El rem olímpic no és un esport que sigui dels més coneguts i practicats, i poblacions interiors com moltes de les nostres comarques no disposen d'instal·lacions per poder practicar aquesta modalitat. Tot i aquests dos hàndicaps, una jove manresana comença a treure el cap en les màximes competicions tan catalanes com estatals. Es tracta de Sílvia Conde Tragant, de 18 anys, que milita a les files del Club Rem Olímpic Barcelona, una entitat de recent creació, ja que va ser fundada fa només set anys, el 2012, i que es troba un esglaó per sota dels dos clubs catalans de més rellevància: els de Banyoles i Tarragona.

Conde és una noia a qui li ha agradat practicar esport des de que era ben petita: «Primerament feia judo, gimnàstica i anava a cór-rer i amb bicicleta amb el meu pare, Paco». Més tard, quan tenia catorze anys, va començar a practicar el triatló sota la supervisió del també manresà Amand Redondo, i també es va iniciar en el rem: «El meu pare, que sempre n'ha fet, m'ho va recomanar, i m'hi vaig enganxar de seguida».

El 2019 ha estat l'any en el qual la manresana ha fet un pas endavant a escala de resultats. Primerament va participar en els campionats de Catalunya de rem olímpic, que es van celebrar a l'estany de Banyoles. Els bots on competia (quatre scull i vuit amb timoner) van aconseguir la medalla de plata en categoria juvenil i la medalla de bronze sènior, respectivament. Individualment, va estar molt a prop del podi, amb una quarta posició, a l'esquif juvenil, només dos segons més lenta que la tercera classificada.

Pocs dies després, també a Banyoles, va quedar a les portes del podi en els campionats d'Espanya en la categoria de quatre scull juvenil. L'equip del Club Rem Olímpic Barcelona, que integraven Conde i les seves companyes Marina Gómez Giménez, Marina Morató Segarra i Mar Cortinas Bou, va quedar-se a només 91 centèsimes de la tercera plaça, amb un temps de 7' 23'' 97.

«En general, ha estat un any bastant estressant i complicat, sobretot a l'hora de compaginar el rem amb els estudis. A més, els campionats de Catalunya em van coincidir de ple amb la selectivitat. En la prova de quatre scull sabíem que teníem possibilitats de fer una bona actuació, i vam acabar molt satisfetes amb la medalla de plata. A l'estatal ja havia finalitzat la selectivitat, però igualment tenia molta tensió. És clar que quedar-te tant a prop de la medalla fa mal, però crec que això ens farà més fortes de cara al futur. A més, vam veure que havíem progressat respecte als campionats anteriors», valora Conde.

En els anys 2017 i 2018, la jove bagenca ja va prendre part tant en el català d'esquif (on va assolir dues cinquenes posicions) com en l'estatal (on el 2018 va acabar novena).

De cara a la propera temporada, en la qual passarà a competir en la categoria sènior, la manresana té previst anar a viure a Barcelona i compaginar la pràctica del rem amb la carrera universitària de Disseny, que començarà després de superar amb èxit la selectivitat i el batxillerat a La Salle Manresa. «En aquesta categoria molta gent acaba deixant el rem, però de moment no serà el meu cas, ja que estic motivada i amb ganes d'entrenar i seguir millorant», explica.

Entrenaments densos i variats

Sílvia Conde té un sistema d'entrenaments molt dens. Entre setmana, la bagenca s'entrena quatre dies a Manresa, un fet que li evita fer llargs desplaçaments constantment. Dilluns, a l'Ateneu les Bases, fa sessions d'una hora amb l'ergòmetre, una màquina per realitzar una simulació de l'acció de remar. Dimarts realitza dues hores de cursa a peu i natació, amb el grup de triatló de Redondo, i dimecres li toca fer peses durant una hora al gimnàs Altius. Finalment, divendres escull entre la bicicleta estàtica i l'ergòmetre, novament en sessions d'una hora.

Els caps de setmana és quan la manresana es desplaça fins al canal olímpic de Castelldefels per fer les sessions pertinents amb la resta de l'equip i l'embarcació. Aquestes solen durar una hora i mitja, aproximadament.

Conde es defineix a ella mateixa com «una esportista molt constant i amb força mental, que sap gestionar bé els nervis i que confia molt en els seus companys i entrenadors. Per tal de millorar, em faltaria guanyar més massa muscular».

El triatló, una ajuda important

Si hi ha una modalitat esportiva que ajuda la manresana a ser millor en el rem, aquest és, sens dubte, el triatló. «A l'Amand el vaig conèixer a través d'una amiga, i els seus entrenaments em serveixen per obtenir una base aeròbica important», afirma Conde.

La bagenca defineix el rem com «un esport de molt sacrifici, en el qual s'ha de tenir molt bona sintonia amb tota la gent que t'envolta. A més, et deixa amb ganes de millorar. El pots practicar sempre, a qualsevol edat, tot i que el màxim rendiment normalment t'arriba, aproximadament, als 25 anys».

També ressalta la importància i el pes que té el rem femení a escala estatal. Un exemple d'això el trobem en què la federació espanyola de l'especialitat és presidida per una dona, Asunción Rosario Loriente Pérez.