«No vull parlar de realitats absolutes, perquè hi ha situacions que admeten discussió. Només parlo del que penso ara mateix, que és diferent del que pensava fa trenta anys, quan també entrenava el Manresa, que aleshores es deia TDK. No crec en disposar d'una gran quantitat de sistemes en atac. Prefereixo tenir-ne pocs. Això sí, els que tinguem, els hem de fer a la perfecció». Va ser la filosofia de la qual va voler impregnar Pedro Martínez la seva intervenció en les jornades per a entrenadors de bàsquet de l'IMBA. Aquesta va ser a cavall entre una aula de la universitat i una de les pistes de l'Ateneu Les Bases, on va ser ajudat d'un seguit de jugadors del planter del club manresà i també d'un dels conjunts femenins de l'Escola Joviat.

Dos canvis estratègics

En la part més teòrica de la seva intervenció, l'entrenador barceloní va voler deixar clara una sentència. Per a ell, «el més important, a l'hora establir amb quins sistemes vols jugar, és conèixer de quins jugadors disposes i quines són les seves capacitats. Ara mateix, estem mirant jugadors per al Baxi de la temporada que ve. D'alguns en tenim més dades i d'altres menys, però fins que no hi comencem a entrenar no sabrem realment com són i què ens poden aportar. Els jugadors són el més important del bàsquet».

De tota manera, va admetre que aquest esport, ara mateix, té una tendència marcada per dos canvis de regles de fa anys: la presència de la línia de tres punts i la rebaixa a 24 segons del temps de possessió de pilota. En el primer cas, «recordo que a l'inici els entrenadors deien que no seria important i que ningú no llançaria de tres si no era en cas d'extrema necessitat. Ara ens trobem que l'ideal és tenir cinc jugadors a la pista que puguin fer-ho». Pel que fa al temps de possessió, «va arribar després d'una època, amb el Llemotges de Maljkovic, en què s'esgotaven els 30 segons ni que hi hagués oportunitats per atacar ràpid. Ara, la tendència és atacar en transició i intentar fer mal en els primers moments de l'atac, quan la defensa de l'altre equip encara no està situada».

De tota manera, per a ell hi ha tres màximes en l'atac, com són «repartir bé els espais, canviar la pilota de costat i jugar el més ràpidament possible al pal baix». Es va mostrar un tècnic d'idees clares. «Per a mi, els sistemes han de ser el màxim de senzills possible, però ja que dones avantatge a l'altre equip amb sistemes senzills, cal fer-los a la perfecció».

Repetició i lectura de joc

Aquesta màxima la va repetir després a l'Ateneu a l'hora de mostrar les mil variants d'una sola situació d'atac. En aquesta, la 4-1, el base busca l'ala-pivot, aquest li torna la pilota a la mà i llavors cerca el bloqueig del pivot. A partir d'aquesta situació, tan senzilla, «poden sorgir-ne tantes com vulguis i totes dependran de la lectura de joc que en facin els jugadors». D'aquesta manera, durant una hora, es van poder veure, a partir de la mateixa arrencada, jugades per bloqueig i continuació, per canvis de ritme, per passades als ales oberts a les bandes, tant directes com a partir de penetracions, i d'accions individuals per buscar faltes.

Per a Pedro Martínez, «la capacitat dels jugadors per fer una cosa o una altra és essencial, però la lectura també es pot entrenar a còpia de repeticions i de trobar-s'hi en els partits». Això sí, «cal tenir paciència, de vegades cal una temporada sencera» perquè tot el coneixement sedimenti.