Va ser l'últim nom que es va conèixer de la nova plantilla del Baxi, el cinc que ha de fer oblidar Cady Lalanne. Pocs aficionats esperaven que el cinc de referència seria algú amb el full de serveis de David Kravish, un jugador que, contràriament a algun dels seus companys, sembla més alt del que les xifres oficials diuen: 2,08 metres. Molt comunicatiu, als 26 anys arriba amb la lliçó apresa, sabent què espera l'entrenador d'ell i amb voluntat, no només de mostrar què sap fer, sinó d'eixamplar el repertori.

Ha actuat en quatre lligues diferents a Europa. Quina importància té jugar ara a l'ACB, per a vostè?

És molt important. L'ACB està molt ben considerada i probablement és la millor fora dels Estats Units.

Ja actuava en una lliga potent, com la russa, però desitjava recaure en una de més ben valorada, com l'espanyola o la turca, per exemple?

Sí, ho era poder estar en un equip amb un entrenador tan bo com el Pedro [Martínez], ser en una organització com la del Manresa, enfrontar-te a equips tan bons. Quan es té una oportunitat com aquesta s'ha d'aprofitar.

En què el pot ajudar la seva experiència prèvia en altres lligues, a l'hora d'afrontar l'ACB?

Soc de l'opinió que l'ACB és una lliga més tècnica però no crec que es pugui adaptar la manera de jugar de Rússia a la d'Espanya o a l'inrevés. Estic ansiós per comprovar-ne les diferències.

A la plantilla hi ha diversos jugadors sense experiència a Europa. Com els pot ajudar, vostè, a integrar-se a una nova realitat?

És important, sobretot per a jugadors que venen dels Estats Units. Jo vaig trigar dos anys a entendre què necessites per al dia a dia, les coses que són imprescindibles, les que no et fan cap falta, com parlar amb la gent de l'equip, com afrontar la situació si és difícil tractar amb l'entrenador. És molt important anar-ho aprenent amb el temps, de fet, jo encara ho faig ara.

Vostè ha participat en competició europea les dues últimes temporades. Com d'útil li serà per afrontar aquesta?

Anirà bé perquè és molt diferent jugar dos partits a la setmana que fer-ho només en un. Alguns dels meus companys estan acostumats a jugar-ne només un a la universitat. Aquí has de viatjar a diferents països. A més, en el meu cas, a la lliga russa hi havia desplaçaments complicats i llargs, anar a Moscou o a qualsevol altre lloc, amb diferència horària inclosa. Això m'ajudarà a tirar endavant.

Com és vostè com a jugador? Presenti's als aficionats.

No em correspon parlar de mi mateix. Intento ser dur i fer el necessari per ajudar l'equip a guanyar. Podríem dir que jugo prop de l'anella, tot i que tinc un bon joc a mitja distància de la cistella. Em centro a jugar fort, anar a buscar rebots i mantenir una bona actitud defensiva. He parlat poc amb Pedro Martínez, però crec que espera això de mi: duresa i fer feina bruta sota la cistella. És un gran entrenador. A tot arreu on ha estat ha arribat a un nivell molt alt, ha tret bons jugadors i tinc ganes d'aprendre moltes coses d'ell.