A casa els Moya, a Esparreguera, són gent de bàsquet. Les dues germanes hi juguen: una, la Maria, a l'NB Olesa (Segona Catalana) i l'altra, la Laura, va iniciar-se al CB Esparreguera als 7 anys per acabar de fer-se gran al Barça CBS abans de marxar a fer les Amèriques. Laura Moya tornarà aquest agost als Estats Units per iniciar la seva tercera temporada al bàsquet universitari americà, però amb un canvi de destinació. Després de dos anys al Miles Community College (Montana), la jugadora d'Esparreguera farà el salt a l'Oklahoma Panhandle State University, que juga a la categoria NAIA Divisió 1.

Tercera temporada i segon destí. De Montana a Oklahoma. Com afronta la nova etapa?

Quan vaig fitxar pel Miles ja sabia que la durada era de dos anys fins que acabés l'etapa al Community College. Estava molt mentalitzada que arribaria el moment de deixar Montana però em fa molta llàstima. Però la nova etapa a Oklahoma fa patxoca, la veritat. Vaig visitar la universitat, em van agradar les instal·lacions i les noies del meu nou equip em van rebre amb els braços oberts. O sigui que ja estic preparada per començar de nou.

Fa tres anys, jugant al Barça CBS, va decidir fer el salt al bàsquet nord-americà. Què la va empènyer?

No ho tenia gens clar de marxar als Estats Units. La meva intenció era seguir vivint a Esparreguera perquè després d'acabar el batxillerat i aprovar la selectivitat volia estudiar INEFC. Però també és cert que després de quatre anys al Barça CBS tenia ganes de viure una altra experiència. Vaig parlar amb representants d'una vuitena d'universitats americans i l'oferta que em va convèncer va ser la del Miles Community College, on també hi anaven dues catalanes més -Marina Peinado i Paula Rosselló-. El suport dels pares també em va ajudar a tirar endavant i les videotrucades, un cop allà, m'han anat molt bé per passar-ho millor.

Va haver d'agafar el mapa per situar Montana?

[Riu] Sí, és clar! Dels Estats Units es coneixen les ciutats més de les costes. Montana és un estat poc conegut per a la resta, com també Ocklahoma. Però Estats Units és molt més que Nova York, San Francisco o Los Angeles.

Què va endur-se dins la seva primera maleta. Ho recorda?

Em vaig endur molts texans i molta roba. I després em vaig adonar que em va sobrar més de la meitat de la roba! Primer, perquè pràcticament sempre vesteixo en xandall i, d'altra banda, perquè la roba als Estats Units és molt més assequible que a Catalunya.

Com van ser els primers mesos d'adaptació a Montana?

Difícils. Tot era nou i desconegut! La vida és molt diferent, el teu dia a dia, la universitat, el bàsquet? A més, amb l'anglès em defensava com podia i, per sort, tot es va superant a poc a poc. El secret és fer pinya amb les companyes de l'equip i de classe. Un dels moments més crítics és el primer Nadal, però jo vaig tenir la sort de tornar aquells dies a Esparreguera i passar-ho amb la família i els amics. Ara bé, soc de les que pensa que les pors s'han de superar.

Dos anys a Montana. Què s'emporta del Miles Community College?

Molts bons records! He estudiat Phisical Education i acomiadar-me de les meves companyes ha sigut molt dur després de passar-hi tantes hores i compartir tants moments. Si una cosa he après als Estats Units és que mai estic sola. Sempre he tingut al costat alguna de les meves companyes d'equip. Fins i tot he treballat a la cafeteria del Community College servint i rentant plats, com la resta de les jugadores de l'equip de bàsquet. He conegut moltíssima gent, de llocs molt diversos i llunyans, però acabes acceptant que sempre has d'acabar dient adeu. En canvi, quan torni a Esparreguera els meus amics sempre hi seran.

En clau esportiva. Què ha trobat, de nou?

Sempre havia destacat en tots els equips que havia jugat fins ara. Quan arribes als Estats Units vols mantenir el mateix rol i el mateix nivell de joc però de seguida t'adones que aquests aspectes ja no són iguals. Aquí he canviat la meva mentalitat com a jugadora. He superat que no passa res si no jugues i, fins i tot, he après a sentir-me partícip fent pinya des de la banqueta. Aquesta temporada ha estat espectacular amb un balanç de 30-1. El meu entrenador, Nate Vogel, m'ha ajudat moltíssim a créixer en tots els aspectes. És com un pare!

Després d'aquesta primera etapa, quina Laura Moya es veurà a Oklahoma?

El nivell no serà tan exigent com fins ara, que ha estat molt intens, però ho prefereixo així. Tenia una oferta per jugar a NCAA Divisió 2 d'una universitat de Texas però vaig renunciar-hi perquè el projecte era massa canyero. Tinc ganes de seguir passant-m'ho bé jugant a bàsquet.

Cada cop hi ha més jugadores catalanes que fan el salt a Estats Units. Els ho recomanes?

Ho recomano absolutament. És una experiència que et marca la teva vida, que et fa madurar, conèixer moltíssima gent, aprens i perfecciones un nou idioma com és l'anglès i descobreixes com viu una societat diferent a la teva.

I d'aquí a dos anys, què?

Tornaré a casa. Hauré de convalidar la meva carrera i voldria estudiar un màster a Catalunya. A bàsquet seguiré jugant-hi. M'agradaria fer-ho a l'NB Olesa al costat de la meva germana Maria. Ens compenetraríem molt bé. Ella és més d'atac i a mi m'agrada molt més defensar. Les dues som molt competitives i juguem amb molta actitud dins la pista.