«Gairebé ja no veig la televisió». Quantes vegades heu sentit aquesta frase últimament d'algú de la família o un amic? Cada cop es repeteix més un mantra que fins fa pocs anys era impensable. La caixa tonta, la que alienava societats senceres, i les seves programacions dirigides a la massa, sovint sense tenir en compte els gustos individuals. La manera de veure els continguts audiovisuals de manera lineal (concepte molt utilitzat al sector) es troba en via de desaparició. El triomf de YouTube ha provocat el naixement i evolució de serveis d'oferta de continguts específics gràcies als quals l'espectador pot veure allò que vol, quan vol. Són les anomenades OTT, sigles en anglès d'Over The Top (de lliure transmissió). Destaquen les de sèries i cine, com ara Netflix, que està a punt de convertir-se en un topònim genèric. I també han arribat al món de l'esport, un territori amb molt camí per córrer i explorar.

Diferents evolucions

Les retransmissions esportives ja van fer un canvi quan van passar d'oferir-se en obert a fer-ho a través de plataformes de pagar per veure. Aquestes, però, mantenien una programació fixa. Llavors van derivar, gràcies a la generalització de la tecnologia mòbil, en els serveis a la carta d'aquestes cadenes. Ara hi ha una tercera evolució, la que ofereixen les empreses a les quals es paga un servei, habitualment una tarifa plana, per un contingut que es pugui veure on sigui i quan sigui.

En el cas dels esports hi ha una diferència clara. Hi ha competicions en directe i altres que es poden veure en diferit. Per això, totes les empreses d'OTT d'aquests serveis han d'explotar el doble vessant. Això sí, n'hi ha de tot tipus i cadascuna aborda diferents «nínxols de mercat» (un altre concepte a tenir en compte). El públic sol ser jove, el més avesat a seguir tots els avenços d'aquest tipus, però cada any que passa es va estenent més.

«Han vingut per quedar-se»

Aquesta és la frase de Miquel Herrada, cap de l'àrea d'Operacions de la Xarxa Audivisual Local (XAL). El juny del 2018, aquest grup de televisions locals va crear Xala!, segons Herrada «amb la intenció d'obrir una finestra OTT per connectar els continguts de l'audiovisual local amb els nous públics, acostumats a consumir entreteniment a través de les plataformes de streaming (Internet) i des de qualsevol dispositiu». Gràcies a la infraestructura per a les retransmissions televisives, i també al contacte amb productores, van teixir un producte que ofereix esport local, principalment bàsquet, handbol i hoquei patins, a tothom qui vulgui seguir l'esport de proximitat.

Xala! és l'exemple de com poden coexistir diferents estratègies sense ser competidores directes, de com es pot arribar a diferents grups d'espectadors potencials depenent dels seus interessos. Només fa dos anys, i a partir d'una start-up, una empresa emergent, va néixer Footters. Un exjugador de futbol, Julio Fariñas, i un emprenedor andalús procedent del món de l'hostaleria, José Miguel Sánchez, van anar descobrint que molta gent s'interessava «pel futbol de veritat, el que es veu en camps de Segona Divisió B o Tercera, i que es podia fidelitzar un important grup de persones si se'ls oferia el seu equip en emissions per streaming quan no el podien veure». Ho explica el conseller delegat de Footters, Julio Muñoz, que informa que dos anys i mig després la seva empresa ha multiplicat la valoració i té més de 150.000 usuaris registrats.

I llavors, a la Champions de les OTT, hi ha les que aposten pels grans esdeveniments. Les diferents plataformes ja establertes en tenen, però qui vol trencar la baralla és DAZN. Pocs sabien qui eren a Espanya fins que van comprar els drets del mundial de motociclisme, primer, de la Premier League, després, i van completar-ho amb l'Eurolliga de bàsquet. L'empresa (es pronuncia «da zon») va néixer al Regne Unit i en poc temps s'ha estès pel centre d'Europa, Japó i Canadà. L'any passat va arribar a Itàlia i enguany, a Espanya i a Brasil. La seva vicepresidenta executiva del sud d'Europa, Veronica Diquattro, es mostra contenta de l'entrada a l'Estat, ja que «en cinc mesos els nostres usuaris han vist 12,8 milions d'hores de contingut esportiu, l'equivalent a gairebé 1.500 anys d'espais televisius, dels quals el 76% ha estat en directe».

El preu i la permanència

Aquests són dos dels punts forts de les OTT. Els imports oscil·len entre el simbòlic 1,99 euros al mes de Xala! i els gairebé 10 de DAZN, un preu molt més baix que els de les operadores com Movistar i d'altres. Diquattro explica que «el nostre objectiu és permetre a tots els aficionats a l'esport un accés senzill i assequible, i cedir-los el control perquè triïn les seves competicions favorites». Sobre si aquest model de negoci és sostenible, explica que «volem fer en els esports el mateix que han fet Netflix en el cine o sèries o Spotify en la música. Com a pioners és normal que les despeses inicials superin els ingressos durant els primers anys fins que el negoci adquireix la dimensió i escala necessàries».

Més modestos són els objectius a Footters. «No volem competir amb ningú, sinó oferir un producte a un públic cada cop més interessat». Per això han signat acords amb gairebé tots els clubs perquè «una part de cada abonament va destinat a ells». Els socis de cada entitat tenen dret, a sobre, a una rebaixa del 50% en la quota de tot l'any, amb la qual poden accedir a un amplíssim catàleg de partits. També tenen la complicitat de la Federació Espanyola de Futbol i acords amb televisions per intercanviar-se imatges. En tots els casos, a més, no hi ha permanència i l'usuari pot trencar la relació quan vol. A Xala!, però, destaquen que «hi ha un alt nivell de fidelitat dels subscriptors. La taxa de retenció és del 85% . La fórmula del pagament simbòlic no és un obstacle per obtenir un públic que vol accedir a un servei que no troba enlloc».

La latència, un problema

La tecnologia actual fa que les retransmissions per streaming tinguin el problema que les imatges arriben en un diferit que se situa entre el mig minut i el minut. En partits en directe, és un inconvenient. A aquest fenomen se li diu «latència» i, segons Diquattro, «estem constantment innovant i buscant incorporar noves prestacions tecnològiques per millorar l'experiència i oferir una latència més baixa dels 30 segons, que és l'estàndard de la indústria. Actualment tenim la capacitat d'emetre amb una latència mitjana de 25 segons, no gaire lluny de l'emissió per cable, que se situa en 15 segons. Amb la implantació de la tecnologia 5G «apareixeran noves oportunitats per aconseguir un millor servei de xarxes mòbils i la gent disposarà de més qualitat de vídeo».

Creant afició

Històricament, s'ha dit que l'excessiva oferta d'esport televisat pot apartar el públic dels estadis i, per tant, perjudicar els clubs. A Footters no hi estan d'acord. Julio Muñoz explica que «hem vist que molts dels usuaris que tenim són socis d'equips i volen seguir-los quan juguen a fora. El cap de setmana passat, per exemple, el Cartagena, que arrossega molta afició, va jugar a Don Benito, a Extremadura. Vam poder comprovar que una gran quantitat de visualitzacions venien d'allà. Sobretot a Segona B hi ha molts equips històrics, com el Còrdova, el Recreativo de Huelva o el Castelló, que amb nosaltres troben una manera de seguir el seu equip, durant tot l'any». Aquest fet redunda en el fet que «llavors tinguin ganes d'anar a l'estadi a animar-lo a casa».

Footters, a més, ha aconseguit diversificar el negoci i es manté «a còpia de patrocinis, publicitat, venda d'imatges, llicències a tercers, resums que també elaborem» i altres sortides. També són molt seguits per «espies de jugadors. Molts d'ells fan el seguiment de jugadors de categories baixes, on hi ha més qualitat del que la gent es pensa, sense necessitat de desplaçar-se als estadis, amb la qual cosa s'estalvien diners.

Saber per a qui treballes

El coneixement de l'usuari també serveix per determinar quins continguts cal afegir a l'oferta. Herrada, de Xala!, explica que «ens permet tenir dades sobre el rendiment dels continguts que ens ajuda a orientar la presa de decisions. A més, podem tractar de forma específica cada comunitat d'usuaris en funció de diferents patrons de consum i les seves preferències».

A una escala més gran, Diquattro, de DAZN, recorda que «gràcies a l'anàlisi de dades coneixem molt bé les preferències dels nostres usuaris i podem anar adaptant el nostre servei per oferir-los la millor experiència». Un exemple «és el de la boxa. Abans no tenia visibilitat en cap plataforma i avui és el quart esport més vist a DAZN. El nostre objectiu és disposar de la millor oferta possible i adaptar-la als interessos dels aficionats». Així, cada cop serà més complicat dir allò típic de «no fan res que m'interessi». I en continguts esportius, encara molt menys.