Va descobrir la gimnàstica artística en una visita de l'escola Pare Algué a l'antiga seu del Club de Gimnàstica Egiba, situada a la plaça de l'Hospital, en el que Thierno Boubacar Diallo qualifica de «garatge». Fa quatre anys que es prepara a la Residència Joaquim Blume del Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Madrid i els dos últims és un assidu de la selecció estatal masculina.

Un cop han assolit la classificació de la selecció estatal per als Jocs Olímpics de Tòquio, com valora la seva actuació al Campionat del Món de Stuttgart?

Ha estat un mundial molt emocionant i disputat. He tingut sensacions molt diferents de les de la meva primera participació en un Campionat del Món a Doha, el 2018. Sentíem la responsabilitat de classificar l'equip per a les Olimpíades, i això ens generava més tensió competitiva. Pel que fa a la meva actuació, n'estic molt satisfet i, sobretot, orgullós d'haver ajudat la selecció.

Des de quan preparaven el mundial de Stuttgart? Quan va saber que formaria part de l'equip de cinc gimnastes?

La confirmació oficial que podria prendre part en el segon mundial consecutiu no es va fer fins dues setmanes abans de l'inici de la competició, després de l'última prova preparatòria, disputada a Holanda. Els últims nou mesos hem treballat per afrontar amb garanties la cita mundialista. En el meu cas, m'he centrat en quatre aparells: els tres en què he competit i la barra fixa. Han estat nou mesos d'entrenament fort i intens que ens han permès repetir l'onzè lloc assolit a Doha i classificar l'equip per als Jocs Olímpics.

Però els cinc gimnastes que han aconseguit aquesta fita no tenen plaça garantida a Tòquio.

Aquest és el proper repte per a cadascun de nosaltres, amb la dificultat afegida que la normativa determina que els equips que participen al Campionat del Món estan integrats per cinc gimnastes i els equips estatals olímpics són només de quatre gimnastes.

A Alemanya, la millor nota l'ha obtingut en paral·leles i la menys lluïda, en cavall amb arcs. Reflecteixen les seves prestacions?

He assolit la millor puntuació en paral·leles, un exercici que em va reportar una penalització de tres dècimes per començar fora de temps. Em va sorprendre la nota de l'exercici de cavall amb arcs, per sota de l'habitual. No vaig cometre cap errada important ni vaig caure, potser vaig perdre punts per l'execució.

Considera que té possibilitats de ser al quartet olímpic?

Les claus per ser a Tòquio són millorar l'execució dels exercicis i dotar-los de més dificultat. No vull pensar gaire en el percentatge de possibilitats de debutar a les Olimpíades. Vull centrar-me a treballar molt intensament els propers mesos. Formar part de l'equip olímpic ha de ser fruit d'aquest treball.

Atès que el preocupa millorar, com veu la seva evolució?

La considero molt bona. En cada competició em sento més segur, constato que faig menys errades, que adquireixo regularitat i fiabilitat com a gimnasta.

Aquell nen que va descobrir la gimnàstica en un 'garatge' de la plaça Hospital s'esperava competir en europeus i mundials?

No, no m'ho plantejava. Estic vivint un somni! Competeixo contra els meus ídols, contra els gimnastes que seguia per televisió.

A més de preparar-se al Centre d'Alt Rendiment, estudia a Madrid? La seva família encara resideix a Manresa

Estudio segon de batxillerat i en el futur m'agradaria graduar-me en psicologia de l'esport. El pare, Mamadou, i la mare, Oumou, viuen a Manresa amb els tres germans petits, dues nenes i un nen. El pare fa de taxista i tots estem molts contents de viure a la ciutat. Intenten seguir la meva trajectòria per televisió, però no és fàcil si les càmeres només enfoquen els gimnastes alemanys.