Salvador Vilalta, castellterçolenc de cap a peus, va quedar en tercer lloc en la cursa Eufòria de l'Andorra Ultra Trail. Aquesta cursa de muntanya, autèntica superació, es fa per parelles. Salvador Vilalta la va fer amb la companya basca Nerea Martínez, que el va acompanyar fins al final dels 233 km de recorregut.

De fet, Vilalta i Martínez ja són gats vells en aquestes curses quilomètriques, ja que fa anys que les practiquen arreu on s'organitzen. Fa temps, Salvador Vilalta es va aficionar a caminar i a córrer per aquests monts de Déu. Al seu poble ja participava a la caminada Castellterçol-Montserrat de 45 km i solia arribar sempre tres o quatre hores abans que la resta. Va fer els estudis primaris al poble i després estudis de formació professional als Salesians de Sarrià en electricitat durant 5 anys, més tard d'enginyeria tècnica a Terrassa, i encara més endavant d'enginyeria d'organització industrial.

La seva afició, però, es va formalitzar passada la pubertat i les ganes d'anar a les discoteques. Va desembocar en fer la cursa Matagalls-Montserrat, la Carros de Foc pel Pirineu, la Núria-Queralt, i el 2009 ja s'hi va posar de valent amb la de 100 milles al Montblanc amb 160 km de traçat per muntanyes. A partir d'aquí ha participat en dotzenes de curses que exigeixen una gran fortalesa física que ell ha superat sempre. No cal dir que per poder fer aquestes curses cal una preparació de ferro. Hi sol dedicar de 10 a 11 hores els dissabtes i de 5 a 6 hores els diumenges. Es tracta de caminar a bon pas quan es puja en indrets drets, i córrer quan es baixa. Vilalta diu que es tracta d'una preparació i entrenament específics, però també d'una manera de viure i alimentar-se. És vegà en quant a alimentació, i assegura que ser-ho no vol dir que et falti alimentació vitamínica o d'altres, està demostrat que n'hi ha prou amb ser fidel a un sistema determinat alimentari. No menja ni carn ni peix, ni ous ni làctics, però sí hidrats de carboni, cereals, llegums, hortalisses, algues, fruites?

Solidaritat i esport

El castellterçolenc Salvador Vilalta també té capacitat solidària. Organitza cada any a l'hivern unes quedades en les quals hi participen uns 500 esportistes que aporten aliments. Aquest any se'n van aplegar unes 5 tones que van ser destinades a ajudar persones amb necessitats alimentàries. Ell manifesta que «vull seguir gaudint de la natura, la muntanya i els paisatges que ofereix. Puc assegurar que això dona una connexió amb el medi natural on un es mou. Davant la vida actual de nervis, depressions i problemes humans, és bo fer-se amic de la natura i estimar-la. És el millor medicament que hi ha, sens cap mena de dubte. De fet, cal acceptar que cada dia hi ha més gent que practica aquestes activitats esportives i si se'n fes més, el món encara aniria millor». I encara assegura que «havent fet aquests 233 km caminant o corrent només vam trobar civilització un quilòmetre, la resta eren muntanyes, valls, corriols, fonts i rius que et fan companyia».