Sancho Ayala, un solsoní de 51 anys nascut al municipi de Nacimiento (Almería) i que treballa com a tècnic d'emergències sanitàries a Sant Llorenç de Morunys, és un dels atletes veterans més destacats d'àmbit estatal. El divendres 28 de juny, Ayala es va imposar en la prova dels 5.000 metres llisos M-50 dels campionats d'Espanya màster en pista, a Sagunt (València). Amb aquest triomf, el corredor dels Fondistes del Solsonès, que competeix amb l'Hinaco Monzón, ja n'acumula un total de dotze als estatals de la categoria, entre les proves de 10 quilòmetres, 5 quilòmetres (tant en pista com en ruta) i cros.
Quan es va iniciar en el món de l'atletisme
Vaig començar a l'escola, quan tenia dotze anys, i ja guanyava tant en els cros com en les proves de 100 metres. Tres anys més tard, als quinze, vaig voler fer un pas més i em vaig apuntar al Consell Comarcal.
Posteriorment va passar a competir a les files del Club Atlètic Manresa
Va ser a partir de l'any 1984, i tenia com a entrenadora la Mercè Rosich. Hi vaig estar deu cursos, fins el 1994, quan vaig deixar de competir de forma provisional. A partir de llavors només m'entrenava, i vaig poder practicar altres esports, com ara el futbol i el futbol sala.
L'any 2006 va ser un dels fundadors del seu actual club, els Fondistes del Solsonès.
Sí, juntament amb quatre companys vam tenir la idea de crear una entitat, i ho vam fer per tal de promocionar la pràctica de l'atletisme al nostre municipi, Solsona. Als mesos inicials vaig anar a poc a poc, però després ja vaig anar augmentant la intensitat dels entrenaments.
El 2013, el Centro Atlético Monzón el va incorporar al seu equip de Lliga Nacional.
Van confiar en mi, que llavors tenia 46 anys, per ser un dels corredors de la prova dels 3.000 metres llisos. Va ser una gran temporada, ja que vam guanyar la competició i vam ascendir a Divisió d'Honor, la màxima categoria de l'atletisme estatal. Vaig rebre moltes felicitacions per aquesta gesta, i una de les primeres va ser de la Rosa Morató. Tot això em va fer molta il·lusió.
En els darrers set anys s'ha proclamat fins a dotze cops campió d'Espanya màster, entre els 10 km, els 5 km i el cros. Quines han estat les claus d'aquests èxits ininterromputs?
Principalment, la constància i la continuïtat, ja que cada any he aconseguit guanyar algun campionat.
Enguany ha batut els récords de Catalunya de 3, 5 i 10 quilòmetres en categoria M-50, amb uns temps de 9:23:23, 15:50:18 i 33:05:29 respectivament.
Dels tres, el que em va fer més il·lusió va ser el dels 10 quilòmetres, ja que li vaig prendre al Josep Perramon, a qui conec personalment i, a més, li tinc una profunda admiració.
En competicions internacionals, quins són els seus millors resultats?
El 2013, en l'europeu de Sant Sebastià, vaig guanyar en la categoria de cros màster +45, i al mundial de Porto Alegre (Brasil) vaig ser tercer en cros i segon en els 5.000 metres llisos, en la mateixa categoria. Finalment, el setembre de l'any passat vaig assolir la medalla de plata en els vuit quilòmetres cros i l'or amb la selecció espanyola en el mundial màster, que es va dur a terme a la ciutat de Màlaga.
Quins objectius de futur té?
No en tinc cap en especial, la meva filosofia és la d'anar dia a dia. He de mirar en quins campionats puc anar, perquè n'hi ha alguns que econòmicament no me'ls puc permetre. Això sí, tinc ganes de córrer durant molts anys més, em trobo en bona forma tot i l'edat. Per a mi l'atletisme és com una forma de vida i una motivació que tinc en el dia a dia.
En la seva carrera ha competit tant en proves de ruta com en pista. Quines prefereix?
Em trobo més bé en les de pista, tot i que últimament estan més de moda les de ruta.
Quina és la seva metodologia d'entrenaments?
Normalment acostumo a anar de menys a més, i a mesura que avança la temporada vaig augmentant el ritme dels meus entrenaments. A Solsona m'exercito al bosc, però sempre que puc intento anar a l'estadi del Congost de Manresa per tal d'entrenar-me sobre una pista.
Té algun referent?
En tinc molts. Tres dels més importants són la navarclina Rosa Morató, la jove María Vicente i el veterà basc Martín Fiz.
