El seu caràcter guanyador, temperament apassionat i ambició l'han convertit en un futbolista conegut i reconegut arreu de la Catalunya Central i en tot un emblema del seu club, el Centre d'Esports Sallent. Cristian Besora va escriure el capítol final de la seva vasta trajectòria futbolística el maig, després de defensar, durant catorze temporades consecutives, els colors del club blaugrana, a més d'exercir com a capità de l'equip sallentí les últimes vuit. La seva fidelitat li ha permès convertir-se en el jugador que més temporades ha jugat al primer equip del Centre d'Esports Sallent.

«La decisió de retirar-me la vaig madurar durant els primers mesos de la temporada i, abans de les festes nadalenques, ja havia decidit que aquest era el meu últim curs», explicita Cristian Besora. «Hi ha dues raons que m'han impulsat a prendre aquesta determinació. El juny del 2017, amb la meva parella, la manresana Rut Conejos, vam ser pares del Jan. Des d'aleshores, anar a entrenar-se comportava marxar de casa en el moment en què cal atendre i es pot gaudir més d'un fill. I com a pare, no em vull perdre l'etapa de creixement del Jan, en vull gaudir intensament!». «A més, les últimes temporades he jugat molt condicionat pel trencament del cartílag del turmell esquerre. Tot i que em vaig sotmetre a una intervenció quirúrgica per netejar l'articulació i minimitzar el dolor que produeix, aquesta lesió crònica et fa jugar minvat», conclou.

Debut com a davanter de juvenil

«Tinc la sensació que vaig ser jo qui va triar ser davanter o mitjapunta». Cristian Besora no va començar a jugar en la posició que li ha reportat prestigi futbolístic fins al seu primer any de juvenil.

Tercer fill de l'històric president del Centre d'Esports Sallent, Josep Besora, va començar a sovintejar les instal·lacions del Municipal de Sallent als 5 anys. «El meu germà Ramon, l'actual president, aleshores feia d'entrenador als nens que s'iniciaven en la pràctica del futbol i jo l'acompanyava i acabava participant de la sessió», rememora el futbolista. El curs següent, Cristian Besora es va inscriure a l'escola del club. «La primera competició en la qual vaig prendre part va ser una lliga comarcal de futbol 11. Els de Sallent, érem els jugadors de menys edat de tots els equips participants i, després d'encaixar 23 gols a Berga, el club va retirar l'equip de l'esmentada lliga», assenyala Cristian Besora.

Des de prebenjamí fins a infantil, a les ordres de tècnics com Jordi Martí, Ramon Besora i Reyes Domínguez, Cristian Besora es va formar com a central o lliure, tot i que Besora revela que «el que m'agradava era pujar a l'atac i fer gols». Els dos anys de cadet va actuar com a migcentre. Pel torneig Enramades del 2000, de categoria juvenil, l'entrenador dels amfitrions, José Batanero, el va fer jugar de davanter a les semifinals, contra el FC Bacelona. «Va ser el dia de la meva estrena en aquesta posició i vaig fer l'únic gol del Sallent (1 a 3)». La determinació de Besora i la confiança de Batanero van definir el seu futur futbolístic.

Desarmament, migració i retorn

Els curs esportiu 2000/01, la qualitat de l'equip juvenil del Sallent va generar l'expectativa d'assolir el títol del grup de la Primera Divisió Juvenil on figurava. El rendiment de l'equip no va honorar les previsions i els seus components van migrar a la cerca d'oportunitats. Cristian Besora, que havia debutat amb el primer equip, va ser el darrer en marxar i va fitxar pel FC Terrassa.

Després de completar l'etapa juvenil amb els egarencs, el primer curs a Preferent i el segon a la Lliga Nacional, i de les contraposades experiències a Avinyó i Tona, l'estiu del 2005 Cristian Besora va retornar al seu club de sempre. El primer equip havia perdut el lloc a Territorial Preferent. Cristian Besora no va poder evitar un segon descens seguit.

Es va iniciar així una travessa del desert de quatre temporades a Segona Territorial que va culminar amb el retorn a Primera el curs esportiu 2009/10. «Aquells anys, Sergio Domínguez i Artur Serra van ser els puntals de l'equip». «El retorn de Josep Ramon Medina, Jordi Noguera i Alberto Fernández van propiciar l'ascens», emfatitza el sallentí. Un any després, arran de la reestructuració de categories, el Sallent va assolir una espècie de segon ascens consecutiu, en assegurar-se una plaça a Segona Catalana. Així es va iniciar un període de vuit exercicis d'estabilitat, amb l'excepció de la temporada 2013-14, en què l'equip va jugar a Tercera Catalana. «El Centre d'Esports Sallent continua sent un referent del futbol de la Catalunya Central. La seva organització i seriositat sorprenen als tècnics i jugadors que hi aterren. A més, els sallentins es mantenen fidels al costum d'anar al futbol el diumenge a la tarda, un fet que afavoreix l'actual període de creixement i d'expansió que viu el club», sentencia Cristian Besora.