No és estrany que el Barça hagi jugat onze vegades contra l'Eibar en les darreres sis temporades i hagi guanyat tots els partits menys un, el darrer del curs passat, un empat sense al·licients ja que els catalans eren campions i els bascos no s'hi jugaven res. D'aquests sis exercicis, en cinc d'ells la banqueta d'entrenador del conjunt guipuscoà ha estat ocupada per José Luis Mendilibar, un tècnic que fa de la pressió avançada la seva principal arma. Quan surt, va molt bé perquè recupera la pilota prop de la porteria rival. Aquest fet, i les reduïdes dimensions del camp d'Ipurua, l'ajuden.
Però si no funciona, deixa l'equip venut. Ahir, un Barça concentrat va saber treure la pilota de darrere a pocs tocs, va combinar amb rapidesa i va trobar el seu trident titular, que va fer valer la categoria que atresora per aconseguir la victòria més convincent de l'any a domicili. Tampoc no costa gaire, tot just és la segona.
L'equip de Valverde, que el cap de setmana vinent descansa pels capricis dels dirigents que han decidit ajornar el Barça-Madrid, té a Ipurua un dels seus terrenys favorits i també aquest tram de temporada. L'any passat, després d'un inici complicat, va adquirir velocitat de creuer en aquest moment i ja no la va deixar fins que va guanyar la lliga. Les desventures europees són un altre tema. Aquesta vegada, sembla que l'entrenador ha trobat un onze bastant fix, amb peces a la banqueta que aporten. Ahir ho va fer Umtiti, que tornava després de cinc mesos de baixa i va ajudar a que no es trobés a faltar el sancionat Piqué. El que sembla més important, però, és que els tres de davant es trobin i ahir, amb un gol cadascú, van mostrar la seva millor versió coral.
La intel·ligència de Griezmann
Antoine Griezmann és, damunt del camp, un dels jugadors més intel·ligents de la plantilla blaugrana. Sempre fa les coses amb sentit, a un toc quan fa falta, conduint quan la jugada ho necessita, assistint i, sobretot, definint. En el seu nou rol al Barça ha de defensar més, ja que ha recuperat la posició d'extrem dels inicis amb la Reial Societat, però intenta sempre associar-se i buscar avantatge. Ahir, en el primer gol, va provocar amb un moviment ràpid que el lateral De Blasis caigués. La bona passada de Lenglet a l'espai la va aprofitar per encarar Dmitrovic i superar-lo amb un xut que va tocar al pal abans d'entrar.
El Barça havia entrat bé al partit, amb combinacions ràpides i sense complicacions que trencaven la pressió local. Només Messi semblava estranyament imprecís en les darreres passades. Si no hagués estat així, Suárez i De Jong o ell mateix haurien pogut sentenciar abans del descans. En la seva millor acció, el porter serbi li va prendre la pilota quan ja semblava derrotat a terra.
El partit va deixar d'altres noms propis. Frenkie de Jong és una altra cosa. Ahir va marxar aplaudit per l'afició local després d'un desplegament físic de primera magnitud. Per primera vegada va lligar bé amb Busquets. S'està acostumant a la posició de volant, des de la qual trenca línies amb facilitat, conserva la pilota, combina i es troba amb Messi i els de dalt. Seva va ser la passada filtrada a Suárez que va propiciar el segon gol. L'uruguaià va deixar enrere Griezmann, amb un toc subtil la va deixar de cara per Messi i aquest va anotar de xut creuat.
I la porteria a zero
I novament el trident es va associar per al tercer. Griezmann va deixar la banda i va filtrar una passada en profunditat cap a Messi, que va treure profit del latifundi que hi havia entre els centrals locals i el seu porter. Va encarar Dmitrovic, que abans l'havia vençut, i aquest cop va assegurar i va cedir el gol fet a Suárez.
Valverde va dedicar-se aleshores a administrar els esforços. Va rellevar dos dels tres centrecampistes. Al descans havia hagut de canviar Sergi Roberto per un problema muscular a la cuixa esquer-ra. Però l'equip no es va relaxar. Ter Stegen, gairebé per primera vegada enguany, no va fer cap intervenció de mèrit. La dupla francesa de darrere va posar el forrellat i el Barça va poder deixar la porteria a zero. L'equip sap que s'entra en el seu territori, el que el fa sentir-se fort.
