Era qüestió de paciència i no va caldre esperar gaire. Toni Bou va guanyar el trial de França, el mateix que ha fet amb tots els d'aquesta temporada a l'aire lliure disputats fins ara, un total de sis, i es va proclamar campió del món de l'especialitat de TrialGP per tretzè cop consecutiu. O com li agradava dir al desaparegut Ángel Nieto en les proves de velocitat, la dotze més una. Respecte al genial corredor de Zamora, però, Bou té la particularitat que ha assolit aquesta xifra dues vegades, una amb sostre i una altra sense, amb la qual cosa ja totalitza 26 Mundials en tretze temporades. Com va escriure el seu equip a les samarretes commemoratives, «no és un miracle, és una llegenda». I de les grans.
Cada any, els organitzadors busquen la manera de posar més dificultats al pilot de Piera. Canvien la reglamentació, implementen jornades de classificació i, últimament, veient que si fan augmentar la dificultat encara li faciliten les coses, han optat per rebaixar-la. Ahir, a Auron, com ha succeït en altres moments de les darreres temporades, es va posar el nivell més baix perquè hi hagués més igualtat, però no hi va haver res a fer. Bou ha perfeccionat la tècnica en condicions no favorables per a ell i això el fa encara més invencible.
Sense errades a l'inici
D'aquesta manera, el trial francès va començar amb molta igualtat. Quan Toni Bou va posar el primer peu a terra, a la zona número 8, i acumulava el primer punt de penalització, Jaime Busto i Takahisa Fujinami també només en tenien un; Jeroni Fajardo, dos, i Jorge Casales i Miquel Gelabert hi cometien un fiasco, amb la qual cosa tacaven un concurs net fins aleshores amb un cinc.
El més erràtic, precisament, era l'únic que podia evitar que Bou fos campió ahir, un Adam Raga que havia acumulat vuit punts, amb tres a la zona 3 i cinc més a la fatídica zona 8.
En la 10, Bou va donar opcions als rivals, amb una errada que li va fer acumular 5 punts en aquella zona i sis en total. Busto se situava líder, però faria el mateix error a la zona 12, va cedir el lideratge a l'anoienc i aquest ja no el va deixar.
Perquè en les vint zones restants només va posar dos cops el peu a terra, a part d'un punt sumat per culpa de superar el límit de temps. Com va explicar després, en declaracions a TV3, «ens han abaixat molt el nivell i he perfeccionat no fallar. Era important arribar a zero fins a la zona 8, amb un pilotatge molt lent, fixant-nos-hi molt, i això és experiència i perfeccionar tècnica».
Un any rodó
Ja com a campió, Bou va explicar que «aquestes són unes xifres a les quals no pensàvem que arribaríem. És un somni i cal seguir gaudint-ne». Sap tot el que costa perquè «venim de l'any passat, en què em vaig trencar tres vèrtebres i va ser problemàtic. Sempre he estat de viure el moment i gaudir-ne, i ara encara més, perquè em vaig fer molt mal i hauria pogut ser pitjor. Aquesta temporada he pilotat millor i em quedo amb això».
Respecte d'aquesta temporada, «el millor record és la victòria a Japó, amb un zero i davant de tota la gent d'Honda. Va ser on l'any passat no vaig poder guanyar cap dels dos dies». Sobre el futur, «no soc cec i veig que Jaime Busto té un nivell increïble i que Miquel Gelabert ha millorat molt. Els falta fer el pas final. Fins que no el facin, intentarem aguantar».
