Un mes sencer d'expedició a la Cordillera Real de Bolívia per a la darrera aventura d'un grup de membres que han format part del Centre de Tecnificació d'Alpinisme de Catalunya els darrers tres anys, dels quals el director n'és el berguedà Adrià Chueca, resident al Catllaràs, juntament amb Roger Cararach.

«Just en començar aquest grup vaig prendre el relleu d'en Toti Valés, que es guarda del refugi de coll de Merolla», explica el tècnic que va liderar l'expedició. Chueca recorda que va veure com funcionava el centre amb el seu antecessor al capdavant. «Junts havíem comentat alguns canvis que podíem fer al CTAC d'acord amb les possibilitats del centre i quan ho vam proposar a la FEEC ho van veure amb bons ulls». La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya és l'encarregada de gestionar el grup del CTAC.

Un col·lectiu format per onze joves excursionistes, dels quals van anar a l'expedició de Bolívia el berguedà Octavi Puntas, la navassenca Júlia Busquets, la casserrenca Ester Godina, Ruth Fornós, Albert Valpuesta, Toni Bach i Adri Martínez. Els altres joves del centre són el també berguedà Marc de Vilalta, Sergi Ortega i Alex Moya.

4.000 metres d'alçada en arribar

Només arribar a la ciutat de La Paz, capital del país, els 12 joves se situaven gairebé als 4.000 metres d'alçada. Això ja els va servir per a iniciar la fase inicial d'aclimatació al ter-reny. Una primera setmana que ja va ser força exigent, allotjats a Quimsa Cruz, una zona minera situada prop del massís de Mururata, de 5.300 metres d'alçada. Allà s'hi accedeix des del llogaret de Viloco.

Durant els primers dies van realitzar escalades en diverses agulles de roca de la zona, amb excursions als principals cims de la regió. «Tenim clar que el més important no és què escales, sinó com ho escales», assegura Adrià Chueca. Les escalades es feien en terrenys amb característiques pirinenques, amb roca granítica i nombroses fissures. La paret de la Gran Muralla i la zona del Saturno van ser les zones més destacades de la primera part del viatge. En la segona setmana, els excursionistes van partir cap a la ciutat de Sorata i van creuar fins al vessant est de Cocoyo, un poble miner de la zona. En aquesta regió van passar la part més extensa de l'experiència, amb un total de 18 dies. Els excursionistes liderats pel tècnic berguedà van estar 2 dies transportant tot el material i menjar fins a la zona del camp base, amb ajuda de portadors locals. Situats a 4.400 metres d'alçada, van realitzar llargues caminades per poder arribar als paisatges. Alguns sectors es poden visitar amb un sol campament avançat, però algunes de les zones amb més interès de la regió demanen dos dies d'accés, així que les activitats tenien una durada de quatre dies mínim.

Aquesta regió te fins a sis cims principals: el PK24, l'Emma Maria, la Gorra de hielo, el Pico de norte, l'Illampu i l'Ancohuma. En els dos primers, es van realitzar diverses activitats d'escalada en roca, gràcies a l'absència de dificultats glacials: la travessia en cresta d'ambdós cims i dues obertures de la via Hora del Mate (430 metres i grau de dificultat 6c) i Hoja de coca (620 metres i grau de dificultat 6b) de l'Emma Maria.

Després de la primera activitat alpina en la Gorra de hielo, de 5.740 metres d'altitud, van començar les aventures a més de 6.000 metres. La primera va ser al sud, on es va desenvolupar una activitat en un pilar al verge que es troba al sector de l'agulla Yacuma, que són uns 6.100 metres i, probablement per la seva alçada, encara restava per escalar. Els excursionistes van realitzar una obertura al Pilar de las Vizcatchas (315 m d'alçada i 6c de dificultat).

Dos dies més tard, una cordada accedeix al mateix circ atrets per una visible i evident aresta de neu. De totes formes, van arribar en 2 dies pel glacial i la van realitzar, aquesta primera, al pic del Yacuma, on van fer una obertura de l'aresta est, de 6.050 metres. L'activitat final va ser l'ascens a l'Ancohuma, amb un remarcable cim de 6.400 metres d'alçada.

Preferència pel terreny d'aventura

«Nosaltres apostem molt més pel terreny d'aventura, amb aproximacions llargues i descensos complexes», afirma Adrià Chueca, que considera que sempre són preferibles aquests terrenys a «l'escalada prefabricada que domina el panorama local últimament». El tècnic berguedà del grup del CTAC és un ferm defensor de deixar el «mínim impacte al teu pas» perquè és «el que s'ha fet sempre a la muntanya».

«Ens agrada transmetre els valors més tradicionals de la muntanya», explica Chueca. El seu objectiu és ensenyar als joves escaladors allò amb el que ell i el seu company han crescut. Així doncs, «aquesta colla serà l'encarregada de transmetre'ls a les següents generacions».

El tècnic berguedà valora molt positivament el resultat de l'expedició a Bolívia i destaca principalment les seves actuacions en aquest últim any. «És molt remarcable que joves al voltant dels 20 anys realitzin activitats d'altíssim nivell», afirma.

Aquest grup de joves excursionistes, que va començar l'any 2017, van començar treballant l'escalada en gel i en terreny mixt al Pirineu i acaben la seva etapa al CTAC amb aquesta aventura a Bolívia. Amb grans experiències el darrer any a Taghia (Marroc) i Rjukan (Noruega).