Montserrat Gomariz és filla de Sant Vicenç de Castellet, però des de fa molts anys està empadronada a Manresa. Va ser una nedadora d'elit que es va quedar a un pas de participar als Jocs Olímpics del 1988 a Seül i d'alguna manera s'ha tret l'espina aquest estiu en ser campiona del món màster; als mundials que s'han fet a Gwangju

també van ser campions, en les seves categories, el sallentí Josep Claret i l'exolímpic santpedorenc Pere Balcells. Gomariz va assolir la medalla de bronze en el grup de 45 a 49 anys en els 50 papallona, plata en el 50 i or en els 100, en la prova que als anys 80 havia tingut el rècord d'Espanya absolut. En tot cas, després de les alegries a la competició, Gomariz se centra de nou en el Club Natació Minorisa, club que presideix des de fa tres mesos i que té oberts uns quants fronts amb una resolució incerta. Gomariz va rebre el 1986 el premi Fair Play de la Unesco per haver auxiliat una nedadora durant una travessa en aigües de Salou.

Com ha estat l'experiència a Corea i com és que es va decidir a tornar a nedar?

Ha estat molt gratificant, uns campionats molt ben organitzats. Fa dos anys que em vaig tornar a enganxar, portava els meus fills al club i em vaig anar animant. El 2018 vaig fer rècords estatals de la meva categoria i em vaig assabentar que hi havia el mundial. Les despeses les has d'assumir totes tu, però ha estat especial perquè el 1988 jo era dins de l'equip espanyol per als Jocs Olímpic de Seül, m'havien fet el vestit i tot, i quinze dies abans a la Mònica Cuervo i a mi ens van dir que no hi anàvem. Després el que vam saber és que dues de les dones de directius de la federació van viatjar a Seül. Però no em vaig deprimir i vaig competir i estudiar, vaig fer Administració i Direcció d'Empreses, a Miami. He d'agrair ara totes les facilitats que m'està donant la meva empresa, WE&B, per poder-me entrenar i competir en la categoria màster.

Parlem de la seva tasca com a presidenta del CN Minorisa. Quina valoració fa d'aquests tres mesos?

Ens hem hagut de posar a lloc. Ens ha agafat la clausura d'una temporada que es tancarà amb uns números molt complicats, amb una situació econòmica que és delicada.

Quan la seva junta va vèncer les eleccions el juny passat es va parlar d'un deute que ascendia a 28.000 euros. És la xifra real?

Sí, però aquest any acabarem amb més pèrdues, amb números vermells, segur. Pujarà més. El mes d'octubre farem l'assemblea.

El que va ser l'altre candidat en les eleccions, Jordi Noè Vila, va dir en el seu dia que vostè havia d'estar molt al cas dels números de la directiva anterior, ja que en va ser la tresorera.

Sí que els sabia però tresorera feia menys d'un any que ho era i jo vaig entrar per l'embaràs de la persona que hi era. El president, el Lluís Lázaro, ho portava tot. Em van demanar per ajudar, pel meu perfil professional, però hi havia la temporada començada. Ara sí conec tots els números, i amb tots els detalls. En els viatges d'anada i tornada a Corea vaig tenir molt temps per estudiar-los.

I quins solucions creu que cal activar per millorar la situació?

Crec que és urgent trobar un o varis patrocinadors que puguin ajudar-nos. S'està veient molt clar en d'altres clubs de la ciutat, com l'atletisme amb l'Avinent o el Baxi amb el bàsquet, que fins i tot juga a Europa, quina força tenen, i en bona part pel suport d'espònsors importants. Nosaltres, la natació i el waterpolo també havíem dut el nom de Manresa a dalt dels podis, hem de tornar a lluitar-hi.

Tenen algun contacte amb algun possible patrocinador?

Ho estem mirant, tothom qui ens vulgui oferir ara un cop de mà serà molt benvingut.

En entrar a la presidència va comentar que la intenció era la de potenciar tot el que es pogués la vessant competitiva. Però han renunciat a la Primera estatal femenina. Sospito que ha estat per raons econòmiques que han pres una mesura tan radical.

Sí, ha estat molt dur decidir-ho. Només entrar la nova junta vam haver de decidir-ho. I vam mirar els números i no eren assumibles. La temporada en la categoria ens costava 22.000 euros, segur que no l'hauríem acabada.

I ha desaparegut l'equip B de waterpolo masculí.

En aquest cas ha estat per falta de jugadors. Ens sortirà molt més a compte tenir un bon juvenil i un bon sènior A.

Pel que fa a jugadors de base, creix la secció de waterpolo?

Hem començat l'escola, que és el que volíem potenciar, i hi ha 18 nens als quals, primer de tot, se'ls ensenya a nedar bé. Teníem clar que era fonamental enfortir tot el que és la iniciació, s'havia deixat una mica els darrers anys. Tenim com a nou coordinador general de waterpolo Jordi López.

I l'estructura de natació com queda hores d'ara?

Seguirem aquesta temporada amb Mariano Herranz, que és el director tècnic, i Pablo Racero. Els petits els durà també Jordi López.

I quin és el moment actual de la natació artística i el triatló?

La Maria Espiau està fent una gran tasca amb la sincro, hi ha clubs que ens venen a buscar nenes. En el triatló, l'Amand Redondo és una garantia absoluta.

Podran resoldre amb Aigües de Manresa la problemàtica de l'espai i les hores?

És molt complicat. El conveni s'acaba el desembre i l'haurem de renovar amb un acord, tant amb Aigües com amb l'Ajuntament. No cabem a la piscina. Hi ha tots els abonats i, si nosaltres pretenem afegir-hi més esportistes, ens caldrà més espai, si no, és impossible.