Alejandro Valverde, campió del món el 2018 i segon classificat en la Vuelta a Espanya que va acabar aquest darrer diumenge, ha fet la presentació del documental que explica la seva trajectòria, titulat Un año de arcoíris, que és una producció i realització a càrrec de Movistar+. Valverde hi reconeix que va passar per una depressió l'any 2012 després de complir una sanció per dopatge. El corredor, de 39 anys, envia un missatge als esportistes en què els aconsella que es dirigeixin a especialistes per superar casos similars al seu.

En l'acte d'ahir, Valverde va dir que «des de fora ens veuen sovint com a estrelles, però al final també som humans. Per això tenim unes davallades emocionals que, com a tothom i en qualsevol àmbit de la vida, afecten. Personalment, a mi em va passar. Com a ciclista ho havia aconseguit gairebé tot però a vegades et falla el cos i et falla la ment. Són moment durs i no has de dubtar, has de saber que has de recórrer a un especialista, i és el que has de fer».

És el que va decidir Valverde el 2012 quan, després de cloure la seva sanció d'un període de dos anys per dopatge, el món li queia al damunt. Es va bloquejar i li va ser necessària la visita a un psicòleg. «Recordo que anava una hora al psicòleg i semblava que n'hi havia estat deu. En sortia pitjor, allò no em va convèncer. Era una qüestió de psiquiatria, calia acceptar-ho». I quan Valverde es va presentar a la consulta del psiquiatra va tenir una rebuda de l'especialista que va ser un bon símptoma: «Ja sé el que et passa». El corredor murcià li va comentar les dificultats que tenia per conduir, la inseguretat que sentia en posar-se al volant del seu vehicle. «En carreteres que tenien revolts, més o menys sí que em defensava, però en autovies en les quals podies agafar velocitats més importants, sentia molta por, era una autèntica fòbia».

Valverde se sent ara «alleujat i alliberat» després d'haver pogut fer públic un moment tan delicat de la seva carrera, que finalment va poder superar, tal com queda demostrat pel palmarès posterior aconseguit a partir del 2012. Tot i això, recorda que, després d'una greu caiguda en el pròleg del Tour del 2017, quan es va destrossar el genoll en una caiguda, pensava que no podria tornar a córrer al primer nivell. La seva constància, i l'esperit de superació, tot i que ja era un veterà proper als 40 anys, li va permetre guanyar el Mundial de ruta que se li havia resistit (va fer podi sis vegades) i ser segon en la Vuelta d'enguany.

En la presentació d'ahir, que va tenir lloc a l'edifici de Telefónica a la Gran Via madrilenya, una de les autores del reportatge, Mònica Merchante, va explicar que «hem pretès no només mostrar com és un campió ciclista, sinó també la persona en el seu dia a dia, quines són les seves inquietuds, quins són els seus problemes».

La gravació recorda com va ser la seva temporada des que es va recuperar de la greu lesió del Tour del 2017, quan va creure que «la seva carrera s'havia acabat», fins a guanyar el Mundial d'Innsbruck el setembre d'ara fa un any. El reportatge relata com es prepara amb els amics a Múrcia i també els moments més delicats, com els de la sanció per dopatge, origen de la posterior depressió. «Si el que m'ha passat a mi serveix d'exemple per a altres esportistes, em donaré per molt satisfet».