21 de setembre de 2019
21.09.2019

La nova vida de Toni Elías: «Soc molt de Manresa però l'estil de vida de Califòrnia m'agrada, potser m'hi quedo»

Elías és a un pas d'assegurar el seu segon títol de Superbikes a MotoAmerica

20.09.2019 | 23:30
La nova vida de Toni Elías: «Soc molt de Manresa però l'estil de vida de Califòrnia m'agrada, potser m'hi quedo»

Pare d'un nen de sis mesos i pilot capdavanter en les curses de MotoAmerica, el bagenc veu el seu futur als Estats Units

A deu mil quilòmetres de la seva Manresa nadiua, Toni Elías manté la seva passió pel motociclisme. «Fa 32 anys que vaig en moto», afirma el pilot, que en té 36 i fa sis mesos que és pare. Aquest cap de setmana, al circuit d'Alabama, es pot proclamar campió en Superbikes al campionat americà (MotoAmerica) i repetir el títol guanyat el 2017; les curses són a les 10 de la nit (en horari català), avui i demà. Més enllà del que passi al circuit aquests dies, Elías veu el seu futur professional i personal a Califòrnia, on ara resideix.

Es veu quedant-se als Estats Units tota la vida?

Doncs, potser sí. Soc molt de Manresa, és veritat, però aquest país m'agrada molt, el seu estil de vida, sobretot el d'aquí a Califòrnia, a Los Angeles. Sempre havia estat un apassionat del surf i tenia poques ocasions per practicar-lo quan vivia a Catalunya. Només quan tenia un gran premi a Austràlia, o bé alguna escapada al País Basc, a Zarautz... Ara visc a Hermosa Beach, davant mateix del mar, aquí hi ha cues a les sis del matí per aparcar, molts es llancen amb la planxa abans d'anar a treballar. I, encara més important que el surf, he format una família aquí amb la Kristie i amb el meu fill.

Fa tres anys que viu als Estats Units i, en principi, hi va anar només per uns quants dies.

Sí, l'equip Yoshimura Suzuki em va contactar per fer la substitució d'un pilot el 2016, era només per a unes curses. Però va anar molt bé, vaig guanyar, i em van proposar de continuar. Curiosament, em van hostatjar en un hotel que és molt a prop d'on visc ara.

Deixava enrere una molt mala experiència, un equip fantasma al mundial de Superbikes...

Sí, tot era fals i em vaig quedar penjat. Vaig poder fer diverses proves del mundial de resistència com les 8 Hores de Suzuka o algunes curses de MotoGP, però el MotoAmerica m'ha suposat obrir una altra etapa en la meva carrera, estic content.

Aquest és un campionat que té repercussió als Estats Units?

Sí, ha guanyat força des que soc aquí. La veritat és que quan vaig arribar nosaltres corríem gairebé sols, hi havia pocs aficionats. Les curses les transmetia una cadena amb poca audiència, però ara s'ha aconseguit que les ofereixi Fox Sports, més potent, que també retransmet altres grans esdeveniments com la Nascar, els Supercròs o el futbol americà. Hi ha més públic i també més patrocinadors. Ara a Europa també es poden veure les curses a través de l'enllaç de MotoAmerica Live Plus.

Els contractes dels pilots que lluiten pel títol, com és el seu cas, són comparables als de MotoGP?

No. No hi ha res com MotoGP, o Fórmula 1. Nosaltres aquí correm a l'estil americà; és a dir, per objectius, per bonus, cobres segons el que tu aconsegueixes.

Com són els seus oponents, són pilots molt agressius?

La majoria tenen un estil similar al meu, han crescut a Europa, com és el cas del meu principal rival per al títol, Cameron Beaubier. No són fàcils, les curses, hi ha sis o set pilots de molt alt nivell i has d'estar molt atent. En tot cas, per a mi és un gran avantatge córrer ara amb una moto oficial, dins d'un equip de fàbrica com és el del Yoshimura Suzuki, és la primera vegada, en tota la meva carrera, que ho puc fer.

Quines diferències hi ha entre la Superbike amb què vostè està corrent i una MotoGP?

Les dues tenen mil centímetres cúbics i tenen un 50% de similituds, són idèntiques amb el control de la tracció o l'electrònica però el motor i xassís de la meva Superbike és com l'estàndard de carrer Suzuki GSXR. Per tant, si amb les MotoGP actuals pots arribar a unes velocitats punta de 360 o 370 quilòmetres per hora, nosaltres ens quedem en 325 o 330. El reglament que tenim és el que s'aplica al mundial de Superbikes.

Ja fa quatre temporades que és a MotoAmerica, i sempre ha estat lluitant pel títol.

Sí, en el meu debut al 2016 vaig ser tercer a 6 punts del primer. El 2017 vaig guanyar i l'any passat vaig ser segon però lluny de Beuabier, em va avantatjar més de 30 punts

Com són els circuits on corren?

Acostumen a ser en zones força obertes, força lluny de les ciutats o en parcs naturals, en paratges força singulars. A vegades la qualitat de l'asfalt no és gaire bona, n'hi ha dos o tres tipus diferents dins un mateix circuit. A més de les Superbikes hi ha les categories de Supersport 600, 400 i Twins.

S'ha acostumat a córrer dues curses el cap de setmana, una el dissabte i l'altre el diumenge?

Sí, no tinc cap problema; de fet, en la segona sempre acostumo a anar més segur, ho coneixes tot millor després de tots els entrenaments i la primera prova.

Surt amb 16 punts d'avantatge sobre Beaubier, té prevista alguna estratègia per assegurar el títol?

No, perquè encara hi ha moltes combinacions possibles. No tinc una calculadora dintre meu. En la primera cursa puc assegurar el títol o que ell em retalli molt, o em passi. No et pots relaxar. A més, ell corre amb Yamaha i té tres companys més que poden fer-me perdre punts. Jo només tinc un company d'equip i és el seu primer any a MotoAmerica. Correré enfocat i concentrat, però, amb l'edat que tinc, ja sé el que és tant guanyar com perdre títols. El més important és que la moto rutlli i jo la pugui portar al límit.

El circuit d'Alabama, on aquest cap de setmana es decideix el títol, és un dels seus preferits?

Sí, és dels que m'agraden, però a Cameron Beaubier també! Així que estem igualats, en aquest sentit.

Té 36 anys, es veu al final de la seva carrera com a pilot o encara li queda corda?

Em veig corrent més, potser fins prop dels 40 anys o més. En aquest moment de la vida t'adones que el més important és el cap. Quan era més jove estava més obsessionat amb la preparació física. Ara també corro, vaig al gimnàs o en bicicleta, però a un altre ritme.

La seva germana Laura també està vivint i està treballant a prop seu, a Califòrnia?

Sí, es dedica al disseny de calçat i estem valorant fer un negoci junts, ho hem d'acabar de madurar.

A més de córrer, vostè té el seu propi equip i promociona un jove pilot, Xavi Artigas, que ja està començant a tenir bons resultats.

Sí, té 16 anys i ha estat campió continental, de l'Europe Talent Cup. L'any vinent ja correrà el Mundial Júnior de Moto3 i té una invitació per al Gran Premi de la Comunitat Valenciana, i jo seré allà amb ell durant aquell cap de setmana,

Quin és el seu dia a dia quotidià a Califòrnia quan no té curses?

Ens aixequem molt d'hora, cap a dos quarts de sis del matí. Me'n vaig a la platja i dedico una bona estona al surf. Per a mi és una adrenalina molt similar a la que sents amb la moto, tot i que amb menys control. Quan ets dins de l'onada no saps cap on et durà i la sensació és brutal. Després d'estar amb la família, a la tarda intento fer una altra sessió de surf. Aquí se sopa d'hora, cap a les 7, i poc després ja penses en anar a dormir. La veritat és que és un cicle vital més sa, més al ritme del sol, et despertes energètic. Quan estic fora de la temporada de competició em dedico força al coaching. Et contacten per Instagram i fas una o diverses sessions amb particulars, en circuits grans o de kàrting.

Tot canvia o va evolucionant, i el negoci familiar de motos dels Elías a Manresa ja no existeix. Com s'ho explica?

Als joves, els pares ja no els compren una escúter, ells volen un iPhone. Recordo que hi havia competència de botigues de motos, nosaltres venent Yamaha, les altres amb Suzuki, Honda o KTM. Això ja ha passat. Has de girar full, fer una altra cosa i continuar endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

El futbol, el motor de l'economia

A Catalunya el futbol va generar un impacte equivalent a l’1,21% del PIB autonòmic, fins als 2.641 milions d'euros a l'any