El Baix Nord és, des d'aquesta temporada, una mica més blanc-i-blau. Tres jugadors formats a Martorell, Olesa de Montserrat i Castellví de Rosanes s'han convertit en jugadors de referència per al filial del RCD Espanyol, de Segona Divisió B. Es tracta de Moha Ezzarfani, Víctor Gómez i Ricard Pujol. Tots tres ja saben què vol dir entrenar-se amb el primer equip, però de moment segueixen picant pedra des del filial. Diumenge passat van ser titulars a l'estrena amb victòria dels blanc-i-blaus davant l'FC An-dorra (2-0).

Gol el primer dia

Moha Ezzarfani (Nador, Marroc, 1997), a més, va estrenar-se com a golejador aquest curs amb el segon gol, de penal. El davanter va aterrar al RCD Espanyol la temporada passada després del seu pas fugaç pel FC Barcelona. «El millor que m'ha passat mai és jugar al RCD Espanyol. És el club que més aposta pel planter, i el meu desig és acabar jugant al primer equip», assegura. Ezzarfani va néixer al Marroc i va ser un dels molts infants marroquins que van traslladar-se a viure al nucli antic de Martorell.

Fins als 13 anys no va lligar-se unes botes de futbol i va fer-ho una sola temporada a l'equip cadet del CF Martorell. Després va recórrer diversos equips fins a aterrar al filial de l'Espanyol, el curs passat, dirigit per l'actual entrenador del primer equip, David Gallego: «Em va ajudar moltíssim. És un entrenador que a qualsevol jugador li agradaria tenir», subratlla. Amb el nou tècnic, José Aurelio Gay, el davanter marroquí admet que «la primera xerrada que vaig tenir amb ell em va transmetre molta confiança. Et corregeix i t'està a sobre, i així segur que el rendiment serà bo».

Fins a última hora va ser dubte a l'estrena del filial a la lliga, després de ser convocat per a la selecció sub-23 del Marroc. «Estic molt orgullós de representar el meu país. Hi vaig néixer i el cor em diu que em dec al meu país», explica Moha. El davanter té més d'un somni per a aquesta temporada. A l'horitzó, un objectiu llaminer: les Olimpíades al Japó. Abans haurà d'obtenir la classificació per jugar la Copa d'Àfrica, el novembre vinent a Egipte, i acabar entre els quatre primers classificats.

A prop del primer equip

L'olesà Víctor Gómez (2000) és qui dels tres té més integrat l'ADN perico. Vesteix de blanc-i-blau des de ben petit després d'una breu temporada al club del seu poble, el CF Olesa de Montserrat. Ocupa la posició de lateral dret, és un pulmó incansable dins el terreny de joc i internacional amb l'estatal, on ja s'ha penjat dos títols: l'Europeu sub-17 i sub-19, l'últim aquest estiu passat. «Només penso d'ajudar el filial a arribar el més lluny possible, però sense perdre de vista que estaré a punt per si Gallego creu que puc jugar al primer equip», assegura. El tècnic de Súria va ser qui «em va fer debutar» a Segona Divisió B amb el RCD Espanyol amb només 16 anys, i va formar part del filial dues temporades quan encara era juvenil. L'olesà assenyala que «hi tinc molt bona sintonia. Entenc molt bé el seu estil de joc, em coneix millor que ningú i seria molt bonic debutar amb el primer equip».

Procedent del Cornellà

El darrer as del trio és Ricard Pujol (Martorell, 1998). Veí de Castellví de Rosanes, ha aterrat al RCD Espanyol aquest estiu, i procedeix de la UE Cornellà. «Estic molt a gust i hi ha molt bon ambient al vestidor. L'adaptació està sent molt ràpida i molt fàcil», diu. Després de 4 anys a la categoria prebenjamí i benjamí del CF Martorell, Pujol va fer el salt a la UE Cornellà, tot i que va jugar un any com a cadet de blanc-i-blau. Ocupa la posició de lateral esquerre i és un tot terreny. El seu fitxatge va ser un encàrrec fet per Gallego abans que el tècnic surienc saltés al primer equip. «Quan vaig saber que Gallego era el relleu de Rubi vaig pensar: i ara què? Però amb Gay vam connectar des del primer dia i s'ha fet entendre molt ràpid», afegeix. Coneixedor de Segona Divisió B sent titular indiscutible amb la UE Cornellà, Pujol assegura que «la meva perspectiva des que soc a l'Espanyol ha canviat. Aquí una de les prioritats és nodrir el primer equip de jugadors de la casa. És un al·licient i estaré preparat per si arriba el moment d'aprofitar-ho».