Fa gairebé un any el Baxi Manresa tenia tancat l'equip per a la temporada del retorn a l'ACB. La direcció esportiva, amb Román Montañez i el tècnic Joan Peñarroya, havia sorprès tothom contractant jugadors de sobrada experiència a la lliga, mantenint un grup de basquetbolistes ascendits des de la LEB Or i fent una aposta pel pivot Cady Lalanne, que també havia actuat en competicions importants com la italiana i la turca. Un any més tard, la jugada és la contrària. Set contractacions, cinc de les quals no tenen experiència prèvia a l'ACB. A més, tres d'aquests jugadors no han actuat mai al continent europeu. Al seu costat, dos homes amb hores de vol a la lliga, com Eulis Báez i Dani Pérez, i cinc elements consolidats al vestidor (Toolson, Jou, Pere Tomàs, Sakho i Sima), a part dels vinculats Del Águila i Òrrit.
La situació d'un any a l'altre ha fet un gir de 180 graus. L'1 de setembre de l'any passat, Regió7 publicava l'estudi de les plantilles prèvies a l'inici de la competició passada. El Barça era l'únic equip que no tenia cap jugador sense experiència prèvia a l'ACB. Darrere seu, el Baxi (amb l'esmentat Lalanne), el Breogán (amb Volodymir Gerun), el València (amb Louis Labeyrie) i el Fuenlabrada (amb Talib Zanna), amb un sol nouvingut. Per contra, l'Obradoiro tenia fins a sis basquetbolistes acabats d'arribar (Obst, Simmons, Stephens, De Zeeuw, Spires i Brodziansky) i el seguien un grup de conjunts amb quatre homes.
En la presentació de la plantilla, que es farà dilluns a la Mútua Intercomarcal, Montañez i el nou tècnic, Pedro Martínez, explicaran què esperen d'aquesta plantilla que, com a mínim, genera incertesa, perquè ara mateix, i quan falten alguns fitxatges en formacions com l'Estudiantes i el Betis, el Baxi és l'equip que ha apostat més pel producte desconegut.
Buscant talent
Dimecres, durant les proves físiques a la Clínica Sant Josep, un d'aquests cinc jugadors, el base Frankie Ferrari, explicava que quan va parlar amb Pedro Martínez aquest li va desvelar que volia explotar el seu talent. Tant ell com el seu compatriota Jordan Davis tenen 23 anys i provenen directament del bàsquet universitari dels Estats Units. Tampoc no ha jugat a Europa Juampi Vaulet, també de 23 anys, i diuen que és un gran jugador de futur en la posició de tres. Més grans d'edat són els pivots William Magarity i David Kravish (26 anys), que no han actuat en un equip conegut per a la majoria d'aficionats manresans.
Sí que tenen experiència els altres dos fitxatges, Dani Pérez (29 anys) i Eulis Báez (37), a part de Ryan Toolson i Pere Tomàs, que segueixen a la plantilla. Cal tenir en compte, però, que els altres tres veterans són Jordan Sakho i Guillem Jou (22 anys ) i Yankuba Sima (23). És, per tant, una plantilla molt renovada i molt jove.
Les experiències prèvies al darrer descens parlen que al Manresa no li ha anat gaire bé apostar per melons per obrir. La temporada 2016-17, en què es va baixar amb Ibon Navarro a la banqueta, es va començar la lliga amb fins a sis jugadors nouvinguts a la competició (Cvetkovic, Aranitovic, Suggs, Trapani, Cakarun i Andric). Va resultar ser un desastre, però no té per què ser així. El primer de la llista d'equips que se la van jugar molt l'any passat, l'Obradoiro, va patir fins al final per lligar la permanència, però en les darreres temporades s'ha convertit en un especialista a trobar talent. Homes com Matt Thomas, Whittington, Pustovyi i Waczynski, consolidats al campionat, van rebre la primera oportunitat de la mà dels gallecs de Moncho Fernández, que enguany també tenen tres jugadors per descobrir (Magee, Daum i Kravic).
Rics i pobres
Però l'Obradoiro no és aquest cop a la llista d'equips que encapçala el Baxi, la dels més apostadors. Habitualment, són els equips de la zona baixa de la temporada anterior, o els que acaben de pujar, els que han de fer aquest tipus de fitxatges, ja que no poden accedir al catxet dels basquetbolistes consolidats a l'ACB. És el cas del Bilbao, que ha mantingut alguns dels jugadors de l'ascens i ha contractat quatre elements de fora (Rousselle, Bouteille, Kulboka i Lammers). El Fuenlabrada segueix el mateix camí (Anderson, Alonso, Liggins i Mockevicius). A la llista, però, enguany hi trobem dos equips de competició europea. L'Unicaja, que ha apostat per Adams, Avramovic, Ejim i Elegar, i l'Andorra, que ahir va contractar l'ala-pivot francès Bandja Sy.
Estabilitat de dos tipus
A l'altra banda hi ha els equips que aposten per l'estabilitat i aquesta pot ser de dos tipus. Una és la dels conjunts que mantenen la gran majoria de components de la plantilla. Són formacions als quals la lliga passada els va anar bé (Reial Madrid, València, Saragossa i Joventut). També d'altres que van acabar enratxats la competició després d'un any complicat (UCAM Múrcia).
El segon tipus el formen els conjunts que havien de canviar una bona part de la plantilla, però que no se l'han volguda jugar amb experiments. Els principals representants d'aquesta tendència són els dos conjunts canaris. Al final, el temps determinarà qui ha encertat i qui no i, a més, sempre hi ha temps per canviar durant la temporada.
