El Martorell va disputar el millor partit del que portem de temporada, tot i que no va poder aconseguir el triomf davant d'un Viladecans que va saber optimitzar les poques arribades a l'àrea rival. Des del primer minut els visitants van proposar més que el Viladecans, que es limitava a estar ordenat al darrere i a esperar el seu torn al contraatac. Mentrestant, el Martorell produïa joc, tant pel centre com per les bandes, realitzant centrades perilloses que, o bé la defensa o bé el porter aconseguien refusar. El conjunt local no donava a l'abast davant les múltiples arribades visitants que creaven perill constantment. Però el futbol és capritxós, i com més semblava que havia d'arribar el gol del Martorell, va ser el Viladecans qui es va avançar a través d'una bona centrada des de la banda esquerra, que va ser rematada en el segon pal dins la porteria de Toni Dominguez. La diana no va desanimar l'equip d'Albert Nualart, que en el darrer minut del primer temps va veure com se li anul·lava un gol dubtós.
El guió no va variar a la segona part, ja que els visitants van seguir abocats a l'atac creant oportunitats de tot tipus, ho van provar de totes les formes: des d'arribades a l'àrea petita, fins a xuts llunyans per mirar de sorprendre el porter del Viladecans, però no hi va haver manera de sumar el gol a l'electrònic. A mida que s'acostava el final, el Martorell es va anar tornant més imprecís, tant en l'última passada com en el xut i, per tant, l'opció de puntuar es va allunyar definitivament, arribant el xiulet final amb els jugadors visitants desesperats, en veure que se'n tornaven a casa amb les mans buides i amb un resultat injust.
