Va ser un impuls. L'últim dia de juliol del 2005, Toni León va iniciar les vacances d'estiu. Sense plans, es va deixar guiar per un impuls. Va fer la motxilla, va adquirir una guia de viatge, va agafar la bicicleta de muntanya i va demanar al seu cosí Juli que el dugués a Roncesvalles, el punt de sortida del camí de Sant Jaume. Onze dies després va arribar a la plaça de l'Obradoiro.

D'aleshores ençà, el manresà havia practicat el senderisme, el barranquisme i el muntayisme, i havia visitat diverses vegades «els indrets de Menorca on es pot estar sol, amb l'única companyia de la natura», però només havia fet un altre viatge de certa magnitud: recórrer 3.500 km pel sud de Ciutat de Mèxic, en un 4x4.

«La llavor, la necessitat de viatjar, ja estava plantada. Només faltava que germinés», assevera Toni León. Enguany, l'ànsia d'aventura del manresà s'ha desfermat. Per a Toni León, «el viatge comença quan n'inicies la preparació, quan et comences a documentar sobre el lloc on vols anar i et poses en contacte amb d'altres viatgers que ja hi han estat per conèixer les seves experiències».

El manresà revela que «m'agrada anar lleuger d'equipatge. En aquest viatge a l'Everest duia només una motxilla amb 10 kg de material». León advoca per inventariar i pesar el material sobrer després de fer una travessa per prendre consciència de tot allò prescindible que el viatger ha traginat inútilment.

La motxilla que Toni León va car-regar per la glacera del Khumbu va incloure 24 elements diferents. Les pastilles potabilitzadores, la càmera fotogràfica i el llibre El somni de Wudang de la manresana Marta Heredia, hi destaquen. «Vaig optar per potabilitzar l'aigua per reduir despeses. Pel que fa al menjar, he degustat menges locals, evitant ingerir verdura crua. Els plats d'arròs i les sopes nepaleses són deliciosos», sentencia. A més, Toni León només ha gastat 2,27 euros més dels 1.600 pressupostats. «He après que cal viatjar sense pors ni prejudicis. Si en tens, desprens energia negativa i la població autòctona ho percep i passa a considerar-te un turista», conclou el manresà.