L'escriptor Mark Twain va dir una vegada que l'arma més efectiva de l'ésser humà era el riure. Així ho cita, i ho subscriu totalment, Toni Fontcuberta, conegut com a Risofonku, de Sant Fruitós de Bages. Fa 7 anys va aconseguir fusionar les seves dues passions: el riure i l'esport. A través del seu projecte de risobasket realitza tallers de risoteràpia aplicada al món del basquetbol. «La importància d'aquesta pràctica es produeix gràcies al component de la dinàmica de grup», explica el santfruitosenc. Fontcuberta, que també és entrenador superior de bàsquet, pensa que la pràctica de la risoteràpia és «una gran eina per a la cohesió de l'equip».
Aquest concepte és un dels que més destaca per tal que un club funcioni correctament en el món del bàsquet. El risoterapeuta va quedar totalment enamorat de la risoteràpia quan va participar en un petit taller poc abans de començar-s'hi a dedicar. «Des de ben petit he estat una persona riallera i després d'aquella sessió vaig saber què era realment el que m'agradava», assegura.
Actualment, Toni Fontcuberta viu laboralment dels tallers de risoteràpia que exerceix principalment en equips de bàsquet, tot i que també n'ha fet a clubs de futbol, handbol o esgrima. També ha practicat la risoteràpia en delegacions de la Federació Catalana de Basquetbol, amb àrbitres i, fins i tot, a colles castelleres, una de les experiències «més sorprenents» que recorda Toni Fontcuberta. No li ha estat gens fàcil poder arribar a viure de la risoteràpia, però considera que el gran avantatge va ser «la gran família que hi ha dins el món del bàsquet» i que un li anava comentant a un altre com de factibles eren els seus tallers.
Traspassant fronteres
El risobàsket no només ha voltat per tot l'Estat, sinó que també comença a ser visible per Europa. Concretament, Toni Fontcuberta va realitzar dues sessions de risoteràpia a equips d'Irlanda i de Suècia. «Els va impactar molt que vingués una persona a realitzar pràctiques de cohesió d'equip a través del riure». En un bon principi, els va costar veure-ho amb bons ulls, ja que «no estan tan acostumats com ho comencem a estar aquí». Fontcuberta explica que, de bones a primeres, «són gent que no tenen la confiança, per exemple, per abraçar-se, que és una de les eines principals que apliquem en la risoteràpia». Respecte als prejudicis que encara té aquesta pràctica, el fruitosenc creu que això continua passant, tot i que s'està reduint, per manca d'informació respecte al tema.
«Un dels punts forts és que no ens riem de ningú, ho fem tots junts, com un equip», explica Toni Fontcuberta. Considera que «el riure és una arma molt poderosa, sempre que es faci servir bé», perquè també pot convertir-se en una eina «destructiva», si no la utilitzes de la forma correcta.
El que més destaca de la seva feina, a part de l'absoluta passió que té, és que cada taller és diferent a l'anterior i passen coses noves. «Aquest treball em permet conèixer molta gent bona i amb ganes de riure i passar-ho bé».
Un objectiu complert
«Quan vaig començar en el món de la risoteràpia em vaig posar com a objectiu poder realitzar un taller amb un equip ACB». I la temporada passada ho va aconseguir quan va poder dur a terme una sessió de risobàsket amb el Movistar Estudiantes. «Va ser molt emocionant a nivell personal i gratificant, perquè van respondre molt bé», recorda.
Gràcies a la risoteràpia ha viscut infinitat d'anècdotes. Una de les més curioses, quan va venir la policia a un pavelló. «Eren les onze de la nit, en un entrenament d'un equip sènior. Vam entrar en tan bona dinàmica i estàvem tan motivats que els nostres crits se sentien des de fora del pavelló», explica. Finalment, l'entrenador de l'equip va haver de pagar una multa per enrenou públic.
El fruitosenc és un ferm seguidor del Baxi Manresa, del qual és soci. A més, de petit va jugar en les categories inferiors del club, concretament al cadet. «El Baxi és una de les marques més importants que tenim a Manresa i a la comarca», assegura. Fontcuberta explica que, allà on va, l'equip de bàsquet de la ciutat és el que més coneixen arreu de l'Estat.
Toni Fontcuberta és actualment l'únic risoterapeuta que està especialitzat en clubs esportius, però hi ha gent interessada en les seves pràctiques. «Tinc la sensació que en un futur el risobàsket evolucionarà, ja hi ha molts entrenadors que m'expliquen que posen en pràctica a l'equip alguns dels meus exercicis», afirma.
En el futur més immediat, vol seguir formant-se i posar-se metes més ambicioses en el món del risobàsket. «Estic aprenent seriosament l'anglès, perquè és l'idioma universal per comunicar-se i en la risoteràpia és un factor clau».
