Carla Fargas va començar a jugar a waterpolo el setembre del 2008, amb 18 anys. «Havia deixat la natació un any abans. El waterpolo era una opció nova i refrescant, però no en sabia res, ni tan sols xutar o passar», rememora. La portera de l'equip, Eli Ventura, la va instruir en els fonaments tècnics de la passada durant un entrenament i Jordi López, el tècnic, la va veure preparada per debutar a Primera Nacional l'hivern del 2009. El debut a Pamplona va ser accidentat. «En tirar-me a la piscina vaig perdre les lents de contacte amb què sempre vaig jugar per atenuar la meva miopia. Montse Fontcuberta era prop meu i em parlava mentre jo cridava: 'Foncu, si no et veig, no et sento'. Jordi López es pensava que em tocava els ulls per dissimular les llàgrimes d'emoció pel debut», rememora.

Només tres anys després, Gaspar Ventura, gerent i director tècnic del CN Manresa, va confiar en Carla Fargas com a tècnica de natació i waterpolo. La manresana havia de cobrir la baixa d'una entrenadora per embaràs, però la marxa del club d'una altra tècnica li va facilitar un lloc fixe. Ja el primer curs (temporada 2011-12), la seva tasca amb els nens i les nenes de categoria aleví va donar fruits: tres nedadores del CN Manresa van assolir set medalles als estatals per autonomies.

La desaparició del CN Manresa, l'estiu del 2013, no va tallar la seva progressió. Paco Valverde, primer president del CN Minorisa, va nomenar Carla Fargas coordinadora de la secció de waterpolo del nou club. «El primer curs teníem un equip aleví i un d'infantil de jugadors novells i els infantils només vam guanyar un partit», exposa. La temporada 2014-15, Carla Fargas va assumir el recuperat sènior masculí, amb jugadors experimentats com Eduard González i Marc Fainé. El seu últim curs a Manresa, l'entrenadora va entomar el repte de dirigir a algunes de les seves excompanyes d'equip al sènior femení.