Joan Antoni Lozano, Xano, és un dels periodistes guardonats en la cinquena edició dels Premis de la Fundació del Bàsquet Català de Periodisme Esportiu. En pocs dies s'ha de conèixer la data i l'indret de lliurament dels premis. En el cas de Lozano (Manresa, 1958) el premi és en la categoria de ràdio i el comparteix amb Xavi Martínez Olivar (Sport, en premsa escrita), Toni Delgado (El Cronómetro de Récords, premsa digital) i Miquel Àngel Forniés (fotoperiodisme).

«He tastat la premsa escrita, la televisió, però sí que es pot dir que la ràdio ha estat el mitjà que més ha marcat la meva trajectòria com a professional. I en el bàsquet, les retransmissions del Manresa, 30 anys que suposo que és el que ara em reconeix la FCBQ i li estic molt agraït». Des de la dècada dels 80 fins al 2014, el Xano va ser la veu de Ràdio Manresa en els partits de l'equip del Congost en tornejos de l'àmbit estatal i europeu, narrant les seves alegries i decepcions, tot amb el seu estil personal. Lozano es considera «un periodista i, per damunt de tot, un comunicador que ha anat explicant el que en tots aquest anys ha vist».

Lozano va iniciar-se en el món del periodisme en la dècada dels 70 a la Gazeta de Manresa, diari del qual el seu pare n'era director, després va passar a Ràdio Manresa i va ser corresponsal de premsa («de tots els diaris esportius de Barcelona i de Madrid, també de la revista Gigantes»). Dins el grup Taelus també dirigia i presentava espais televisius al Canal Taronja. Va presentar força edicions de la Nit de l'Esportista de Manresa de la qual encarà forma part del jurat qualificador.

Fent un resum del que ha estat la seva trajectòria, Lozano valora que «s'ha basat especialment en tres potes: soc periodista, sempre he tingut una gran vinculació amb el bàsquet (n'he estat jugador), i m'he sentit sempre molt orgullós de la meva condició de manresà, n'he volgut presumir sempre».

Lozano cita Vicenç Comas, que també va ser un destacat locutor de Ràdio Manresa i el més veterà de la premsa esportiva local durant molt anys, com «l'epicentre, el punt de partida del que ha vingut més tard. Pel que fa al bàsquet, no va tenir la sort de viure l'època actual, amb tots els mitjans de què ara es disposa. De fet, ell no va poder retransmetre cap partit en directe del Bàsquet Manresa al Congost; ell en gravava els darrers minuts, anava a l'emissora i els passava. El seu entusiasme i mestratge van ser per a tots un exemple».

El Xano ha estat, durant més de tres dècades, la veu del bàsquet, però ell vol recordar que «encara que jo sortís per antena, al costat meu hi havia sempre un equip de persones que vetllaven per mirar que tot sortís a la perfecció. Des dels companys tècnics a estudis i pavellons fins a molts periodistes amb els quals he treballat i he après molt. No només hem fet retransmissions del bàsquet, hem anat a fer partits al Camp Nou, del CE Manresa de futbol, del futbol sala, de molts esports».

Si ha de recordar un partit, una retransmissió, Lozano explica que «podria esmentar la del títol de la lliga que va ser molt emotiva. Però la més difícil de totes va ser una a Las Palmas de Gran Canària; es va trencar una de les cistelles i vaig haver d'estar xerrant durant més d'una hora fins que el partit es va posar en marxa».

Lozano veu l'esport manresà i bagenc en un molt bon moment: «potser en altres èpoques teníem primeres figures, estrelles com Manel Estiarte, Carles Checa o Toni Elías, però en l'actualitat el que hi ha és una gran diversitat. En moltes modalitats hi ha nois i noies que participen en tornejos internacionals d'un alt nivell, que treuen uns magnífics resultats i els respectius clubs i entitats fan una gran feina».