19 de agost de 2019
19.08.2019

Una jove manresana a la conquesta del seu somni al bàsquet americà

La manresana Estel Puiggròs, de 18 anys, jugarà el curs vinent a la Universitat de Ball State

18.08.2019 | 23:30
La manresana Estel Puiggròs

Als 18 anys, la jugadora manresana Estel Puiggròs és, sense cap mena de dubte, una de les joves basquetbolistes més prometedores de les nostres comarques. Després de dos anys competint a la Lliga Femenina 2 amb l'equip del Segle XXI, Puiggròs iniciarà aquesta temporada vinent l'aventura nord-americana, ja que jugarà a les files de la Universitat de Ball State, situada a la ciutat de Muncie (Indiana) i que competirà a la màxima divisió de l'NCAA, l'associació de més importància de l'esport universitari del país.

La decisió de provar sort als Estats Units va començar a rondar pel cap de la manresana fa ben poc temps: «fa dos anys no volia marxar, volia estar-me a casa i no em volia separar de les amigues. No va ser fins fa uns mesos quan m'ho vaig plantejar, ja que no veia gaire viable combinar els estudis amb el bàsquet d'alt nivell aquí a Espanya. Llavors vaig contactar amb Dani Montoliu, un dels homes forts de l'agència Pick Us, i li vaig comentar la situació», relata. Per tal d'escollir la universitat més adient per les seves característiques, Puiggròs es fixava en diversos factors diferents: «en termes esportius, buscava un equip de nivell mitjà en el qual pogués tenir minuts, i amb una combinació de jugadores fortes i tècniques. A nivell acadèmic, m'interessava un centre en el qual pogués cursar la carrera equivalent a INEF, que és la que més m'interessa».

La bagenca va rebre aproximadament unes quinze trucades d'universitats que estaven interessades en els seus serveis, i ràpidament va limitar la seva tria a dues candidates: Boise State, a l'estat d'Idaho, i Ball State. Al desembre va viatjar cap als Estats Units per tal de visitar ambdues universitats i poder tenir-ne més referències a l'hora de fer la tria definitiva.

Al final, el centre escollit va ser el de Ball State, en el qual tornarà a compartir equip amb la barcelonina Ana Gamarra, que ha estat una de les seves companyes aquest curs passat a les files del Segle XXI. «El fet que l'Ana hi anés va ser important en la meva decisió, però no va ser l'únic motiu que va guiar-me», explica. A principi de febrer, Puiggròs va telefonar a l'entrenador de la universitat per transmetre-li la seva decisió i comprometre's amb l'equip, i només dos mesos més tard, a l'abril, ja va firmar tota la paperassa necessària.

Sobre la seva adaptació a un estil de basquetbol diferent com el nord-americà, la manresana, que ja va tenir l'oportunitat de conèixer les seves noves companyes, va admetre que «soc conscient que serà dura, i en alguns moments em sentiré molt sola, però crec que a la llarga no hauria de tenir gaires problemes per adaptar-me». La intenció actual de Puiggròs és cursar els quatre anys de la carrera d'INEF.

Dos cursos a Lliga Femenina 2

Puiggròs va començar a practicar l'esport quan tenia sis anys, i ho va fer a les files de la Joviat, on va romandre fins a l'any 2016, quan es va incorporar al Segle XXI, el centre formatiu promogut per la Federació Catalana que s'ubica a Esplugues de Llobregat. Hi va arribar quan era cadet de segon any, i la temporada posterior, la 2017-18, ja va poder debutar a la Lliga Femenina 2 a l'edat de júnior de primer any.

«La primera temporada a Lliga Femenina 2 va ser difícil tant a nivell col·lectiu com individual. Vam començar el curs amb deu derrotes consecutives, i vaig estar-me cinc mesos sense poder jugar. A l'estiu em vaig lesionar al colze, i al setembre, quan reapareixia, em vaig fer mal als quàdriceps. Al final vam acabar en zona de descens, però vam poder mantenir la categoria a causa de les renúncies d'altres equips», narra. Concretament, el Segle XXI va obtenir set victòries i dinou derrotes, mentre que a nivell individual la manresana va disputar disset partits, amb unes mitjanes de 23 minuts i 8,2 punts. A l'equip espluguí hi militaven altres basquetbolistes de casa nostra, com la urgellenca Ana Palma, ara al Cadí la Seu d'Urgell, o la martorellenca Carla López.

En canvi, la bagenca va acabar amb més bones sensacions del desenvolupament del curs passat, el 2018-19, en què el conjunt català va pujar les seves prestacions i va obtenir un equilibrat balanç de 13 victòries i 13 derrotes, que li va permetre finalitzar en la vuitena posició dels catorze equips que integraven el grup A de la competició. Puiggròs va jugar 25 duels, en els quals va estar gairebé 21 minuts en pista i va anotar 9,7 punts, consagrant-se com una de les màximes anotadores entre les jugadores de la seva edat juntament amb la seva companya Helena Pueyo i Raquel Carrera, del RC Celta Zorka.

Fa pocs dies, el cap de setmana del 3 i 4 d'agost, va prendre part en la fase de classificació per l'europeu sub-18 de 3x3, que es va dur a terme a Itàlia. Inicialment no hi estava convocada, però el dia abans de viatjar cap a terres transalpines Laia Lamana es va lesionar i li va arribar l'oportunitat. No la va desaprofitar, ja que va ser designada com a millor jugadora d'una competició en la qual va ser la tercera màxima anotadora.

A més, l'equip estatal es va classificar en la segona posició del torneig i va obtenir el bitllet per la fase final del setembre gràcies a un triomf davant les amfitriones que es va decidir en un final d'infart. Lamentablement, Puiggròs no podrà disputar el campionat d'Europa perquè ja serà als Estats Units. «Va ser una experiència genial. Tot i que em van cridar a dar-rera hora, no em va costar adaptar-me a l'equip, ja que havia jugat amb les tres companyes (Marta García, Laia Moya i Carmen Villalobos) al Segle XXI o a la selecció catalana».

Durant dues temporades, del 2012 al 2014, la manresana va jugar al Bages Femení, una iniciativa conjunta de quatre clubs: l'Asfe, el Paidos de Sant Fruitós, La Salle Manresa i l'Escola Joviat. Allà va coincidir amb Queralt Pujol, també de la capital bagenca, que com Puiggròs competirà a l'NCAA I, en el seu cas als Siena Saints, un equip situat a Loudonville, a prop d'Albany, capital de l'estat de Nova York. Puiggròs assegura que des que ambdues van compartir equip no han acabat de perdre el contacte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any