Igualtat i equilibri. Equips amb plantejaments tàctics rigorosos i defenses aspres, coronats amb futbolistes talentosos. Els més petits detalls com a mesura de l'èxit o el fracàs. El Manresa va reviure en pròpia pell, ahir, al Congost, una realitat quotidiana que l'espera a Tercera.

En un matx competit, presidit per la igualtat d'arguments futbolístics d'ambdós conjunts, qui va fer valer l'ofici dels seus jugadors al camp va ser un Cerdanyola que, amb molta solidesa en defensa, va guanyar.

L'afició manresana va exhibir el seu suport a l'equip i es va aplegar a les grades en un número, més de 400 espectadors, que dobla el públic habitual al Congost els últims lustres. Esperonats per unes grades que feien patxoca, els blanc-i-vermells van entomar el repte de fer-se amb la iniciativa ofensiva davant un oponent que ben aviat va exposar sòlids arguments defensius.

Bernat va intentar sorprendre el porter vallesà, Marc Briones, des de 30 metres, quan només s'havien disputat 12 segons i Walter Fernández (minut 16) va servir amb mestria un córner al cor de l'àrea de gol que va generar el primer ensurt seriós a la defensa liderada per Dani Martí. El domini manresà no va generar més ocasions de perill durant els primers 22 minuts de joc.

Domini estèril i màxima eficàcia

La possessió era manresana, però l'entrellat defensiu visitant, la manca de mobilitat dels dos davanters blanc-i-vermells i la posició endar-rerida de Luque no facilitaven que el perill sovintegés.

A l'equador del primer període, es va poder constatar que qui manava al centre del camp, amb pilota o sense, era el Cerdanyola. Els migcentres Rubén i Javi Lara determinaven el ritme del partit i l'incansable Carlos Cano era un malson per als centrals locals. Les tres primeres aproximacions visitants van ser anecdòtiques, però el Cerdanyola va transformar la seva primera ocasió. Centrada des de la dreta de Pitu Plazuelo que Carlos Cano toca amb el cap per insistència, sense donar direcció a la pilota. Tot i això, les capricioses lleis de la física van desafavorir els interessos bagencs i la pilota va anar a parar a la creueta superior dreta de la porteria d'un incrèdul Pol Busquets (0 a 1).

Els locals van reaccionar i una centrada de Biel Rodríguez va obligar Álex Torres a refusar cap a la seva pròpia porteria en presència de Fran Orellana, però Marc Briones va conjurar el perill (39'). Un minut després, el porter vallesà va aturar un xut llunyà de Walter Fernández.

Penal errat i últims intents

Als quatre minuts de la represa, Joel Méndez va endinsar-se en la compacta defensa vallesana, però Uri Escabrós li va impedir rematar. Va ser un miratge. En els següents 25 minuts, el Cerdanyola va evidenciar la impotència manresana per generar perill, tot i la mobilitat exhibida, en aquest període, per Joel Méndez. Al minut 72, una paret entre Roger i Juan Sosa va permetre al primer arribar fins a l'àrea de gol i provocar el penal de Joan Castanyer. L'infatigable Carlos Cano va voler lluir-se en excés en l'execució de la pena màxima i va malbaratar l'oportunitat de sentenciar (minut 74).

L'errada va reactivar psicològicament els blanc-i-vermells i David Sánchez es va afegir a una reconfigurada davantera que ja tenia Joanet i Dani Ruiz. Un enverinat servei a l'espai del de Santa Coloma no el va poder controlar l'exjugador del Parets (minut 86), en excel·lent disposició. I ja al temps de descompte, una mil·limètrica centrada de Walter Fernández, des de la dreta, la va rematar David Sánchez, de cap, arran de la base del pal esquerre de la porteria vallesana. Va ser la millor ocasió d'un Manresa que tasta la duresa de Tercera.