A manca de conèixer la identitat de l'esperat pivot que falta per completar la plantilla, si no hi ha novetats i aquesta s'amplia, ja es pot dir que el Baxi Manresa ha fet apostes de risc aquest estiu. Amb les úniques excepcions d'Eulis Báez i de Dani Pérez, aquest contractat quan Joan Peñarroya encara era l'entrenador, les altres arribades han estat de jugadors sense experiència a la lliga i, alguns d'ells, a Europa. Frankie Ferrari, Jordan Davis, Juampi Vaulet i William Magarity són, ara per ara, melons per obrir.
Aquest sembla un tarannà diferent al del darrer estiu, quan el club, que tornava de la LEB Or, va anar sobre segur. Ryan Toolson, Justin Doellman, Pere Tomàs, Alex Renfroe o, fins i tot, Marko Lukovic eren peces que ja tenien hores de vol a la lliga. Dotze mesos més tard, el mercat oferia possibilitats de repetir un projecte semblant, amb molts homes que, fins i tot, ja sabien què era jugar al Nou Congost. Alguns d'ells han arribat a estar a l'òrbita manresana, però les diferents motivacions, ja siguin esportives, que seran explicades segurament en la presentació de l'equip, el 12 d'agost, o econòmiques, han conduït el Baxi cap a una altra direcció.
En totes les posicions
Vistos els moviments que s'han fet les darreres setmanes, la tria per repatriar algun exbasquetbolista del Bàsquet Manresa, com va succeir amb Pere Tomàs l'any passat, era molt àmplia i en totes les posicions. Els bagencs van quedar-se sense base per la marxa de Corey Fisher, el final de la cessió de Sergi Garcia i el nou préstec a l'Osca de Dani Garcia. Quan Peñarroya encara no havia deixat l'equip, va sonar amb insistència el nom d'Albert Oliver que, tot i passar generosament dels 40 anys, va oferir un bon rendiment a Gran Canària l'any passat. El base egarenc hauria tornat a l'equip que va deixar el 2006, després del descens a Menorca. Un cop Peñarroya va comunicar que marxava al Burgos, també va sonar per als castellans. Al final, jugarà al Betis, conjunt acabat de pujar a qui segur que anirà bé la seva experiència.
L'altre base conegut que hi havia al mercat era Rodrigo San Miguel, però l'aragonès tenia clar que volia tornar a Saragossa, a l'equip que va deixar el 2004, quan només tenia dinou anys.
A Saragossa també ha acabat DJ Seeley, jugador que va ajudar a salvar el Manresa el 2015, amb Pedro Martínez a la banqueta. Després, ha actuat a Turquia, al Gran Canària en dues etapes, a Israel i a Lituània. Amb 29 anys torna a l'ACB. Hauria estat un bon reforç, però potser és un jugador massa semblant a Toolson i, econòmicament, inassumible.
Qui sí que semblava a mitja temporada passada que podria tornar era Rafa Martínez, que fins i tot s'hi va mostrar disposat un cop acabada l'etapa d'onze anys al València. El Baxi, però, no l'ha tingut mai a l'agenda i el santpedorenc ha recalat al Bilbao.
La marxa del capità
Una de les baixes més sentides al vestidor manresà serà la del capità, Álvaro Muñoz. L'oferta de l'Obradoiro era molt important per a ell, sobretot per les tres temporades assegurades, i el Baxi no va anar ni al tempteig per retenir-lo. Si li hagués interessat suficientment, ho hauria pogut fer. Tampoc ha intentat fitxar Miquel Salvó, un jugador que no va arribar a debutar al Congost pel descens del 2017, tot i que el Manresa en tenia els drets. Com a jugador de quota és una bona peça que s'endú Peñarroya al Burgos.
Tampoc no s'ha ni especulat amb la tornada d'un Nacho Martín que ja no entrava als plans de futur del 2018. L'ala-pivot va fer un molt bon any a Saragossa i té una edat equiparable a la d'Eulis Báez, però no s'ha contemplat el seu fitxatge i acompanyarà Oliver al Betis. Finalment, Dejan Musli. El pivot que sempre se sent que tornarà i no ho fa mai. A Manresa va jugar el seu millor bàsquet, no repetit en les posteriors experiències a Màlaga, Alemanya, Sèrbia i la Xina. Té només 28 anys i, amb l'entrenador que el va comprendre millor, Ibon Navarro, pot ressorgir a Andorra. Veient que al Baxi li falta un cinc, no hauria anat malament. Tots vuit eren bojos coneguts. Caldrà veure com surten els savis per conèixer.
