La teoria de l'evolució, a grans trets, és aquella que diu que les espècies van experimentant canvis en el decurs de la seva existència per tal d'evitar l'extinció. La idea de Darwin era que, gràcies a aquestes variacions, que sorgeixen per adaptar-se al medi, els individus de cada generació tenen millors qualitats que els de l'anterior i així sobreviuen i progressen. Si l'evolució de les espècies es traslladés al ciclisme, trobaria un bon exemple en els colombians, que ahir van viure la millor jornada de la seva història.

Perquè, fa més de trenta anys, els pioners que van arribar a Europa, com Lucho Herrera i Fabio Parra, van sorprendre tothom amb les seves exhibicions a la muntanya. El seu aspecte, petits i morens, els va fer merèixer l'apel·latiu d' escarabats. Parra, fins i tot, va aconseguir un podi al Tour i Herrera es va endur la Vuelta del 1987. Però els faltaven atributs. Patien en el pla i en les contrarellotges i això els privava d'aspirar seriosament a endur-se la gran ronda francesa.

Tres dècades més tard, l'evolució dels escarabats sembla no tenir aturador. Ahir, Egan [campió en l'idioma de la seva terra] Bernal, de 22 anys, va donar al seu país el primer Tour de la història, que promet no ser l'únic. Enmig, desenes de corredors, d'individus, que han anat modelant un ciclisme que, sense abandonar el seu caràcter escalador, s'ha perfeccionat tant que és capaç de gua-nyar grans voltes i de liderar formacions europees.

En aquestes dècades, s'ha passat dels escaladors purs als rodadors com Santiago Botero o els esprintadors com Fernando Gaviria. Nairo Quintana va guanyar un Giro i una Vuelta i companys seus com Rigoberto Urán, Miguel Ángel López o Esteban Chaves han aspirat a endur-se la cursa italiana. Anys de millora en l'espècie havien de produir un gran campió, i aquest ha sorgit aquest estiu, fins i tot abans del que els pronòstics deien.

Ciclista de muntanya

Perquè tothom sabia, des que va fitxar per l'equip Sky, el 2017, que Egan Bernal esclataria. Aquell any va guanyar el Tour de l'Avenir i el conjunt anglès el va reclutar. La formació de Bernal, però, no és la típica dels ciclistes del seu país, bregats a ascendir cims andins. Va iniciar-se en la BTT, en els senders de muntanya, on va perfeccionar l'equilibri. Va néixer a Zipaquirá, prop de Bogotà, en una família humil. Va caure a mans de l'exciclista Fabio Rodríguez i aquest el va modelar fins als 16 anys, quan després de destacar en curses semiprofessionals va ser captat per l'equip Androni. Va haver de triar entre els seus estudis de periodisme i la bicicleta. La va encertar.

Després del seu primer gran èxit, Sky el va fitxar per a la temporada passada. En el Tour del 2018 va ser un dels gregaris de Geraint Thomas en la victòria del gal·lès. Però el seu sostre era més alt. Aquesta temporada va endur-se la Volta a Suïssa i la París-Niça. La baixa de Chris Froome, per lesió, en el Tour, obria una bicefàlia a l'Ineos, nova denominació de l'Sky. La carretera i l'etapa de divendres el van posar davant de Thomas i ho va aprofitar. El nou escarabat és ara més resistent que mai. L'evolució continua.