Si es fan bons els pronòstics i el Cadí Canoë-Kayak i l'Egiba aporten esportistes als Jocs de Tòquio, no serà la primera vegada que la Seu d'Urgell, d'una banda, i Manresa, de l'altra, envien piragüistes i gimnastes a una cita olímpica.

A la Seu hi ha llarga tradició. A Barcelona 92, en un esport que s'hi estrenava, Marc Vicente va ser-hi 24è i Pere Guerrero s'hi va classificar 28è. Vuit anys més tard, a Sydney 2000, hi va tornar Marc Vicente, aquest cop acompanyat de Carles Juanmartí. Tots dos van quedar fora de competició a la primera ronda. El mateix Juanmartí va obtenir el millor resultat fins ara, una onzena posició a Atenes 2004. Quatre anys més tard, a Pequín, Guillermo Díez-Canedo, nascut a Madrid però establert a l'Alt Urgell, s'hi va classificar en catorzena posició.

Pel que fa als gimnastes, l'únic antecedent és el del desaparegut Andreu Vivó, que va participar amb l'equip estatal a la cita del 2000, a Sydney. No va tenir sort i l'equip va ser onzè. A més, no va poder entrar a la final de paral·leles, la seva gran especialitat, en la qual va obtenir grans resultats en el panorama internacional en els anys anteriors i següents.