Laia Beltran, una santvicentina de 19 anys que iniciarà la carrera d'educació primària a la Universitat de Barcelona, ha completat una de les millors temporades de la seva carrera com a jugadora de futbol sala ja que s'ha proclamat campiona de Divisió d'Honor, de la Copa Catalunya i del Campionat d'Espanya amb el juvenil de la Penya Esplugues. L'any vinent jugarà al sènior B de l'entitat, on tindrà com a companya una altra santvicentina, Clara Rivera, procedent de la EFS Jordi Torras.

Quines expectatives tenia al començament de temporada?L'equip era bastant nou respecte al de la temporada anterior, amb moltes jugadores joves. Teníem certa por, ja que no sabíem si les coses ens anirien bé o no.

A la lliga de Divisió d'Honor van sortir vencedores d'un intens frec a frec amb Les Corts.

Vam fer un bon inici, amb ple de victòries a excepció de l'empat de la quarta jornada, que em vaig perdre per culpa d'una lesió. Durant les darreres vuit jornades no ens podíem permetre cedir cap punt, i he de dir que vam portar bastant bé la pressió, tot i que vam tenir alguna dificultat davant rivals mitjanament fàcils. Per a mi, la lliga va ser el títol més important, ja que premia la regularitat.

Tot seguit va arribar el triomf en la Copa Catalunya, que es va celebrar a Martorell.

En els quarts de final i en les semifinals no vam haver de patir gaire per endur-nos la victòria, i a la final ens vam trobar novament amb Les Corts. Va ser un matx en què cadascú va dominar una part: nosaltres la primera i elles la segona.

I quan faltaven uns 50 segons va arribar un moment fatídic.

Sí, em vaig lesionar al bessó i no vaig poder participar en la tanda de penals. Va ser molt dur, ja que volia ser al moment decisiu. Tot i això, confiava cegament en el meu equip, que es va endur el triomf gràcies a una pena màxima executada amb èxit per la portera Maria Melero.Aquesta no va ser la primera Copa Catalunya que va guanyar...

Amb el primer equip vaig prendre-hi part en les edicions del 2017 i 2018. En la primera, que es va fer a Manresa, vaig jugar dotze segons en el triomf davant el Palau, i en la segona, al Palau Blaugrana, vaig disputar sis minuts.

Es va poder recuperar a temps per la propera competició, el campionat d'Espanya?

Sí, vaig fer un descans de dues setmanes i vaig poder arribar a l'estatal, en el qual anàvem principalment a gaudir.

Al principi de l'estatal van tenir la sort de cara.

La primera fase s'havia de jugar en un format de dos grups de quatre, però en el nostre hi van haver dos equips que es van retirar i només vam haver de jugar un partit davant un equip navarrès, al qual vam poder superar.

I la final la van jugar davant l'Atlético Torcal de Màlaga, a la Ciudad del Fútbol de Madrid.

Vèiem molt difícil guanyar la final, ja que el rival tenia jugadores que van ser a la selecció estatal sub-18. La primera part va ser ajustada, vam marxar al descans amb un mínim avantatge de 3-2. En la represa vam poder resistir els seus atacs i vam aprofitar les oportunitats per sentenciar i establir el 7-3 definitiu.

De cara al curs vinent, jugarà al sènior B del Penya Esplugues a Segona Nacional.

És un equip de nova creació, fruit de la fusió del Penya Esplugues amb el Femisport Palau Club de Mollet del Vallès, que va descendir a Segona Nacional.

Si no hagués sorgit aquesta opció, hauria hagut de canviar de club?

Sí. Veia díficil pujar al primer equip, i vaig intentar buscar un equip de Segona Nacional. Vaig rebre algunes ofertes, però quan vaig saber de la creació del nostre sènior B no m'hi vaig pensar més i vaig decidir quedar-me.

Quin serà l'objectiu del nou sènior B?

Mantenir la categoria.

Veu alguna possibilitat de pujar al primer equip en algun moment del curs?

L'any passat em van convocar en dos partits, i espero que enguany tornin a confiar en mi. Sé que serà difícil, ja que hi ha jugadores de molt nivell.