La lliga anglesa és considerada la millor del món. A la capacitat de penetració en mercats d'arreu del món, ingressos televisius, competitivitat i presència d'aficionats de molts equips a moltes ciutats del planeta, la temporada passada va sumar la competitivitat dels seus conjunts. Les dues finals continentals van ser jugades per formacions de la Premier. I és la millor lliga per fets com ara tancar el mercat de fitxatges abans de començar la competició. En el cas de l'espanyola, com en la resta de competicions dels països grans, no és així, i aquest fet provoca que calgui esperar ben bé dues setmanes després que es doni el tret de sortida per determinar el potencial dels candidats a la victòria.

I aquest any això succeeix més clarament que mai. La lliga que arrenca avui a San Mamés amb el partit entre l'Athletic de Bilbao i el Barça ve determinada per saber si Neymar serà blaugrana, blanc o no serà cap de les dues coses. El desembarcament del brasiler pot condicionar, per bé o per mal, l'equip on vagi i tota una competició que ja haurà gastat dues jornades fins que, possiblement, hi hagi resolució per al seu cas. A hores d'ara, però, el campió de les dues últimes edicions, el Barça, i l'Atlètic de Madrid semblen un pas davant de l'altre candidat perenne, un Reial Madrid que ha sembrat dubtes durant la pretemporada i que, tret de canvi radical, sembla un pas enrere.

Retocs i reconstrucció

De l'arribada de Neymar o no dependrà quina cara farà el Barça. Durant l'estiu ha reforçat punts dèbils. Ha contractat un migcampista, De Jong, que pot marcar una època i que determina la manera de jugar de l'equip, un davanter de talla mundial com Griezmann, amb capacitat per associar-se i, fins i tot, un lateral suplent per a Jordi Alba. Però de les entrades i sortides pot dependre l'estil de joc. Perquè no és igual si es queda Rakitic o si no; no és igual si a la plantilla hi ha cinc davanters per a tres llocs i quatre són estrelles que no voldran tocar banqueta. El perill del Barça sembla que es troba en ell mateix. El qüestionat Valverde haurà de ser valent per fer un pas cap al millor joc i, si ve Neymar, un màster en una diplomàcia que ja conrea per gestionar tots els egos.

L'altre candidat sembla un Atlètic de Madrid que va quedar tocat per baixes com Griezmann, Godín, Lucas o Rodri, però que s'ha reforçat molt bé. La clau de volta és la nova estrella del futbol mundial, el jove portuguès de 19 anys Joao Félix. Amb ell, i les arribades dels defenses Trippier, Felipe, Mario Hermoso i Renan Lodi, dels mitjos Héctor Herrera i Marcos Llorente i dels davanters Saponjic i, probablement, Rodrigo, procedent del València, Simeone té un tros de plantilla per aspirar a tot i que a la pretemporada ja ha derrotat el Madrid per 3-7 en un partit. Sempre, clar, que Diego Costa no perdi el cap el dia menys oportú.

Sense rumb

A l'altra banda de la balança hi ha un Madrid erràtic. El seu gran fitxatge, Eden Hazard, és lluny d'estar en forma i, fins i tot, el seu poc compromís defensiu ha condicionat que un atabalat Zidane hagi provat un canvi de sistema, amb un 3-5-2. Els assajos, de moment, han mostrat llacunes a la rereguarda més que notables, com en els duels contra la Roma i el Fenerbahçe, malgrat que no van acabar amb derrota.

Florentino intenta el fitxatge de Neymar a la desesperada. Ahir va transcendir que ha demanat un crèdit per afrontar-lo, però abans ha de fer lloc desempallagant-se d'un Bale i d'un James que no volen marxar. A més, el colombià pot acabar a l'Atlètic, Jovic, que va costar 60 milions, pot marxar cedit i ofereixen Vinícius, la gran promesa, per contractar el brasiler del PSG. Sembla un caos, però tractant-se del Madrid pot ser una temeritat descartar-lo.