El futbol de fa 60 anys no té res a veure en relació amb l'actual, però en cada etapa aquest esport ha tingut rellevància a la societat, també llavors, encara que tot era molt diferent, unes instal·lacions i un material precari, la preparació menys acurada, etc. Per dir-ho planerament, abans dels anys 60 es jugava amb una sabata i una espardenya, si es compara amb els mitjans que tenen els practicants actualment; però també es jugava a futbol i sorgien bons jugadors.

Com a record d'altres temps, un grup de futbolistes del Gimnàstic de Manresa de categoria juvenil de l'any 1955 al 1959, s'han trobat aquest cap de setmana per repassar les vivències viscudes al camp de Santa Clara (actualment espai d'esbarjo de la Cova), al barri de les Escodines, on va iniciar les seves activitats el club escapulat abans de passar a l'estatge actual del Gimnàstic Parc.

Josep Besora, Josep Costa, Josep Colom, Lluís Clop, Joan Frontera, Ramon Pla, Carles Pedra, Antonio Pérez, Josep Pallàs, Josep Maria Sobirana, Isidre Quius i Josep Lupon, acompanyats del president d'honor del mateix Gimnàstic i responsable de l'entitat durant 22 anys, Francesc Bosch, van assistir a la trobada convocada al restaurant Golden. Altres components d'aquelles formacions juvenils del Nàstic no van poder assistir-hi per motius diversos; entre els absents, el manresà Joan Martínez Vilaseca, exjugador de l'Espanyol, extècnic al Barça i actualment agent de joves futbolistes; altres d'aquella època ja han estat traspassats.

Pere Pusó era en aquella etapa el president del Gimnàstic de Manresa com un dels fundadors. Els juvenils de l'entitat jugaven el torneig anomenat Martínez de Laguardia davant d'altres formacions manresanes, entre aquestes les del CE Manresa, i també de la comarca del Bages i del Berguedà. Segons Lluís Clop, un dels promotors de la trobada, «a banda d'aquest torneig oficial, a l'estiu anàvem a fer amistosos a Sant Joan de les Abadesses, Camprodon o Ribes de Fresser».

Clop comenta que als equips juvenils del Gimnàstic de Manresa hi havia «gent de tota la comarca, de Navarcles, la Coromina, Castellbell, jo mateix de Sant Joan de Vilatorrada, etc. Havíem d'espavilar-nos com podíem per anar a Manresa amb el cotxe de línia o aprofitar si et podia portar algú per després anar a peu fins al camp de Santa Clara». Un terreny de joc «molt petit per jugar-hi onze contra onze i amb unes pilotes que no són les d'ara. Però era el que hi havia en aquell moment. Als partits no es podien fer canvis, només el porter».