Núria Marquès ja fa temps que va deixar de ser una promesa de la natació i afronta el seu tercer Mundial -del 9 al 15 de setembre- amb la mateixa maduresa que ha adquirit dins la piscina. Ho farà en la modalitat S9 i tornarà a ser una de les candidates al podi. En els dos Mundials anteriors, a Glasgow (2015) va penjar-se quatre medalles (una de plata i tres de bronze) i a Mèxic (2017), sis més (tres d'or, dues de plata i una de bronze). Als 20 anys, la castellvinenca està preparada per competir al màxim nivell i reivindicar-se, de nou, en un Mundial com a aperitiu de la fita que persegueix des de fa quatre anys: tornar a ser en unes olimpíades. El bitllet per als Jocs de Tòquio passen per Londres.

En ple mes d'agost i sense vacances.

(riu) Vam venir a Sierra Nevada amb un bronzejat de pell molt bo i hem emblanquit amb pocs dies! Bromes al marge, la vida de l'esportista d'elit no lliga amb la vida de la resta de joves de la nostra edat que ara poden estar de vacances amb la família i els amics. Ja fa molts estius que no tinc aquells dies intensos a la platja. L'esport d'elit comporta sacrificar-se, però també gaudir de les oportunitats que se'ns ofereix, com ara la recompensa en l'esforç, o de descobrir nova gent d'altres llocs. És l'etapa que em toca viure i la gaudeixo moltíssim.

Aquest cap de setmana tanca una estada de 21 dies a Sierra Nevada. Com torna a casa?

Han estat dies molt intensos físicament i ha anat molt bé per preparar-nos mentalment per al Mundial, que és a tocar. És la segona estada que fem aquesta temporada a Sierra Nevada i són dies d'aprenentatge en tots els sentits. La proximitat del Mundial ha fet que no hagi estat tant dur com el desembre passat, que vam acabar esgotats.

Què ha canviat de la preparació durant l'any a una estada lluny de casa?

És un canvi radical a allò que estàs acostumada a fer quan ets a casa. Aquí, entrenes, entrenes i entrenes? (riu). El que trobes més a faltar és combinar la natació i veure els amics i la família. Aquí ho comparteixes tot amb els companys, amb alguns dels quals ja convisc durant tot l'any al CAR Sant Cugat.

Com arriba al seu tercer Mundial, aquest cop a Londres?

Més madura i més preparada que mai. M'esforço cada dia per millorar i superar-me en totes les proves possibles i, per tant, només penso en el que puc fer jo dins l'aigua. Dedico poc temps a pensar en les rivals, però soc conscient que en aquest Mundial cada prova serà molt exigent perquè el nivell de les nedadores ha fet una passa endavant.

Participarà en totes les proves. Fins a set! (100 papallona, 100 esquena, 100 braça, 100 crol, 50 lliures, 400 lliures i 200 estils). Això no l'exigeix més a l'hora d'afrontar una competició d'aquest nivell?

La decisió de competir en totes les proves és presa per mi i el meu entrenador. Sí que és veritat que és més exigent perquè t'obliga a preparar-te molt bé físicament, però mentalment em va millor perquè em treu més pressió que si només competís en una prova. Ser present en totes les proves fa que si una no ha anat tan bé com esperaves, tinguis una nova oportunitat en la següent. Si vas competint bé, tot s'encomana.

És el seu tercer Mundial. En els dos anteriors es va penjar deu medalles (tres d'or, tres de plata i quatre de bronze). Quatre a Glasgow i sis a Mèxic. La prioritat passa per pujar el llistó a Londres?

La meva prioritat no es basa en un nombre concret de medalles. Prefereixo incidir en anar reduint el temps de les meves pròpies marques. Ara bé, com he dit anteriorment, que pugi en un lloc o en un altre del podi no dependrà de mi perquè no competeixo sola. Arribo preparada en tots els sentits però hi ha altres nedadores que també perseguiran el mateix objectiu.

En les darreres setmanes va obtenir un rècord mundial (50 metres esquena), un rècord d'Espanya (50 metres braça) i va escurçar dos registres més en les proves de 50 papallona i 100 esquena. És la seva carta de presentació de cara al Mundial?

Des del maig fins ara hem trobo en ple rendiment i prova d'això són aquests resultats que evidentment em donen molta més força per al que ha de venir. Les darreres proves han estat per avaluar en quin moment em trobo i puc estar-ne molt satisfeta. Les dues competicions de World Series a Alemanya i a Itàlia també m'han servit per enfrontar-me a alguna de les possibles rivals que tindré al Mundial, i això és positiu. A més, viatjar i competir a escala internacional sempre té un valor afegit que també notes a l'aigua.

Falta un any per a les Olimpíades del Japó. Aquest Mundial serà el millor aparador?

I tant! És l'aparador amb majúscules! En aquesta competició coincidirem la majoria de les nedadores que perseguim el somni de ser als Jocs de Tòquio de l'any que ve tot, i es mínimes per fer-ho no es decidiran fins al gener. Tot i això, els registres que s'obtinguin en aquest Mundial ens posicionaran d'una manera o d'una altra en la cursa per ser a les Olimpíades.

Recorda què va passar, aviat farà tres anys, el 9 de setembre del 2016?

(riu) Només faltaria que me n'hagués oblidat! És el dia que vaig guanyar la medalla d'or olímpica a Rio de Janeiro en la prova dels 400 metres lliures. Cada cop que hi penso i que me'n parlen se'm posa la pell de gallina. Van ser les meves primeres Olímpiades i només tenia 17 anys! Ningú esperava debutar i penjar-se una medalla? i menys una d'or! Va ser una sorpresa? brutal.

Des d'aleshores ha canviat molt el seu escenari. Militava al CN Martorell

En pocs anys he viscut molts canvis. Aquesta temporada ha anat molt millor que la passada, que va ser quan vaig trencar amb la meva rutina habitual: estudiar a l'institut de Sant Esteve i nedar a Sant Feliu. L'adaptació al CAR Sant Cugat em va costar, però els companys i l'entrenador m'ho han posat molt fàcil. Ara surto de casa, a Castellví, a les 7 del matí i arribo al vespre després d'haver anat a classe a l'Autònoma i a entrenar a Sant Cugat. Tenir el carnet de conduir m'ha allibertat força, però el dia bàsicament me'l passo pràcticament fora de casa.

Amb Juan Carlos Quevedo va explotar com a nedadora. Des de fa dos anys l'entrena Jaume Mercè al CAR Sant Cugat. Què n'ha après de tots dos?

Si ara soc la nedadora que soc els ho dec pràcticament a ells. Són dos entrenadors molt diferents i tinc la sort que encara m'entrenen tots dos. Juan Carlos és molt més emocional i, en canvi, Jaume Mercè és més fred i amb la sensació de seguir aprenent-ne molt més. El millor és que m'aporten diferents maneres de veure les coses, i a mi m'agrada decidir per mi mateixa allò que més em convé per seguir creixent en la natació.

Se li farà molt llarga l'espera d'un any fins als Jocs de Tòquio?

No, perquè són molt a prop! (riu) Recordo, un cop vaig tornar de Rio de Janeiro, que el 2020 el veia molt lluny? i mira! Primer hem d'anar pas a pas, fer un bon Mundial i assegurar-nos les mínimes per ser-hi. Ara bé, si els Jocs de Rio de Janeiro van ser una experiència irrepetible, repetir-ho a Tòquio pot ser molt bèstia. A més, es parla que seran els millors jocs de la història per l'aplicació de la tecnologia d'alt nivell. Per a qualsevol esportista és el moment més esperat de la seva carrera i jo espero ser-hi de nou. A més, a Rio de Janeiro era una nena i ara, més gran, pot ser espectacular.