Dissabte saltava la sorpresa. La selecció absoluta femenina de gimnàstica artística aconseguia, contra pronòstic, el bitllet per anar als Jocs Olímpics de l'any que ve a Tòquio. Dos dies després, en el mateix Campionat del Món de Stuttgart, els nois, en aquest cas d'una manera més previsible, també ho aconseguien. Una dada que determina la gran proesa de la gimnàstica estatal és que feia setze anys que Espanya no aconseguia classificar els dos equips, masculí (des de Londres el 2012) i femení (des d'Atenes el 2004), per a unes olimpíades.
Aquesta classificació obre les portes a la possibilitat que l'Egiba. Hi ha quatre noms sobre la taula: el manresà Thierno Diallo (18 anys), la fonollosenca Andrea Carmona (17 anys) i les gironellenques Carla Font (17 anys) i Lorena Medina (16 anys), que ja formen formen part de l'equip estatal absolut des de fa un quant temps.
A Stuttgart, però, només hi ha competit Thierno Diallo, i ho ha fet en tres aparells, paral·leles, terra i cavall amb arcs. En el cas de les noies, va ser a la preselecció Carla Font, però finalment es va descartar la seva participació. En el cas d'Andrea Carmona, una de les millors gimnastes estatals, es troba recuperant sensacions després d'una llarga lesió al genoll.
En el cas de Thierno Diallo, aquest gimnasta es prepara des dels catorze anys al Centre d'Alt Rendiment de Madrid amb la resta de companys de la selecció. El seu descobridor és l'entrenador de l'Egiba Lluís Márquez. Ell considera que «té pràcticament les mateixes possibilitats de ser als Jocs que els seus companys. Penso que és un gimnasta molt vàlid per a la selecció perquè és polivalent. Tot i això, hem de tenir en compte que té 18 anys i ara és quan comença a agafar força i pot començar a dominar tots els aparells, també les anelles».
Equips de quatre
Tant en la categoria masculina com en la femenina seran quatre els seleccionats per país, dels quals en competiran tres en cadascun dels aparells; això, més un cinquè que serà suplent però que segurament no podrà viatjar a Tòquio i, per tant, no serà considerat a cap efecte olímpic. En el cas de la selecció masculina, Thierno Diallo haurà de competir per una plaça amb Néstor Abad, Joel Plata, Nicolau Mir, Adrià Vera i Ray Zapata, tot i que aquest darrer només està especialitzat en terra i podria caure de l'equip si aconsegueix la classificació individual. Segons Márquez, «ara el que toca és preparar-se. Venen uns mesos de càrrega tècnica per afinar els elements, perfeccionar-los i posar-hi més dificultat si cal. Després caldrà consolidar tota la feina feta. El que faig des d'aquí és assessorar el Thierno amb tot el que puc».
Les noies es preparen a Manresa
A diferència del Thierno Diallo, que es troba a Madrid en concentració permanent, les gimnastes Andrea Carmona, Carla Font i Lorena Medina es preparen a les instal·lacions municipals del Complex Vell Congost, la seu del seu club, l'Egiba. Xavi Casimiro i Miriam Font són els seus entrenadors. Una vegada més destaquen el fet que les seves gimnastes puguin «viure en l'ambient familiar i no en un centre d'alt rendiment. En aquest sentit, estem molt satisfets amb el programa d'estudis del Quercus per a esportistes d'elit», ha comentat Casimiro. Tot i això, el tècnic de l'Egiba recorda que «encara no tenim la planificació preolímpica de la Federació Espanyola, però no ens estranyaria que una setmana al mes les fessin anar a Madrid a fer controls; si és així, ho acceptarem hi haurem de buscar la millor fórmula per compaginar-ho amb els estudis. Totes tres fan batxillerat, que en el seu cas han d'aprovar en tres anys».
Respecte a les possibilitats d'Andrea Carmona, Carla Font i Lorena Medina de ser olímpiques, Xavier Casimiro considera que «totes tres són molt joves i es troben en plena fase d'evolució i maduresa. Elles estaran més preparades per als Jocs de París del 2024, però, és clar, també poden ser a Tòquio, encara que no podem perdre el nord per aconseguir-ho. No podem només mirar a curt termini i llançar tota la feina d'anys. Sigui com sigui, Andrea Carmona sembla que és la que ara té més números per poder ser olímpica, és la que té més qualitat i més experiència, però falten molts mesos i s'ha de veure qui hi arriba millor, també en relació amb la resta de components de la selecció estatal».
