Tal com li va succeir a l'equip femení un dia abans, la selecció estatal masculina no es va poder imposar al seu oponent a la final del mundial i va encaixar una clara derrota, en aquest cas, contra una efectiva Itàlia (5 a 10). El settebello va sumar el seu quart títol de campió del món.

L'equip estatal va mostrar a la final algunes debilitats que fins ara havia minimitzat. La dificultat per mantenir l'eficàcia ofensiva exhibida fins al partit decisiu i per generar situacions de rematada clares en igualtat, és a dir, quan ambdós combinats competien amb la totalitat dels seus jugadors, van abocar els de David Martín a conformar-se amb el segon lloc.

Itàlia es va avançar a l'electrònic quan encara no s'havia exhaurit el primer minut de joc del quart inicial, però Felipe Perrone va igualar de seguida (min 2) el gol d'Stefano Luongo, aprofitant la primera situació de superioritat numèrica de què va gaudir Espanya. L'equip transalpí va tornar a desequilibrar el marcador mitjançant el chalo Echenique (min 4). De nou, va respondre l'equip estatal durant el minut següent. Felipe Perrone va tornar a empatar en superioritat (min 5) i Alberto Barroso va desaprofitar l'oportunitat de donar avantatge al seu equip quan faltaven 23 segons per acabar el quart. Penal comès sobre Miguel de Toro que llença el madrileny i atura Marco di Lungo.

La setència es va produir als primers minuts del segon quart. Pietro Figlioli, Vicenzo Dolce i Vicenzo Renzuto van castigar amb gol totes les situacions de superioritat de què va disposar Itàlia, mentre l'equip estatal en va malbaratar quatre de sis (2 a 5). Alberto Munárriz va reduir diferències, de penal, abans del descans (3 a 5), però a la represa Mateo Icardi, Vincenzo Dolce i Di Fulvio van segellar el triomf d'Itàlia (3 a 8).