Un convidat inesperat i que no és en absolut benvingut pot espatllar una festa. Ahir, a Igualada, on des de feia dies es preparava amb cura i un punt alt d'il·lusió la jornada ciclista, van tenir una situació similar i van superar-la amb bona nota. Malgrat l'aparició de l'aigua i inclemències com el vent, l'examen de rebre la Vuelta a Espanya el van aprovar, i no van desertar, molts no es van quedar a casa. Després del temporal amb pluja i aire, quan els corredors van enfilar la línia de meta situada a l'avinguda Catalunya hi havia força gent darrere de les tanques de seguretat. Segons fonts municipals, van ser 5.000 persones les que van sortir, valentes, als carrers d'Igualada, unes 1.600 que estaven concentrades a mateixa la recta de meta.

Del sol radiant al temporal

Dues hores abans de l'arribada de la Vuelta feia un sol espaterrant sobre Igualada. El termòmetre s'enfilava fins als 34 graus i va fer el seu pas la caravana publicitària, sempre molt animada. Els petits ciclistes locals recorrien el darrer quilòmetre en la Mini-Vuelta, amb protagonsime per als escolars de la ciutat i la comarca.

Arribava un tren a l'estació dels Catalans amb uns quants passatgers, fins i tot estrangers, com francesos o portuguesos, vinguts de Barcelona per assistir a l'arribada de l'etapa amb origen a Valls.

Tot i que feia molta calor, hi havia alguna previsió de possibles xàfecs dispersos a la Catalunya Central. Els igualadins, previsors, van baixar als carrers amb paraigües sota el braç o la mà. Els que ho van fer, de veritat que ho van encertar de ple. Segur que ho recordaran tota la vida. Hi havia una instal·lació de tanques en tot el traçat al darrer quilòmetre i mig al passeig Mossèn Jacint Verdaguer, el carrer Lleida i, després d'un revolt a 300 metres de meta en l'arribada que estava ubicada a l'avinguda de Catalunya. Al seu costat, botigues i serveis de la Vuelta, també amb el set de retransmissió on es trobava el carismàtic exciclista Pedro Delgado.

Cap a dos quarts de quatre ja es va començar a témer si els ciclistes tindrien temps d'acabar l'etapa abans que comencés a ploure. Darrere del massís de Montserrat ja es veien les boires amenaçadores que, una hora després i quan ja els ciclistes havien passat per Manresa, van descarregar de valent al Bages. I el grup d'uns vint corredors que eren el cap de la cursa es van trobar l'aigua, una forta tamborinada, tot pujant el port de 2a categoria de Montserrat. Poc després, a la meta d'Igualada, va caure l'aigua amb ganes, acompanyada de trons ben sonors i fort vent.

Cauen un motorista i un ciclista

El més perillós per als ciclistes era la baixada cap a Igualada, quilòmetres amb l'asfalt moll i en pendent. Calia prendre-s'ho amb molt de respecte, i tant els de davant com els del grup del pilot així ho van fer. Sobretot els del darrere, fins al punt que el líder Miguel Ángel Superman López, de Colòmbia, va arribar amb més de 9 minuts de retard i va cedir el mallot vermell al francès Nicolas Edet, de 31 anys, radiant de felicitat. Però un

un dels motoristes que portaven un càmera, sí que va anar per terra.

Entrant a Igualada, en una de les rotondes, va relliscar l'holandès Martijn Tusveld (Sunweb), que no es va fer mal. Un company del seu equip, l'alemany Nikias Arndt, va ser el vencedor sota la pluja, ara menys intensa, a l'avinguda Catalunya.