urgellenc tot esmentant grups com Salamanca, Girona, València? però també els clubs bascos -on ha anat a parar Mehryn Kraker- o fins i tot a Lugo, on jugarà l'ala pivot jamaicana Shereesha Richards amb el salari duplicat. I és que a la Seu arriben fins on arriben. Ambició, però també modèstia.
Metralletes
Contents amb la plantilla que s'ha aconseguit, Canut també remarca una altra circumstància: «Com sempre dic, s'ha de convertir aquest grup en equip. Han de sorgir nous rols amb la il·lusió que tothom sigui important dins l'engranatge de l'equip». Pep Ribes afirma que han rebut molts bons informes humans, per dir-ho així, de totes les noves incorporacions. «Sobre el paper tenim un equip molt més complert que el de l'any passat. Si encaixem?». I quan parla d'encaixar, el director esportiu parla de dues jugadores en concret. « Cuidadín amb la Wiese i la Nogic, si encaixen. Són dues autèntiques metralletes».
Jovana Yoyo Nogic és una escorta nascuda a Belgrad però que ha viscut des de ben petita a Lisboa. Carrega molt veloçment el braç i arriba directament de la NCAA, de la universitat de Providence, on ha aconseguit molt bons números. Wiese, Sydney Wiese, «és rookie a Europa però és una jugadora madura, que ja ha jugat fora dels Estats Units i aquest és el tercer curs al roster WNBA. Estem molt contents amb la seva incorporació», explica Bernat Canut. I Ribes afegeix: «Si l'haguéssim de fitxar ara no podríem. Sort que va firmar a l'abril». I és que juga una vintena de minuts per partit a l'NBA femenina, que aviat s'és dit.
S'incorpora una base jove però amb molt futur i ja experiència a la Lliga Femenina com Laura Peña; «a dins hi haurà quatre peces més una jugadora molt polivalent (Irati Etxarri) on totes podran jugar», afirma un Pep Ribes que recorda que, d'entre aquestes quatre peces, «l'última ha estat Luci Pascua. Volíem una cinc gran per poder escurçar el desavantatge que teníem amb adversàries molt grosses». Si a més la sueca Elin Gustavsson ocupa el lloc de la finlandesa Anniina Äijänen oferint moltes més garanties, tot plegat permet al Cadí la Seu ser ambiciós. Però, ep!, sense deixar de ser realista.
