«La retirada no és fruit d'una decisió impulsiva. Després de l'estada per estudis de sis mesos a Enschede, durant la primavera del 2017, ja m'ho vaig plantejar. Llavors, va prevaler la necessitat de cloure de forma satisfactòria la meva relació com a jugadora amb l'hoquei patins», explicita la igualadina Raquel Bernadas.
«Soc conscient que prenc aquesta determinació després de dues temporades excel·lents a Manlleu en què he madurat i progressat. Soc millor jugadora ara que l'estiu del 2017, però haig d'assumir el canvi de prioritats que hi ha a la meva vida als 25 anys». «He pres una decisió en què els aspectes racionals s'imposen als emocionals», rebla la golejadora.
L'octubre del 2018, un any després d'incorporar-se a l'empresa Original Buff SA, Raquel Bernadas va assumir la direcció del departament de Qualitat, una responsabilitat a la qual s'ha afegit, els últims mesos, comandar el de Medi Ambient. «La impossibilitat de seguir compatibilitzant jugar a l'elit i la feina era evident i, pel meu tarannà competitiu, no m'he plantejat l'opció d'anar a un equip o categoria menys exigent. He viscut l'adrenalina de les grans competicions, de jugar per guanyar-ho tot, i en un projecte amb uns altres objectius, la trobaria a faltar».
Maldar pel títol fins a l'últim duel
Raquel Bernadas va jugar el seu últim partit a l'OK Lliga femenina el diumenge 26 de maig. Va ser un matx decisiu, el colofó ideal a la seva trajectòria. El Club Patí Manlleu i el Palau de Plegamans es van enfrontar al Vallès com a colíders i amb el títol de lliga en joc. «Aquella setmana, vaig informar a l'equip i al cos tècnic de la meva determinació. Per això em van atorgar la capitania aquell dia, per tal que pogués aixecar la copa en el supòsit d'assolir la lliga», revela. La victòria i el títol van ser per a les vallesanes, però Raquel Bernadas va culminar així la seva etapa a Manlleu, «una de les millors de la meva trajectòria esportiva», un cicle que li ha permès «competir per tots els títols» i «retrobar-me i jugar al costat de companyes d'altres etapes com Maria Díez, Nara López i Anna Casaramona».
Després de guanyar la màxima competició continental amb el Club Patín Alcorcón, Raquel Bernadas va retornar a l'Igualada Femení HCP el setembre del 2014. L'inesperat títol de les madrile-nyes, amb les germanes Raquel i Teresa Bernadas com a puntals, va obrir una lluita pel poder al si de l'entitat que va derivar en l'èxode les millors jugadores.
La golejadora es va reincorporar al club on es va formar com a esportista i com a persona, però no va poder evitar el descens de categoria del curs esportiu 2015-16. En tornar a Catalunya, després de l'estada a Holanda, va ajudar l'equip igualadí en l'últim tram de la temporada, però l'anoienca anhelava tornar a competir al màxim nivell. «El Manlleu s'havia interessat pel meu fitxatge els dos estius anteriors, però el 2017 no em va trucar», assenyala la igualadina. Raquel Bernadas va rebre propostes de vuit dels catorze equips de l'OK Lliga femenina, però el seu desig era jugar a Manlleu. Una conversa informal amb María Fernández, Pulgui, l'actual entrenadora de l'Igualada Femení HCP, va desencallar el seu reeixit fitxatge pel club osonenc.
El desig expressat en un redactat
Una xerrada de Teresa Torrents, pionera de l'hoquei patins femení a Igualada, al col·legi Pare Ramon Castelltort, quan Raquel i Teresa Bernadas tenien set anys, va despertar l'interès d'ambdues per l'hoquei. En aquella època, però, la família estava molt vinculada als Moixinganguers i la resposta de l'Enric i la Carme al requeriment de les seves filles va ser tèbia fins que una redacció de Raquel Bernadas per a la revista de la colla castellera va evidenciar la força del seu anhel. «Tots els nens i nenes expressaven el seu desig de fer i pujar a grans construccions castelleres, però jo vaig escriure que volia jugar a hoquei patins», desvela Bernadas.
Judit Gil, castellera i filla de Salvador Gil, president de la secció d'hoquei patins del CN Igualada, va llegir el redactat i en va informar el pare. El curs següent, les germanes Bernadas van començar a compatibilitzar ambdues activitats». «El pare va ser membre del primer equip base de l'Igualada HC, de categoria benjamí, amb Jordi Llorach, Josep Solà, Marcel Pujol i Toni Jorba, i va jugar fins a juvenil, però no ens ho va confessar fins que ja jugàvem a hoquei, per no condicionar la nostra decisió», relata la golejadora. Raquel Bernadas va debutar al primer equip el curs 2007-08, en un altre partit de lliga decisiu, aquell que va permetre a les igualadines classificar-se, a Bigues i Riells, per a la fase final de l'últim campionat d'Espanya sènior femení, on van assolir el segon lloc. La temporada següent va néixer l'OK Lliga i la golejadora va començar a sovintejar l'equip liderat per Maria Díez Busqué.
