El fitxatge de l'extrem dret de la selecció espanyola d'handbol Ferran Solé pel PSG Handball certifica la consolidació del jugador com el millor del món en la seva posició. La progressió esportiva de Ferran Solé ha estat vertiginosa des que el seleccionador estatal, Jordi Ribera, el va incloure en la convocatòria per jugar l'europeu de Croàcia, el gener del 2018.
Ferran Solé va ser determinant per tal que Espanya conquerís el primer ceptre continental de la seva història. Com a màxim golejador de la selecció i cinquè de la competició va ser inclòs en l'equip ideal del campionat com a millor extrem dret. El gener d'aquest any, tot i que l'equip estatal només va assolir el setè lloc al mundial, Solé va tornar a ser reconegut com el millor en la seva posició.
La trajectòria de Ferran Solé es viu amb intensitat a les llars de les seves famílies paterna i materna, a Manresa i a Santa Maria d'Oló. No en va, el seu pare, Jaume Solé Pallarès, de 60 anys, es confessa «d'arrels manresanes i nascut a Manresa», «un manresà de la carretera de Vic». «La meva mare i àvia del Ferran, Montserrat Pallarès, de 85 anys, resideix a la capital del Bages, al barri de la Pujada Roja», explicita Jaume Solé.
Maria Rosa Sala Farré, de 59 anys, la mare del jugador, va néixer i viure a Santa Maria d'Oló fins que els estudis universitaris que la van preparar per exercir com a «epidemiòloga» van requerir que s'establís, inicialment de forma provisional, lluny del Bages. «La majoria de la família continua vivint, encara a dia d'avui, a Santa Maria d'Oló. Els tiets, els cosins, una germana meva, una neboda i la mare, Rosa Farré, de 80 anys». «La nostra és una família extensa», emfatitza Rosa Maria Solé.
Així, mentre a Manresa Ferran Solé hi té una aficionada lleial i incondicional, Santa Maria d'Oló «és l'epicentre de les celebracions familiars» i on el jugador gaudeix de les vacances. Jaume Solé revela que Montserrat Pallarès, l'àvia paterna de l'extrem «n'és una gran seguidora. Des de la infantesa i fins al seu fitxatge pel Tolosa Handball, va assistir en directe a quasi tots els seus partits i no es va perdre l'homenatge que li va fer el BM Granollers, l'equip on va completar la seva formació i va debutar a la Lliga ASOBAL, la màxima competició estatal, el dia del seu comiat, el juny del 2016».
«La vinculació amb Santa Maria d'Oló ha estat més estreta que amb Manresa des de petit», revela Ferran Solé. «Va ser l'indret on la família estiuejava, any darrere any, i on vaig passar molts caps de setmana de la meva infantesa». «Les trobades familiars, que apleguen un gran nombre de persones, encara ara s'hi desenvolupen. A més, Santa Maria és on habitualment gaudim de les festes nadalenques», explicita. «He de reconèixer que des de l'estiu del 2016, quan vaig fitxar pel Tolosa Handball, la freqüència de les meves visites ha disminuït, però no hi ha Nadal o estiu que no hi vagi», conclou l'internacional.
La forja del millor extrem dret
«Tot va començar una tarda, quan tenia 4 anys. Els pares van constatar que m'avorria i em van incitar a acompanyar el meu germà Adrià, dos anys més gran que jo, a entrenar-se a handbol, a l'escola El Turonet», detalla l'extrem dret.
Des d'aquella tarda, el binomi format per l'handbol i per Ferran Solé ha estat indissoluble. Els equips escolars o federats d'El Turonet van acollir la seva formació esportiva fins al segon any d'aleví. Llavors, Ferran Solé es va incorporar a l'infantil de l'Handbol Sant Quirze. «L'equip va fer eclosió i es va classificar per a la fase final del Campionat de Catalunya. A més, Bernat Aiguadé, Oriol Fernández i jo vam ser seleccionats per competir amb Catalunya a l'estatal de seleccions autonòmiques infantil», rememora Solé.
El BM Granollers va requerir al santquirzenc per jugar als seus equips cadets. Al club granollerí, Ferran Solé es va «apassionar» inequívocament per l'handbol i va revelar el seu potencial. Va ser membre de l'equip conegut com els júnior d'or, la generació de jugadors que va assolir la medalla de plata a l'europeu juvenil de Montenegro 2010 i al mundial d'aquesta mateixa categoria d'Argentina 2011, com a preludi de l'or segellat a l'europeu júnior de Turquia de l'any següent.
Va debutar al primer equip del BM Granollers amb 18 anys, la temporada 2010-11, guiat per Manolo Cadenas. El curs següent es va consolidar al primer equip, on va jugar durant cinc temporades consecutives. El curs esportiu 2015-16, els vallesans van disputar la Final a 4 de la Copa EHF, la segona competició continental per clubs. Ferran Solé va ser el màxim golejador del torneig, amb 70 gols, i el Tolosa Handball li va donar l'oportunitat de progressar a la Star Ligue, la lliga francesa.
