«Va ser al túnel de vestidors, just abans de retornar a la pista del Palau Blaugrana per recollir la copa que ens acreditava com a campiones del món. Vaig reunir a totes les jugadores de l'equip i al cos tècnic, i els vaig informar que la final contra Argentina havia estat el meu últim partit amb la selecció». «Ho sabien molt poques persones, les més properes a mi. Desitjava comunicar-ho a tots els membres de l'equip estatal de forma conjunta», emfatitza Maria Díez.
La capitana de la selecció, Anna Casaramona, ho va saber uns minuts abans i va demanar a Maria Díez que compartís amb ella l'honor de rebre i aixecar el preuat trofeu. La iniciativa de la manlleuenca va determinar el moment precís de la revelació. «Ha estat una decisió madurada i meditada durant l'última temporada a Manlleu», contextualitza Maria Díez. «Quan vam iniciar la preparació al CAR de Sant Cugat, ja era ferma», detalla la igualadina. «Després de tretze anys a la selecció, és el moment de canviar algunes de les meves prioritats. Per tant, completar l'etapa com a internacional a Barcelona i en el context dels II World Roller Games, era un somni. Arrodonir-ho amb el tercer títol de campiona del món m'ha reportat pau i felicitat».
Maria Díez va jugar el seu últim partit amb la selecció estatal el diumenge passat, 14 de juliol. Les jugadores de Ricardo Ares es van imposar en la final del mundial a Argentina (5 a 8). Quan la capitana Anna Casaramona va compartir amb Maria Díez la recepció del trofeu més anhelat, en l'imaginari dels aficionats a l'hoquei es va començar a perfilar el comiat d'una jugadora irrepetible. «Ser conscient que era l'últim m'ha permès disfrutar del campionat del món moltíssim, realment n'he gaudit a fons, des de la fase de preparació».
L'endemà, dilluns, Maria Díez es va retrobar amb la vida quotidiana. A les nou del matí va començar a exercir d'entrenadora al campus organitzat pel jugador argentí del FC Barcelona Pablo Álvarez al Prat. I a les tres de la tarda l'esperaven a Manlleu, a la feina, una activitat relacionada amb la seva altra gran passió: l'educació.
Fins a vuit mesos de preparació
Després de certificar el cinquè títol europeu seguit a Mealhada (Portugal), el dia de Tots Sants, les jugadores de la selecció van rebre d'Eduardo Romero, el preparador físic, «un pla setmanal de treball per desenvolupar durant la temporada», assenyala la igualadina.
El primer cap de setmana de juny, el següent a la conclusió de l'OK Lliga femenina, les 15 jugadores preseleccionades es van aplegar al draft, dos dies d'entrenament intensiu d'on va sorgir la llista definitiva de deu jugadores mundialistes. La fase de preparació definitiva, al CAR de Sant Cugat, va ser de cinc setmanes.
La participació a la fase de grups es va plantejar «com una etapa de millora, de detecció i correcció d'errors per tal que l'equip oferís la seva millor versió a la fase decisiva». La golejadora igualadina considera que «la final va ser el millor partit de la història de l'hoquei patins femení. El nostre equip va expressar el seu autèntic hoquei i va jugar amb gosadia: pressió a tota la pista, proactivitat per recuperar la pilota, ambició, atacs incessants i contracops fulgurants».
L'estiu del 2018, després de «sis temporades inoblidables», Maria Díez es va desvincular del CP Gijón Solimar. La temporada havia permès conquerir a l'equip asturià la Copa d'Europa i l'OK Lliga femenina. «Va ser una decisió del club, que volia tancar una etapa i iniciar un nou cicle», exposa. Maria Díez es va decantar per la proposta del Club Patí Manlleu on, a més de competir pel títol de lliga fins a l'última jornada, ha exercit la tasca de coordinació dels equips d'àmbit comarcal i de l'escola d'iniciació i ha entrenat al benjamí B del club osonenc.
Segon curs al Club Patí Manlleu
«La propera temporada continuaré a Manlleu. La retirada com a jugadora de club s'acosta, ja hi medito, però sense deixar de treballar per oferir el meu millor hoquei i guanyar tots els títols».
La preparació del mundial no li ha impedit gaudir de la popular sèrie de TV3 «Les de l'hoquei». «N'he vist tots els capítols i m'he sentit molt identificada amb alguns dels personatges. Els guionistes han sabut plasmar molt bé les interioritats del món de l'hoquei femení. Algunes de les situacions que han plantejat les he viscut en persona. La sèrie ha estat un gran encert», remarca.
La màxima golejadora de l'última edició de l'OK Lliga femenina, amb 41 gols, reflexiona, als 30 anys, sobre quin serà el moment idoni per escriure l'epíleg de la seva carrera esportiva imbuïda per la felicitat de qui «ha assolit tots els seus anhels esportius».
