La coherència, la paciència i la fidelitat a un projecte no s'entenen en una societat avesada a l'esclavatge dels resultats immediats. Tot i això, sovint donen fruit. Ahir, l'Igualada de Mohamed El Yaagoubi ho va palesar en sumar la primera victòria de la temporada en la novena jornada de lliga de Tercera Divisió. Els blaus es van imposar amb justícia contra un Manresa que no va exhibir ni el nivell de joc ni l'ambició necessària per vèncer a Les Comes i presentar candidatura a ser l'equip revelació de la temporada. Malgrat tot, el marcador final (3 a 0) és massa inflat i no reflecteix l'equilibri que va caracteritzar el matx.

Domini blau, prudència bagenca

Amb el suport del nombrós públic, els locals van fer-se amb la iniciativa ofensiva i la possessió de la pilota des del servei inicial. Els jugadors de Moha no es mostraven acomplexats ni pressionats per haver perdut en els vuit partits disputats fins ahir ni per no haver marcat encara cap gol a Les Comes. Alhora, els blanc-i-vermells semblava que es trobaven còmodes cedint la responsabilitat de crear als igualadins. En aquest context, Martí Just (min 5) no va poder arribar per centímetres a un excel·lent servei en profunditat de Grifell. El control li hauria permès encarar en solitari Busquets.

Durant la primera meitat del partit, es van succeir les fases de domini d'un i altre equip. Èrik Sarmiento va provar de connectar amb Fran Orellana amb una precisa passada (min 13), però l'acció no va reeixir. La jugada va encetar un període de domini visitant en què el porter Albert Alfonso, amb una meritòria sortida, va evitar que Walter Fernández assistís Èrik Sarmiento (min 15).

El lideratge del director d'orquestra anoienc Òscar García no va generar noves ocasions durant la primera part. Florent i Solernou, ben secundats per Moha, excel·lien en defensa. Alhora, les ofensives bagenques buscaven sempre Fran Orellana, en constatar la inusual manca de mobilitat de Joel Méndez. Un servei de córner executat per Luque (min 31) va propiciar una rematada de cap d'Orellana en bona disposició.

Dues rematades al pal decisives

Els blaus van gaudir de la possessió de l'esfèrica durant l'últim quart d'hora de la primera meitat, però les ocasions de gol van ser manresanes. Malbaratar-les va ser determinant. Walter Fernández va protagonitzar una gran jugada individual que va culminar amb un rematada al travesser (min 38) i 45 segons després, Fran Orellana va estavellar al pal una rematada de cap, després d'una jugada com a extrem esquerre de Moha. La defensa igualadina va trontollar en aquests minuts i Èrik Sarmiento va finalitzar amb un xut massa alt una penetració en diagonal fins a la frontal (min 43).

Renúncia i càstig de Martí Just

Sorprenentment, el Manresa va renunciar a mostrar-se ambiciós i ofensiu a la represa i els locals van monopolitzar la possessió durant cinc minuts sense oposició. La dimissió visitant i l'anhel dels igualadins van derivar en el primer gol anoienc a Les Comes de la temporada. Servei de cantonada executat per Joel Solà i Martí Just remata a gol des del bell mig de l'àrea de gol blanc-i-vermella (min 51). La reacció dels manresans va ser tímida i Andreu Peralta va optar per dinamitzar l'atac del seu equip amb l'entrada de Biel Rodríguez i Dani Ruiz (min 58).

Aquests dos jugadors van centrar dues pilotes a l'àrea amb intenció en els minuts següents, però els defensors locals les van interceptar. Miguel Ángel Luque no agafava les regnes del Manresa i l'Igualada controlava la situació sense cap patiment.

Bernat Sansano, del tot assentat com a central per l'esquerra, va iniciar la jugada del segon gol igualadí. Recuperació i servei en profunditat per tal que Marc Gulías condueixi el contracop i assisteixi amb mestria a Franco (2 a 0). La resignació visitant va facilitar que sis minuts després, el central David Grifell arrodonís la golejada. L'Igualada de Moha ja és a dos punts de la permanència.