Gairebé una repetició del curs anterior. El sorteig d'ahir a Montecarlo va significar per al Barça l'enquadrament en un grup realment dur, segurament el més dur de la primera ronda de la Lliga de Campions, pel nivell de dos dels adversaris. El Borussia Dortmund era, juntament amb el Tottenham, el més dur del segon pot i l'Inter era, sens dubte, el més difícil del 3. Fins i tot el tercer adversari, el semidesconegut Slavia de Praga, és un equip del qual ningú no es podrà refiar. Els txecs, impulsats per diners de procedència xinesa, ja van arribar la temporada passada als quarts de final de la Lliga Europa i van fer fora de la competició el Sevilla.

Alcácer a l'horitzó

Tot i que es tracta de dos combinats amb moltes participacions a Europa, el Barça, de fet, no hi ha fallat mai, els blaugrana i el Borussia Dortmund només s'han vist les cares en una ocasió. Va ser en la Supercopa d'Europa del 1997, que aleshores es disputava a mitja temporada. Els catalans havien guanyat la Recopa de la temporada anterior, amb un gol de Ronaldo, i el Dortmund havia aconseguit la seva, fins ara, única Champions en derrotar per 3-1 la Juventus a Munic. El Barça va vèncer al Camp Nou en l'anada, amb gols de Luis Enrique i Rivaldo, i es va avançar al Westfalenstadion mitjançant Giovanni. L'empat de Herrlich no va evitar que l'equip que entrenava Van Gaal s'endugués el títol.

No cal dir que tot ha canviat molt des de fa gairebé 23 anys, però no les característiques dels equips. El Dortmund segueix sent un equip al qual li agrada la velocitat. Va fitxar fa dos estius el tècnic suís Lucien Favre i viu la seva millor etapa des que Jürgen Klopp va marxar a Liverpool. A més de la plantilla de l'any passat, que va arribar a tenir nou punts d'avantatge sobre el Bayern però que es va ensorrar al final, va fitxar just acabada la temporada passada elements que necessitava. El central Hummels, que torna a casa, el lateral Schulz, el centrecampista Hazard, el germà del jugador del Madrid, i el davanter Julian Brandt aporten fons de banqueta. El Barça haurà d'anar alerta amb l'ex Paco Alcácer i amb les mitges puntes Sancho, un britànic que va fugir del City, molt ràpid, i Reus. I sobretot, amb l'ambient del rebatejat Signal Iduna Park, un dels camps més calents del continent.

Noves il·lusions a San Siro

L'Inter és un conegut recent. Es va creuar amb el Barça en la passada fase de grups i va quedar eliminat per un gol de Lucas Moura, del Tottenham, al Camp Nou. Els llombards no van ser capaços de superar l'eliminat PSV a casa. Aquella situació és complicada que es repeteixi ara amb Antonio Conte a la banqueta. L'arribada del carismàtic i, sovint, histriònic exseleccionador i extècnic de la Juventus i del Chelsea ha revolucionat l'equip. Ja se li ha vist el seu caràcter des de l'inici. A més, l'entrada de capital procedent de l'empresari indonesi Erick Thohir s'està començant a notar. Aquest estiu s'està gastant molts diners, sobretot en atac. Les arribades de Romelu Lukaku i Alexis Sánchez li donen força per salvar la marxa d'Icardi. A més, sembla que l'arribada del centrecampista Stefano Sensi, procedent del Sassuolo, li pot donar més joc que en els darrers exercici. Serà un adversari més potent que fa dotze mesos.

Txecs amb diners xinesos

L'Slavia de Praga, un històric del futbol europeu, estava enfonsat la temporada 2014-15, en què va quedar classificat en onzena posició de la modestíssima lliga txeca. Econòmicament, l'entitat no s'aguantava. L'any següent, el 2016, li va tocar la loteria. La societat xinesa CEFC, la setena més poderosa de la potència mundial, va quedar-se el 99% i escaig de les accions de l'Slavia i hi va començar a invertir. El resultat no es va fer esperar. Campions de lliga el 2017 i la temporada passada, sembla haver posat fi al domini del Viktoria Plzen, l'habitual representant del país centreeuropeu a la Champions. L'any passat, a més, va signar una sensacional campanya a Europa. Va eliminar el Sevilla en els vuitens de final de la Lliga Europa i va ser eliminat pel Chelsea als quarts.

El joc de l'Slavia no és res de l'altre món. Molta potència física, pilota llarga i segones accions, en què el centrecampista internacional Tomas Soucek és l'home més destacat. A la mitja punta, mana el romanès Stanciu, que havia militat al gran rival de tota la vida, l'Sparta, i a davant, pilotes per al davanter de 33 anys i 1,90 metres Milan Skoda. No és el millor rival del grup, però no es pot dir que sigui pitjor que el quart del de l'any passat, el PSV Eindhoven. Caldrà anar-hi en compte i és possible que robi punts als tres favorits que després els passin factura a l'hora de classificar-se.