Desafiament assolit! Els corredors de curses de muntanya Judit Franch i Pau Ventura van completar ahir la travessa de 76,4 km de sud a nord del Berguedà, de la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola al refugi del Niu de l'Àliga, al cim de la Tosa d'Alp, a 2.537 metres d'altitud. Darrere seu van deixar una traça de solidaritat amb dos infants de la comarca que pateixen càncer, així com de conscienciació social a l'entorn dels afectats per aquesta malaltia.
A hores d'ara és massa d'hora per precisar la recaptació per incidir en la recuperació del Nils i de l'Arlet que generarà, finalment, la iniciativa i determinació de l'olvanès i de la gironellenca. Tot i això, a les quasi 200 samarretes del projecte «Córrer sense por» que s'havien demanat en les setmanes prèvies a la travessada, cal afegir-hi el centenar que es van encarregar o vendre ahir, a més dels diners que es puguin recollir mitjançant les aportacions econòmiques que es facin a través del compte de l'associació Sense por de Puig-reig, o del que van generar d'altres iniciatives com el vermut solidari organitzat per l'Ajuntament i les entitats de Vilada. Pau Ventura preveu recaptar «entre 2.000 i 3.000 euros».
Unes 150 persones van donar suport a Pau Ventura i Judit Franch, de forma presencial, durant les 15 hores i escaig que va durar l'aventura. No van fer cap tram, ni un metre, sense tenir la companyia d'almenys mitja dotzena de corredors més. Van haver de suportar un fort xàfec a la sortida de Vilada i una calamarsada, acompanyada d'una perillosa tempesta elèctrica prop del refugi de Rebost, però van completar el recorregut sans i estalvis en menys temps del previst, a les nou i escaig de la nit, amb la certitud d'haver viscut una jornada inoblidable.
Albada amb sensacions positives
La sortida des de la plaça de l'Església de l'Ametlla de Merola es va produir dissabte, a les sis de la matinada, en presència d'una trentena d'amics i familiars i dels Diables del Clot de l'Infern de Puig-reig. Mitja dotzena d'esportistes més va prendre la sortida a l'Ametlla per acompanyar Franch i Ventura fins a Vilada. La frescor ambiental i l'albada van transmetre sensacions positives als berguedans. «Aquest primer tram del recorregut ens va infondre el convenciment que el dia seria reeixit», explicita Ventura.
Una hora després, a Puig-reig, altra vegada una trentena de persones va rebre els agosarats esportistes. El grup de corredors va continuar a bon ritme fins a Olvan, on va arribar a dos quarts de nou, mitja hora abans de l'horari previst. A la població natal de Pau Ventura, diverses entitats i associacions, amb la complicitat de l'Ajuntament, van muntar una xocolatada popular que va aplegar uns quaranta vilatans. Per motius de salut no es va poder fer la vídeotrucada per conversar amb el Nils, el nen olvanès que és a Alemanya per sotmetre's a un tractament oncològic.
El traçat del segon tram, entre Olvan i Vilada, va permetre als corredors descobrir la bellesa paisatgística d'una àrea del Berguedà poc coneguda, la serra de Picancell. Al cim de Salga Aguda (1.172 m) es van aplegar una quinzena de persones per donar suport a Ventura i Franch i gaudir de les espectaculars vistes del pantà de la Baells, la serra de Queralt i el Pedraforca.
A quarts de dotze, el grup de corredors ja era a Vilada, on un intens xàfec va deslluir el vermut solidari auspiciat per l'Ajuntament. El bàtec d'aigua va retardar la sortida deu minuts i va fer dubtar sobre la conveniència de passar pel cim de Sobrepuny (1.655 m), però a 300 m del pic es va decidir coronar-lo. Eleuteri Adelantado, bon coneixedor de la zona, guiava el grup.
A la Nou de Berguedà, a les dues, Pau Ventura i Judit Franch van fer l'àpat més abundós del dia. Arròs i fruita, l'olvanès. Pa amb tomàquet i truita a la francesa casolana, la gironellenca. El quart tram, entre la Nou i Guardiola va ser més dur del pressuposat i va requerir dues hores i mitja, però els boscos de boix i el llogarret de Malanyeu van minimitzar la sensació de cansament.
La via del Nicolau va conduir els aventurers a Bagà, on una cinquantena de persones els va donar l'empenta definitiva per pujar al Niu de l'Àliga. Ni la llampegada a tocar del refugi de Rebost, ni el fred ni el vent que els va acompanyar durant l'última hora de camí, va impedir a Pau Ventura i Judit Franch completar l'ascenció al Niu de l'Àliga per compartir, amb una trentena d'amics i familiars, un reparador pa amb tomàquet a l'anhelat punt d'arribada.
