És només la cinquena jornada de lliga i el tercer desplaçament. Però lluny del Camp Nou aquest Barça d'enguany ahir tocava fons al camp d'un Granada CF que ha dormit com a líder, esperant el resultat del Sevilla-Reial Madrid. L'equip de Valverde va quedar darrere al marcador als dos minuts de joc i mai no va mostrar esma per empatar ni remuntar.
Ansu Fati es va quedar assegut a la banqueta i ni la seva entrada ni la de Messi van aixecar l'equip, que necessita solucions urgents. I no sempre ho ha de fer tot Messi.
Valverde va fer canvis en el seu equip de sortida a Granada. Com s'havia anunciat, el lateral Júnior Firpo feia la seva estrena en el lloc del lesionat Jordi Alba, i Semedo es mantenia per la dreta. Al mig del camp es quedava a la banqueta Sergio Busquets i començava el partit, el que era una gran novetat enguany, Rakitic. Sergi Roberto, que a Dortmund va actuar com a lateral, apareixia aquesta vegada al mig del camp, amb De Jong al centre per ser distribuïdor de joc. Al davant apareixien dos homes que tothom esperava com Luis Suárez i Griezmann. Però en el cas del tercer home sí que va sortir el menys mediàtic dels candidats, Carles Pérez. Quedaven, per tant, a la banqueta Leo Messi i la gran sensació de les últimes setmanes, l'adolescent Ansu Fati amb la seva nacionalitat espanyola, aprovada pel Consell de Ministres, acabada d'estrenar.
Desgràcia a la primera jugada
El principi de partit del Barça no va poder ser més lamentable, i s'hi van afegir errors propis amb els de l'arbitratge. Tot va començar amb una pilota enlairada i un cop en el salt a Lenglet que l'àrbitre Cuadra Fernández, madrileny adscrit al col·legi balear, no va apreciar. La jugada va continuar, Júnior Firpo va relliscar en una gespa molla per la pluja, l'esfèrica va anar als peus d'un Antonio Puertas molt incisiu i clarivident que va centrar amb molt de perill, Piqué només podia tocar-la lleument i Ramón Azeez, a boca de gol, consumava l'1-0 al minut i escaig. Al VAR hi havia de responsable Mateu Lahoz i no va sorprendre que descartés anul·lar el gol per la falta comesa sobre Lenglet que va estar uns minuts amb molèsties (Todibo va estar una estona a la banda escalfant) però es va acabar recuperant.
El Barça va agafar el control del joc però, en tota la primera part, no es va acabar de recuperar de la clatellada inicial del gol. El que continuava fora de lloc i molt despistat era Júnior, i la distància dels homes del centre del camp era massa vegades enorme per trenar jugades. Carles Pérez, per la banda esquerra, era l'únic que ho intentava. Per velocitat es va escapar en els uns contra uns en vàries ocasions però va estar en excés obedient i les centrades que feia no trobaven rematador.
A Griezmann no se'l va veure i Luis Suárez, a banda de veure una targeta groga, ben poca cosa va fer en els primers 45 minuts. Quan es va arribar al descans, el Barça era per sota en el marcador i no havia ofert bones sensacions.
Ni amb Messi ni Ansu Fati
Ernesto Valverde no va esperar més i en començar a la represa ja eren al camp Messi i Ansu Fati. Els sacrificats eren Júnior Firpo (que s'ho havia guanyat a pols) i Carles Pérez en una decisió més política, ja que treure Suárez o Griezmann hauria pogut portar males cares i més conseqüències. Com altres vegades, Sergi Roberto va passar al lateral, en aquest cas ho va fer a la banda dreta, passant Semedo a l'esquerra.
La disposició ofensiva que va ordenar Valverde va ser amb Fati a l'esquerra, Luis Suárez al centre de la davantera i Griezzman a la dreta. En posició de mitja punta, movent-se per on volia amb total llibertat de moviments, hi havia Leo Messi. I sí, el Barça tenia tota l'estona la pilota però no xutava a la porteria, el gran problema de tota la nit. Ansu Fati era, de tots, el qui hi posava més ganes.
Valverde va moure més peces. Va treure Rakitic, al qual sembla ja haver perdut la confiança, i va fer entrar Arturo Vidal, amb tanta mala sort que el xilè va cometre un clar penal en tocar la pilota amb les mans. No hi havia discussió i tampoc no va fallar Vadillo, que va enganyar Ter Stegen per anotar el 2-0. Encara quedava gairebé mitja hora, prou temps per intentar reaccionar però el Barça d'anit no anava sobrat de motivació ni d'un mínim encert.
Les úniques jugades en les quals hi va haver opcions per retallar va ser amb accions dins de l'àrea tot demanant penal. Ho era en el cas d'una empenta a Luis Suárez als 78 minuts (l'àrbitre va somriure tot parlant amb el VAR) però no unes mans que també, més tard, van ser reclamades per Vidal. Poc bagatge per a un Barça trist, que fora de casa fa plorar.
